En les grans gires d’artistes de ressò mundial que passen per Catalunya –com ara les de Rosalía, Bad Bunny, Lady Gaga o Coldplay, entre altres, o el cas paradigmàtic d’Oasis a escala internacional amb la gira de retorn de l’estiu passat– s’apliquen sistemàticament els anomenats preus dinàmics. Es tracta d’una pràctica comercial imposada per les plataformes internacionals de venda d’entrades per a grans recintes, fortament dominades per gegants com Live Nation i la seva filial Ticketmaster. Aquest sistema, que encareix els tiquets en temps real en funció de la demanda i multiplica els ingressos d’aquests grans grups d’entreteniment, no tindrà, de moment, cap fre regulatori per part de la Generalitat.
En un conjunt de respostes per escrit arran de dues bateries de preguntes formulades pel grup parlamentari de Comuns, el Govern ha defensat la legalitat d’aquesta alteració d’imports i de les comissions de gestió online, emparant-se en l’absència d’una normativa específica i en el lliure joc de l’oferta i la demanda. La resposta institucional, articulada pels departaments d’Empresa i Treball, que lidera el conseller Miquel Sàmper, i de Cultura, dirigit per la consellera Sònia Hernández, dibuixa un paper passiu de l’administració que deixa indefensos els consumidors i el mateix sector cultural independent davant el domini de les grans plataformes multinacionals de venda d’entrades.
Avalats pel “lliure mercat” i sense sostre a les comissions
Preguntat directament sobre si considera admissible que les plataformes alterin el preu d’una mateixa entrada en temps real segons la demanda, Sàmper respon que aquesta pràctica “no està expressament regulada” ni “prohibida” pel marc normatiu actual. “L’aplicació de preus dinàmics en la venda d’entra- des d’espectacles mitjançant plataformes digitals no té una regulació específica que estableixi els criteris en base als quals poden variar els preus, tant a l’alça com a la baixa”, defensa el conseller, que, a més, fa referència a la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya. Aquesta fixa que els preus són lliures i ho justifica adduint que la variació d’imports mitjançant algoritmes és “conseqüència de l’aplicació de les regles d’oferta i demanda en el marc d’una economia de mercat”.
L’únic límit que accepta l’executiu de Salvador Illa és de caràcter estrictament procedimental quan es fa la compra: el preu no pot variar una vegada l’usuari ja ha iniciat el procés de compra, atès que la informació precontractual té caràcter vinculant. Així mateix, el Govern diu que no es pot establir cap sostre o límit màxim a les despeses de gestió o recàrrecs repercutits al comprador, al·legant que el seu cobrament s’ajusta a dret mentre respongui a un servei efectiu i “no sobrepassi en cap cas les despeses suportades per l’empresa titular de la plataforma de venda d’entrades corresponent a la funció d’intermediació”. “La fixació de preus dinàmics i l’aplicació de despeses de gestió en la compra d’entrades a través d’internet per a espectacles en viu no tenen una regulació específica. Per tant, són pràctiques que s’ajusten a l’ordenament jurídic actual”, sentencia.
Quatre expedients sancionadors des de 2022
Pel que fa al balanç d’actuacions de l’Agència Catalana del Consum (ACC) des de l’any 2022, la Generalitat ha comptabilitzat només 33 denúncies i 174 reclamacions vinculades a “pràctiques abusives” en la venda d’entrades per a espectacles en viu. Aquest volum ha derivat en l’obertura de quatre expedients sancionadors per la via de denúncia –dels quals tres han acabat amb sancions per un valor global de 32.000 euros– i en 29 inspeccions d’ofici a festivals que han comportat l’enviament de 20 requeriments d’esmena i dos expedients sancionadors encara en tramitació. Malgrat això, Samper manifesta que aquestes xifres “no justifiquen una intervenció immediata mitjançant una campanya d’inspecció per aquest motiu”.
Per justificar la manca d’una intervenció més directa i punitiva en el sector, l’Executiu sosté que el nombre de queixes rebudes no té la volumetria suficient per justificar una inspecció immediata i admet no haver demanat cap reforç de recursos perquè prioritza els “serveis bàsics i col·lectius vulnerables”; de l’altra, el Govern passa la pilota a l’Estat al·legant que, en tractar-se de plataformes telemàtiques d’abast estatal, la competència sancionadora recau en l’Administració General de l’Estat. Ara bé, reconèix que no ha impulsat accions conjuntes a la Conferència Sectorial de Consum ni ha traslladat cap indicis d’abús de posició dominant a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). “Les pràctiques abusives en la venda d’entrades per a espectacles en viu a través de plataformes electròniques s’han debatut puntualment en els grups de treball de disciplina de mercat i de normativa, però, fins ara, no s’han impulsat accions d’ac tuació conjuntes d’àmbit estatal”, detalla el conseller.
Cultura admet desconeixement del sector
D’altra banda, la consellera de Cultura admet textualment que “no disposa d’estudis o informes sobre els sistemes de comercialització d’entrades d’espectacles de música i arts escèniques ni del possible impacte que aquests poden tenir en l’accés universal a la cultura a Catalunya”. També admet que tampoc no té informació per avaluar el “possible impacte que tenen les condicions imposades per les grans plataformes de distribució sobre la viabilitat econòmica de les sales, així com sobre la diversitat cultural, la programació de proximitat i la presència d’artistes emergents i projectes arrelats al territori”.
A banda de tot això, al·lega que “no ha rebut queixes formals o comunicacions informals de promotores, sales o artistes que manifestin haver patit pressions, condicions d’exclusivitat o represàlies per treballar amb plataformes de distribució alternatives a les dominants”. Paral·lelament, Cultura reconeix que no ha mantingut cap reunió amb sales independents, promotors o artistes per abordar les dificultats associades a l’ús de les plataformes de venda d’entrades ni disposa de cap pla específic al respecte, ni té cap pla específic previst, adduint que en els informes anuals encarregats a l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) “aquest tema “no es fa una anàlisi de la qüestió de les plataformes de venda perquè no s’ha considerat un factor crític”.
