El Casal Català de l’Havana, l’entitat catalana de l’exterior més antiga del món més antiga del món, fundada l’any 1840, es troba en una situació límit que en posa en risc la seva continuïtat i l’arxiu històric que conserva. El deteriorament progressiu de la seva seu, sumat a la crisi econòmica que viu Cuba i a les traves burocràtiques i financeres per accedir a fons externs, ha abocat la institució al col·lapse. Actualment, l’entitat no pot utilitzar la major part dels seus salons per fallides estructurals greus en sostres, fontaneria i xarxa elèctrica, i només manté una activitat mínima gràcies a l’esforç voluntari de tres persones. “No ha desaparegut perquè ens mantenim aquí tres persones: la tresorera, el vicepresident i jo”, manifesta la presidenta de l’entitat, Idania Rodríguez, en conversa amb El Món.
La situació de l’immoble és crítica. Rodríguez, que ostenta el càrrec de desembre del 2025 i és historiadora de professió, ha denunciat la manca de manteniment acumulat durant juntes anteriors: “S’anaven trencant coses i no es reparaven”, fins i tot el vehicle que tenia l’entitat està “inservible”, tal com mostres les fotografies que l’entitat ha facilitat a aquest diari. “Cauen parts dels sostres, i no podem posar-hi gent a dins pel perill d’accident”, assenyala la presidenta, que detalla problemes de fontaneria i deficiències en la instal·lació elèctrica, que han arribat a cremar l’equip de música de l’entitat.
A més, aquestes deficiències estructurals afecten la possibilitat d’obrir una cafeteria: “No puc obrir-la si no tinc llicència sanitària. I per tenir aquesta llicència he d’arreglar aquests salons que confronten amb la cafeteria que estan en mal estat”. A hores d’ara, segons relata la mateixa presidenta, l’activitat de l’entitat es redueix a celebrar tres festivitats catalanes: la Diada de l’11 de Setembre –enguany l’han celebrat a l’espai de la cafeteria–, Sant Jordi i Sant Joan. “No podem fer res més. I tot el que fem surt de les nostres butxaques”, lamenta.
Un arxiu de gran valor patrimonial, en risc
Aquesta precarietat material contrasta amb el valor patrimonial que custodia la seu. El Casal Català de l’Havana acull l’única biblioteca catalana del país i un arxiu documental històric que recull la memòria de la diàspora catalana a l’illa des del segle XIX. Actualment, Idania Rodríguez col·labora amb Arxivers sense Fronteres per digitalitzar aquest fons. “Si a Catalunya li falta un tros de la seva història és perquè es troba aquí, als nostres arxius”, diu per deixar constància de la importància que tenen els documents que conserva. No obstant això, si la institució acabés desapareixent, la legislació cubana impedeix que els documents surtin del país, per la qual cosa passarien a mans de l’Arxiu Nacional de Cuba amb el risc de perdre’ls perquè les autoritats cubanes no tenen interès per “papers vells”. “Si es perd la societat, es perd el fitxer”, sentencia.
El fre burocràtic a accedir als diners de l’ajuda
Més enllà del deteriorament estructural de la seu, el principal obstacle per a la subsistència del Casal és l’asfíxia financera. Malgrat rebre una subvenció del Govern de la Generalitat destinada a les comunitats catalanes a l’exterior, les restriccions del sistema bancari cubà i la burocràcia estatal impedeixen disposar efectivament d’aquests diners. El canvi oficial imposat per les autoritats bancàries cubanes deprecia el valor real de les transferències internacionals i impedeix retirar fons en divisa estrangera, fet que fa inviable finançar obres o pagar sous. A més, la manca de recursos impedeix contractar personal i obrir la seu amb regularitat: “No és possible tenir treballadors gratis”. De fet, la mateixa presidenta fa més de dos anys que assumeix de la seva butxaca la despesa del subministrament elèctric de l’entitat. “No puc assumir res més”, admet. Els intents de l’entitat per obrir un compte bancari a Catalunya que permeti gestionar directament les subvencions han xocat amb la negativa de l’administració cubana, que considera il·legal aquest procediment. “Estem lligats de mans i peus”, resumeix Idania Rodríguez.
La CUP demana la intervenció del Govern
Aquesta realitat va ser constatada a finals d’agost per una delegació política en la qual participava la portaveu de la CUP, Suu Moreno. La formació anticapitalista, que va fer arribar equipament informàtic bàsic –un ordinador i una impressora– enviat per iniciativa de la Federació d’Entitats Catalanes a l’Exterior (FIEC) i Open Arms, ha alertat de la necessitat urgent de desencallar la situació. “La situació actual és bastant desastrosa”, detalla Moreno a aquest diari, que confirma que l’edifici està “en un estat lamentable de conservació”, sense serveis mínims de subministrament bàsics que afecten la possibilitat de fer activitats al Casal. “Necessita reparacions de diversa índole, però, a més a més, els hi falta molt equipament que, avui dia, és molt difícil d’aconseguir allà”. Moreno atribueix la situació al “bloqueig que pateix el poble Cubà pels Estats Units”, un punt que Rodríguez evita valorar perquè “no hi crec”.
Des de la CUP s’ha anunciat la intenció de reunir-se amb el Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat per buscar fórmules de suport directe que evitin el tancament d’aquesta institució emblemàtica, admetent que “ara mateix és molt difícil fer arribar recursos a Cuba”. Amb tot, qualifica de “molt minsa” l’ajuda que rep el Casal. Paral·lelament, apunta també que l’absència de suport operatiu directament sobre el terreny per part de les institucions catalanes deixa el Casal en un desemparament superior al d’altres comunitats estatals a l’illa, com la gallega, que compten amb més suport institucional dels seus governs autònoms.
Finalment, Suu Moreno recorda que, segons dades consulars, a Cuba hi ha registrats oficialment 3.372 ciutadans catalans, als quals s’afegeixen les generacions de descendents que tenen el Casal com a referent comunitari. Per la seva banda, la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) ha posat en marxa una campanya de recollida de fons i solidaritat per poder, segons detalla la dirigent de la CUP, fer “les millores estructurals mínimes i bàsiques” que permetin a l’entitat desenvolupar la seva activitat. “El doble bloqueig que pateix el Casal, el que pateix Cuba per part dels Estats Units amb talls d’electricitat constants, i el bloqueig dels comptes del casal per part de les autoritats cubanes (situació en la qual es troben la majoria d’entitats de l’emigració espanyola) han portat al Casal a una situació límit”, conclou l’entitat.
