“Cal Macià es troba en risc de col·lapse imminent”. Així de contundent es mostra la plataforma Salvem Cal Macià sobre l’estat de la casa de Francesc Macià de Vallmanya, situada a Alcarràs (Segrià). En conversa amb El Món, l’entitat denuncia que el conflicte que hi ha entre la Generalitat, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Alcarràs per fer-se càrrec de la casa posa en risc aquest espai de la història i la memòria del país. També critica l’informe del Govern amb què rebutja catalogar l’espai com a bé cultural d’interès nacional (BCIN).
El portaveu de Salvem Cal Macià, Ferran Dalmau, es mostra decebut amb la Generalitat i assegura que les persones que signen l’informe per rebutjar a catalogació de BCIN “no tenen ni els coneixements, ni l’expertesa, ni les lectures necessàries per haver-lo redactat”. En aquest sentit, reclama a la Generalitat reobrir el procés perquè “és evident que hi ha hagut un error greu” i s’hauria de corregir i tenir en compte “les valoracions” dels experts en la matèria. Dalmau considera que aquest informe tècnic no recull “les últimes recerques que han publicat historiadors i experts sobre Vallmanya”.
La plataforma estudia la possibilitat de presentar un recurs contra la decisió de la Generalitat perquè, segons ells, “hi ha hagut diverses irregularitats” com, per exemple, no escoltar la part que ha presentat la proposta per catalogar Casa Macià com a BCIN. “Se’ns havia d’haver citat perquè aportéssim la documentació necessària i a nosaltres no se’ns ha convocat en cap moment”, lamenta, alhora que anuncia que estan estudiant si presenten “un recurs d’alçada o quina és la forma jurídica que pertoca per recórrer contra la decisió”.
La Generalitat es defensa
El Departament de Cultura ho nega, i en declaracions a aquest diari remarca que la Llei 9/1993 “no estableix que per elaborar un informe previ de declaració de BCIN s’hagi de consultar la part sol·licitant”. Tot i això, la Generalitat va demanar “un estudi consultiu previ” a l’IEC, que, en el mateix sentit que l’informe elaborat per Cultura, va concloure que “l’edifici com a tal no reuneix els valors necessaris per gaudir d’aquesta protecció com a BCIN”.
Un altre aspecte a tenir en compte, segons la Generalitat, és l’edifici està catalogat actualment com a BCIL, i que, per tant, té “protecció a escala local”. És a dir, correspon a la propietat la conservació del patrimoni i a l’Ajuntament d’Alcarràs, si així ho considera, “instar-la a prendre les mesures necessàries per evitar el deteriorament de l’immoble”.
La patata calenta de Vallmanya
Malgrat aquesta negativa a catalogar la casa, que podria servir d’impuls per trobar una solució per conservar Vallmanya, Dalmau assenyala que el que realment està impedint que el mas pugui tenir un futur com a element de memòria històrica del país és el conflicte entre les diferents administracions implicades en l’assumpte. “Ho frena tot”, sentencia.
De fet, la plataforma també explica que fa quatre anys l’Ajuntament, quan governava Esquerra, va arribar a un acord de compra amb el propietari per 120.000 euros, però el seu portaveu denuncia que “Junts i el PSC van desfer-lo”. Ferran Dalmau apunta que “la Generalitat i la Diputació han ofert 300.000 euros per fer aquesta primera intervenció sempre que l’Ajuntament compri la casa”, però el consistori “no vol i pretén que ho faci la Generalitat”, remarca. Cultura, per la seva banda, ressalta que l’acord entre el Departament i la Diputació de Lleida “segueix en peu“, però aquesta injecció de diners només es farà efectiva “un cop l’Ajuntament hagi adquirit l’immoble”.
El nou alcalde d’Alcarràs, Gerard Companys (ERC) defensa en declaracions a aquest diari que el consistori es “preocupa” i té “interès” en la Casa Vallmanya. En aquest sentit, exposa que mai han deixat de “buscar finançament i aliances”, però admet: “No acaben de posar-nos d’acord les diferents administracions per arribar a un acord de compra i de finançament”. El problema de tot plegat, segons reconeix, és el conflicte entre administracions per tancar un acord i per intentar capgirar aquesta situació vol celebrar una reunió a tres amb el Departament de Cultura i la Diputació de Lleida per “buscar solucions”.
Tot i això, l’alcalde qualifica d’insuficient la quantitat de 300.000 euros que aportarien a parts iguals entre la Generalitat i la Diputació i apunta que “el problema, més enllà de comprar la casa, és restaurar-la i mantenir-la”. L’Ajuntament té un informe d’arqueòlegs i arquitectes de la Generalitat que calcula que la restauració costaria 2 milions d’euros. “La posició de l’Ajuntament ha estat que no la volíem comprar, però si arriba el moment que l’hem de comprar, s’ha de fer amb un conveni perquè els diners vinguin d’administracions superiors”, afegeix.
Per la seva part, el regidor Manel Ezquerra, que va ser alcalde d’Alcarràs entre el 2019 i el 2020 gràcies a un acord amb Junts per Catalunya assolit després de les eleccions municipals del 2019, ha detallat que un particular, que estava d’acord amb restaurar-la tota i signar un conveni amb el consistori per fer-la visitable, va intentar comprar Vallmanya i fins i tot va arribar a un acord amb el propietari, que finalment es va fer enrere en “campanya electoral” i va preferir vendre-la a l’Ajuntament.
A banda dels 120.000 euros de l’acord de compra, Ezquerra xifra la restauració de Vallmanya en uns 2 milions d’euros i remarca que l’ajuda que oferia la Generalitat i la Diputació era “irrisòria”. A més, revela que va intentar reconduir la compra per part del particular, però que no se’n va sortir, i també va insistir amb la Generalitat perquè se’n fes càrrec, però la iniciativa no va fructificar i lamenta que “és passar-se la pilota els uns als altres per no dir que no podem fer res”. Tot i això, insisteix que la Generalitat s’hauria de “fer càrrec de la casa de Vallmanya com una mostra cap al territori de Lleida”. “Aquest tema ha estat una politització total”, sentencia.
Des de la plataforma apel·len a la presidència de la Generalitat i requereixen a moltes figures polítiques que actuïn, però s’han trobat amb un immobilisme absolut. “No hi ha ningú ni a Junts ni a Esquerra que hagin posat una negociació seriosa sobre aquesta qüestió. Tothom tanca files amb la seva sucursal local del poble. I això ho està matant tot”, rebla.
L’estat de la Casa Macià
Ferran Dalmau detalla que la casa noble “està a punt de col·lapsar” perquè té un forat a la coberta d’uns 30 metres quadrats i reclama a la Generalitat i a l’Ajuntament que trobin una solució per “garantir una intervenció d’urgència per poder apuntalar la casa abans que acabi col·lapsant del tot”.
El portaveu de l’entitat afegeix que les plantes baixes de la casa, més o menys, aguanten, però detalla que molts dels annexos s’han desplomat. A més, es dol que al seu interior ja no hi quedin objectes de valor després del robatori de la caixa forta i d’un capçal del llit de “certa qualitat” que va desaparèixer no fa gaire. “Ha estat espoliada moltes vegades”, admet, i remarca que “és molt recurrent trobar-hi gent que passeja i, fins i tot, trobar gent sense sostre que hi dorm”.
“És la casa del president de la Generalitat. És l’única casa que queda vinculada al president Macià que queda dempeus als Països Catalans. S’escau que sigui el president de la Generalitat qui s’assegui amb l’Ajuntament i es busqui una fórmula. Han de fer asseure l’Ajuntament i han d’arribar a un acord i el que no poden fer és deixar passar el temps com si no passés res perquè la casa té una vida limitada i està a punt de caure”, avisa.
Un llibre per rebatre la Generalitat
També ha anunciat que els historiadors vinculats a Salvem Cal Macià estan preparant un llibre, que sortirà en un parell de mesos, sobre la Casa Vallmanya i els darrers descobriments de la seva història. És una acció més per salvar aquest mas i, avança que l’aportaran “com a element probatori”.
“Aquest llibre -afirma Dalmau- deixarà al Departament de Cultura despullat en la seva decisió perquè farà diverses aportacions noves sobre la importància de la casa, sobre la seva vinculació amb Francesc Macià i aportarà elements probatoris suficients perquè se li doni la catalogació de BCIN”.
“Negacionisme” al poble
“Al poble, a Alcarràs, hi ha un cert corrent de negacionisme entorn la casa”, afirma Dalmau. I afegeix que aquest corrent està liderat pel regidor del PSC Manel Ezquerra. “Sempre ha intentat desvirtuar la vinculació de Francesc Macià amb el poble perquè així es pensaven que no els calia actuar”, exposa. L’exalcalde d’Alcarràs, per la seva part, ho nega perquè “salvaguardar el patrimoni ha de ser l’objectiu de tots els polítics estiguin a l’administració que estiguin”, però deixa clar que “s’ha de tocar de peus a terra i ser realistes amb els recursos que tens”.
El portaveu de la plataforma rebutja de ple que Vallmanya fos la casa de vacances del president i avança que al llibre quedarà constància que només en el seu període presidencial, del 1931 al 1933, “hi ha documentades 14 visites de Macià a la casa”. “I això apareix a l’agenda oficial”, sentencia.
Ell insisteix que per a Macià Vallmanya era la “pàtria petita” i remarca que tota aquesta activitat es produeix en una època que el trajecte de Lleida a Vallmanya s’havia de fer en carro i es trigava 14 hores a arribar-hi. “Entre aquestes visites hi ha rebudes d’autoritats polítiques, sortides de comitives oficials des de Vallmanya, rebudes de consellers de la Generalitat. És a dir, no era la caseta de vacances. Macià hi feia activitat política”, conclou.
9
2
