El Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) està en perill de desaparèixer. Aquest ens fundat per la Generalitat l’any 1984, sota el mandat del president Jordi Pujol, viu un moment especialment delicat després d’encadenar una sèrie de traspassos interns entre departaments de l’administració catalana que l’han deixat pràcticament sense recursos econòmics ni humans. La situació límit d’aquest centre de recerca amb quatre dècades de trajectòria a l’esquena ha portat la comunitat d’historiadors a mobilitzar-se per provar de salvar-lo del desmantellament i dotar-lo d’eines per poder continuar amb una activitat que consideren més que necessària en el context actual.
Més d’un centenar de professionals i estudiosos de diferents camps signen el manifest Per un Centre d’Història Contemporània de Catalunya, amb projecte i futur renovats, al servei del país. El text -impulsat per Josep M. Roig, Enric Pujol, Lluís Ferran Toledano, Josep M. Solé i Sabaté, Lluís Duran, Josep Cruanyes, Jordi Oliva i Jordi Manent- denuncia la precarització que ha patit el CHCC en els darrers anys, que l’ha obligat a “funcionar sota mínims”, tot reivindicant el paper del centre com una “eina de suport bàsica per ajudar a la recerca i a la difusió de la història de Catalunya”. En total, en aquestes quatre dècades de trajectòria, l’ens ha donat un miler d’ajuts a la recerca historiogràfica i un altre miler de subvencions per a la publicació d’investigacions, moltes de les quals projectes de tesi doctoral o estudis d’història centrats en l’àmbit local i comarcal del país.
La situació i estabilitat del centre -que té la seva seu actual al Museu d’Història de Catalunya- va començar a veure’s compromesa l’any 2010, quan es va decidir traspassar el projecte Cost humà de la Guerra Civil (1936-1953) a la Direcció General de Memòria Democràtica. Aquesta iniciativa havia nascut sota el paraigua del CHCC i era un dels grans pilars de la institució. A partir d’aquest moment, hi va haver diversos moviments interns que van culminar amb l’adscripció de l’ens al Departament de la Presidència de la Generalitat el 2022 i, recentment, el traspàs a la cartera de Cultura. En els darrers anys, el centre ha sobreviscut amb una direcció sense sou atribuït -en mans de l’historiador Jaume Sobrequés- ara fa uns mesos que va perdre per jubilació al tècnic que hi havia destinat, una plaça que no s’ha cobert, sinó que s’ha aprofitat en un altre departament de la Conselleria. Això ha deixat el CHCC amb una estructura completament insuficient, a més de sense projecte ni prou recursos econòmics per a una “actuació de recerca i publicació dignes”.
“L’existència de grups consolidats de recerca (SGR) a les universitats i de projectes públics finançats no eximeix, de cap manera, de continuar els ajuts a la recerca i a la publicació, cosa que avui dia és més necessària que mai. Molts projectes d’investigació i de publicacions es queden sense poder-se desenvolupar. Només cal comparar la producció historiogràfica de fa uns anys amb la que es fa en l’actualitat. Mantenir a l’UCI cultural el CHCC, amb una dotació ínfima quant a personal i recursos econòmics, suposa a la pràctica l’extinció d’un instrument més necessari que mai”, se subratlla en el text.
Cinc demandes per no deixar morir el CHCC
Per tot això, els impulsors del manifest i els sotasignats posen cinc demandes sobre la taula de la Generalitat per poder salvar el centre. Demanen dotar-lo d’una “entitat i personalitat pròpia, amb la finalitat explícita de potenciar la recerca i la difusió de la història de Catalunya, adequant-la a les necessitats d’un país amb nous reptes”. Demanen engegar un projecte ambiciós que impulsi el coneixement de períodes, àmbits i personatges rellevants sota una direcció amb plena dedicació, enfortida i independent que “connecti i integri efectivament tots els àmbits on es fa recerca i divulgació d’història contemporània de Catalunya”. També que l’ens compti amb un pressupost digne que permeti tenir prou recursos per impulsar edicions en llengua catalana i noves recerques. Finalment, que aquest finançament vingui acompanyat del personal suficient, amb capacitat tècnica i historiogràfica.
