Tenint en compte el títol del vostre últim disc, Vergonya, cavallers, vergonya, de quins polítics us avergonyiu més?
Ens avergonyim de molts polítics però, sobretot, dels que no es plantegen la defensa de la terra d’una manera contundent. Al País Valencià estem passant una època, una mica llarga, on la població ha votat majoritàriament la dreta i la dreta valenciana és especialment adversa i enemiga del redreçament d’aquest país tal i com ha estat tota la vida. Ens avergonyim dels polítics que fomenten i mantenen aquesta situació de colonització de la nostra terra.
Dieu que a la batalla d’Almansa, tema d’aquest segon treball, es va perdre l’obra de Jaume I, que s’està perdent avui en l’àmbit cultural, polític…
Ara s’està perdent el desenvolupament normal d’un poble. Arrosseguem una situació de colonització que Espanya exerceix sobre aquesta terra antiga i que ha estat una gran potència. Realment l’obra de Jaume I era una generació d’estats sobirans i això és el que s’ha perdut. Per exemple, la nostra llengua en aquest moment no és una llengua franca, és una llengua subalterna.
Precisament, el vostre objectiu es donar a conèixer l’obra de Jaume I.
Sí , volem que es conegui el seu significat i el seu testament polític i també què ha significat per a la nostra època.
Un repte difícil..
Però esperem que alguna cosa quedi perquè en aquest món tan ple de propostes i ofertes els missatges queden una mica a l’aire. Però, tenim la idea de fer molts concerts i el disc que ja està a les botigues va molt en la línia de Quan el mal veu d’Almansa, una cantata de tema històric, que s’ha usat molt a les escoles. Hi ha llibres de text aquí a València o a Catalunya on han aparegut algunes de les nostres cançons per explicar qüestions d’història. I creiem que amb aquest disc passarà una cosa semblant.
Així doncs, voleu que la música sigui una via per fer pedagogia?
En aquest cas sí. Hi ha moltes coses fonamentals de la nostra vida i de la nostra història que no coneixem i que d’alguna manera s’han de posar davant dels ulls.
Els grups de música que canteu en català al País Valencià us sentiu vetats per la Generalitat?
Una mica sí. Però, avui la música en català i nosaltres com a grup no rebem el pitjor tracte. Potser el moment més dur va ser quan aquí manaven els socialistes. Hi va haver una frenada impressionant de la música en català. D’altra banda, haig de dir que a nosaltres a València ens contracten ajuntaments on mana el Partit Popular i amb això demostren un grau d’intel•ligència superior al que mostraven els socialistes en el seu moment perquè d’alguna marquen un gest de democràcia. Per descomptat que no simpatitzem amb el PP però, reconeixem que les coses, especialment ara, no són pitjors que en altres èpoques.
Pensa que el Govern de Catalunya té prou en compte el País Valencià?
Bé, Catalunya sempre ha mirat, en unes èpoques més que en unes altres, el País Valencià i Mallorca com a parts de la nació que Jaume I va crear com a estats sobirans federats. Cal dir però, que l’estat de les autonomies, encara que pugui semblar una contradicció, ha separat bastant les competències entre Catalunya i València. Aquesta és una qüestió pendent que s’ha d’anar reprenent a poc a poc, ja que en altres èpoques sí que hi ha hagut més interacció entre els territoris.
És incompatible ser catalanista i valencià en aquest moment?
No. No ho és. I de fet, a València hi ha molta gent, més de la que sembla, que té ben clar que som una nació, que tenim una llengua comú i tots junts tenim molt camí a fer pels nostres interessos.
Però també hi ha molta gent que no pensa així..
Cert. Ara estem patint una situació realment trista a causa de la campanya que es va desarmar durant la transició i que van engegar els polítics de dreta i el Partit Socialista quan van crear una secessió lingüística i un odi a Catalunya des de València. És una situació difícil, però, crec que des que el català ha entrat a les escoles, és una qüestió que anirà caient a poc a poc i que en el futur crec que ja no serà rellevant.
Precisament, respecte la llengua, què li sembla que el Parlament Europeu hagués traduït un anunci del català al valencià?
És una barbaritat. Tot això són passos enrere que fomenten aquesta divisió i és una cosa trista i depriment però, tinc confiança.
I un altre tema que fa temps que se’n parla són els repetidors de TV3. Creu que TVC s’ha de poder veure al País Valencià?
És molt important poder tenir un canal com TV3 i poder veure programació amb la nostra llengua i amb els diferents accents lingüístics. Tots sabem que la televisió és una arma molt poderosa per crear opinió i normalitat. I és un atemptat evitar per tots els mitjans que aquest país no suri com a tal i que la llengua valenciana sigui una cosa subalterna, anecdòtica i el més folklòrica possible. És un atemptat terrible.
Tornant a la música. Creu que la música en català al País Valencià passa per un bon moment?
Sí. Tot i que hi ha alts i baixos perquè el valencià no és la llengua franca i sempre estem a mitges tintes i patint els problemes de la no normalitat, perquè encara estem en una situació de resistència. El camí de la normalització lingüística és llarg i complicat i aquests productes culturals que són els més populars com poden ser la cançó o la premsa escrita, estan al final del procés. Ara però, la producció és molt interessant, és molt creativa i és una cosa imperable. Anem trontollant, anem una mica per les catacumbes en certa manera però, la cosa va cap amunt i ja arribarà el seu moment d’expansió.
Però, no tenen por que la música en català al País València quedi cada cop més arraconada en una recopilació de treballs tradicionals?
Crec que no serà així i la dinàmica és positiva. Ara estem en un moment molt negre, molt fotut però, la dinàmica és créixer no pas en un sentit folklòric. Malgrat tots els esforços de partits, institucions espanyoles i de la Generalitat, cada vegada van naixent grups i cantants amb unes propostes fantàstiques i de més qualitat, i encara que a l’inici haguem d’anar per les catacumbes una miqueta, és una dinàmica que va cap amunt i això està clar. No hem de quedar-nos amb els braços plegats i hem de continuar lluitant com hem fet durant tants anys.
