Loquillo ha concedit una entrevista molt potent al Col·lapse de TV3 en què ha defensat, d’una manera bastant surrealista, la seva “defensa” de Catalunya. L’han acusat moltes vegades de ser anticatalanista per les declaracions incendiàries que ha arribat a fer, però ell torna a negar-ho i ara en català i des de la televisió pública. Jordi González ha estat dur contra ell en els moments més tensos de l’entrevista, que han fet gràcia als teleespectadors. La primera pedra? Recriminar-li que no trepitgés la cadena des de feia més d’una dècada: “Em vaig quedar tancat en un camerino fa 13 anys i no havia sortit des de llavors“.
Reconeix que hauria estat encantat de tornar-hi abans, però no volia anar a “programes de portar bons titulars l’endemà” perquè creu que has de ser “molt professional” per fer aquest tipus de programa: “Jo no em sento víctima de res, però sí que hi ha hagut polèmiques que l’única cosa que han fet és augment el nombre de tiquets venuts. O sigui que els que intenten el contrari es troben precisament amb el que no volen”. “No m’ataquen només a mi, per això. Quants anys feia que no venies tu a TV3?”, l’ha contraatacat. I el presentador s’ha defensat ara que treballa per a la cadena: “Sí, però jo venia a Barcelona i si em convidaven a la tele venia“.
Diu que si va anar cap a Madrid va ser perquè les companyies discogràfiques “van desaparèixer de Barcelona” a principis dels anys 80 i no per cap altre motiu. De fet, s’ha justificat de moltes maneres: “La gent que es pensa que soc anticatalà té un problema. No soc anticatalanista, n’estic segur. Mira, aquí porto tatuat l’escut de Barcelona des de fa temps“, ha etzibat en un moment quan s’ha aixecat la samarreta i ha ensenyat que, efectivament, el té tatuat. Ell que es va criar al barri del Clot, assegura que porta les seves arrels a la maleta: “Vaig per tot el món i sempre diuen que soc l’artista català“, ha insistit amb contundència.
L’anècdota més boja de Loquillo, amb una bomba al Clot
Una de les anècdotes que ha explicat, quan era un nen i un dia va trobar-se una bomba que no estava desactivada mentre jugava a futbol. La pilota va caure en un clot i, a dins, hi havia una bomba de la Guerra Civil. Ell, amb 12 anys, va pensar que no pensaria res si l’agafava en braços i la treia d’allà: “Els nens van començar a cridar i la gent gran que passava pel Carrer Aragó em deien que ho deixés anar però que amb molt de compte perquè allò era una bomba i podia explotar”.
“Se’m va ocórrer la idea, com a bon ciutadà, d’anar a comissaria amb la bomba. La gent estava fent cua per al carnet d’identitat i van anar fugint d’allà en veure’m amb la bomba. Al pobre home de la porta li va donar de tot quan em va veure”, ha recordat.
“Jo estava envoltat de policies, suant, mentre em deien que no em mogués. Un dels policies me la van agafar per darrere perquè a mi em pesava molt i ja no podien més, van trucar el meu pare. Van venir els artificiers, que la van desactivar, i quan va venir el meu pare el van felicitar i a mi em van aplaudir“, ha prosseguit en una història que ha encuriosit molt.
