3Cat estrenarà aquesta nit un documental d’aquells punyents que poden posar els pèls de punta. El programa Sense ficció emetrà aquest dimarts Et faran un home, que destapa la violència a la mili amb testimonis inèdits després d’una investigació molt llarga d’un equip de TV3. Els joves que van fer el servei militar obligatori durant els primers anys de la democràcia van patir una violència estructural de què es parlarà ara, per primera vegada, 40 anys després dels fets.
No ha estat fàcil, però han aconseguit que 10 testimonis expliquin a la càmera la violència que ha marcat les seves vides. I és que, durant el servei militar, haurien rebut “cops, crits, pallisses, insults, tortures i, fins i tot, violacions” per part de soldats veterans. Sovint això passava sota els efectes de l’alcohol i amb el consentiment dels comandaments militars, uns relats duríssims que han estat silenciats fins ara.
Mireia Prats demana que els homes apugin el dit per iniciar un nou ‘me too’
En una conversa amb El Món, Mireia Prats ens explica que la investigació va començar a partir d’un cas de la Companyia d’Esquiadors i Escaladors de Vielha, que va ser un dels escenaris de violència entre soldats. Els veterans de la caserna de la Vall d’Aran torturaven aquells que hi acabaven d’arribar i, el pitjor de tot, és que ho feien davant d’uns comandaments que no feien res per aturar-ho. Quan la periodista va conèixer aquesta història en boca del càmera Albert Arean, ràpidament va començar a investigar si podrien haver passat fets com aquests en altres casernes.
La sorpresa va ser majúscula quan van obrir el focus i van adonar-se que el cas era molt més gran del que creien inicialment: “Això també passava a altres casernes espanyoles. I vam començar a trobar un munt de testimonis a Mallorca, Madrid, Vitòria, les Illes Canàries… Ha estat una passada. Al final, el que hem volgut radiografiar és que aquesta era una violència sistèmica i aleatòria a tota Espanya“.
La periodista de 3Cat Mireia Prats i el realitzador Joan Torrents han pogut parlar amb 25 testimonis d’homes que van fer el servei militar als anys 80 i 90. Tots ells confirmen que aquestes tortures i tractes vexatoris eren sistemàtics i, tristament, confirmen que molts joves assetjats que intentaven denunciar la situació acabaven en un tribunal militar per desertors o suïcidant-se directament perquè no ho suportaven més. Encara no s’atreveixen a avaluar què significarà tot això encara, ja que no saben si els homes s’atreviran a denunciar.
Ells confien que ho facin i deixem de parlar de la mili amb to de broma: “S’ha de començar a parlar de la duresa i el patiment que van passar molts nois a la mili. Si s’animen a aixecar el dit, pot obrir la porta a un me too d’homes i creiem que aquesta és una carpeta que ens faltava, ja que fins ara només hem parlat de la violència envers les dones i dels abusos infantils a l’església. Estem obrint moltes carpetes de fets històrics d’assetjament i faltava la militar“.
🔴 “Et faran un home”, aquesta nit al @senseficcio
— Els matins TV3 (@elsmatins) December 3, 2024
El documental estapa els abusos i la violència sistemàtica que patien alguns dels qui van fer la mili #ElsMatins3Cat #EtFaranUnHome3Cat
▶ https://t.co/V2FrF4mKxv pic.twitter.com/v1nPVp3ob7
Per què no s’ha obert aquest meló fins ara?
Mireia Prats considera que hi ha hagut molt de silenci sobre aquest tema per dos motius. El primer, perquè les víctimes tenien molta vergonya i un bloqueig que és habitual en aquest tipus de casos. A més a més, que molts d’aquests homes van voler tirar endavant sense explicar a ningú el que els havia passat la mili: “El trauma ha fet que, en molts casos, arribin a oblidar-se directament del que van patir. I això ho hem vist en moltes entrevistes, en les quals els supervivents en ens deien que anaven recordant el que els havia passat el silenci a mida que anaven parlant amb nosaltres”. El silenci ha estat molt llarg, de 30-40 anys, perquè les víctimes ho han volgut expressament i també “perquè hi ha hagut un encobriment militar i un silenci exprés”: “En el seu moment, van fer els ulls grossos perquè ja els estava bé i els ha anat de conya que ningú no digués res“.
És important destacar que en aquest documental no surten militars perquè aquest és un documental coral dels supervivents: “Els comandaments militars els hem deixat com de costat perquè eren uns encobridors, però moltes vegades aquesta era una violència entre iguals perquè era entre soldats. Els veterans no eren dins dels comandaments militars, eren nois 20 contra nois de 18 anys”, en diu. De fet, consideren que aquesta era una violència “sistèmica entre iguals” i també “cíclica“, ja que la violència que exercien els veterans als joves després es repetia quan aquests arribaven a veterans.
“Els militars s’ho miraven tot de reüll perquè ja els estava bé que s’entretinguessin i pensaven que això els enfortia“, assegura la creadora. Tampoc no han volgut assenyalar militars que van fer com qui no veu amb noms i cognoms perquè els delictes estan prescrits judicialment: “Aquest és un documental que no té l’objectiu d’arribar als jutjats, però sí que vol arribar a la societat perquè se sacsegi i surti aquest me too de les casernes militars dels anys 80″.
