El Salvatore, interpretat per l‘Enrico Ianniello, va ser un dels personatges revelació de la vuitena temporada de Com si fos ahir. L’empresari italià, malgrat que ja havia tingut alguna aparició esporàdica, no havia estat protagonista d’una trama tan intensa com la que va protagonitzar amb la Cati (Olalla Moreno). L’italià va reaparèixer a Barcelona per obrir un negoci de pizzes i per fer-ho, sabent que la Cati és molt bona organitzadora, hi va contactar per treballar en la inauguració del local. Entre trobades, molta paciència i unes armes de seducció imparables, el Salvatore va aconseguir que la Cati obrís el seu cor de nou després de la mort del Quim (Jordi Rico). El resultat de tot plegat? L’adeu definitiu de la Cati després de vuit temporades a la sèrie diària de TV3 perquè tots dos se’n van anar a Nàpols.
El personatge del Salvatore ho va petar durant les setmanes que va durar la seva trama, primer perquè va estar a punt d’engegar-ho tot a rodar per les temptacions de la seva exdona, amb una proposta de boda insòlita per a la Cati i els dubtes d’aquesta dona de la colla tan complicada i maliciosa. Al final, tot va acabar sortint bé, a més a més de ser una manera bufona d’acomiadar ambdós actors. Aquesta setmana ha estat l’Enrico Ianniello qui ha passat pel plató de La Selva de TV3 per presentar el seu nou projecte teatral, Isidoro, que es pot veure al Teatre Akadèmia de Barcelona fins al 2 de novembre.
Quin és el nou projecte d’Enrico Ianniello, el Salvatore de ‘Com si fos ahir’?
Isidoro és la nova obra de teatre d’Enrico Ianniello, actor i escriptor italià, que interpreta al teatre el monòleg d’una faula sobre un nen de la Irpínia dels anys 70 que crea un llenguatge propi piulant per poder resistir la duresa de la vida adulta. L’obra arriba deu anys després de la publicació de la novel·la La vita prodigiosa di Isidoro Sifflotin, el nen que tenia un do especial, la capacitat de comunicar-se creant un nou llenguatge de xiulets. Amb ell, Quirino Raggiolsa, pare i poeta, creen el xiulabulari, però les coses no són tan simples. “Intenta reconstruir durant el monòleg el terra de casa seva, que és el terra de la seva memòria on tantes coses boniques han passat”, explica l’actor, que també és traductor del català a l’italià.
Un terratrèmol a la zona d’Irpínia, el punt de partida de la història
Les rajoles son part fonamental de l’obra, estretament vinculades al succés que va afectar ara fa 45 anys la regió d’Irpínia, on un terratrèmol va fer naufragar els somnis del petit Isidoro. Aquell terratrèmol, explica l’actor, també va afectar la seva ciutat de naixement, Caserta, molt a prop de Nàpols. “Vaig perdre la meva família i poc després la vaig trobar, no vam tenir cap mort pròxima, però teníem família propera que van escapar a la regió afectada per saber que havia passat”, explica.
Després d’actuar a Barcelona, l’obra Isidoro ha aconseguit un conveni amb tres teatres italians per portar la producció al seu país natal: Nàpols, Palerm i Gènova. El punt curiós de l’obra Isidoro és que el protagonista “piula fins que no es fa gran, serà només fins als 18 anys quan aprèn a piular, a parlar xiulant”. L’obra, però, també posa damunt la taula la importància de la llengua, amb la fusió de l’italià i el català. De fet, Ianiello també té una faceta de traductor, ha traduït del català i el castellà a l’italià, sobretot obres de teatre de Pau Miró, director d’Isidoro. Sigui com sigui, l’obra encara es pot veure al Teatre Akadèmia de Barcelona fins al 2 de novembre.
