Raquel Sans i Xavi Coral han format parella televisiva durant molts anys, però continuen molt units des que TV3 els separés en la seva reestructuració dels TN. Ara, han coincidit una entrevista conjunta al pòdcast La ronda perversa que ha servit per conèixer-los millor i per comprovar que, efectivament, mantenen l’espurna i la química.
“La gent ens diu que ens troba a faltar, però és normal perquè han fet la sobretaula amb nosaltres molt de temps. Ens colàvem cada dia allà a casa seva i tots som animals de costums”, han dit. Ells que han tingut trajectòries paral·leles, es tenen molta confiança després de tants anys: “Això, vulguis que no, trasllada la pantalla. Hem tingut moltes anècdotes junts“, han avançat.
La corresponsalia a Washington va afectar el matrimoni de Raquel Sans
Ara bé, el que més ha cridat l’atenció ha estat el que ha comentat la presentadora sobre la seva vida personal. En primer lloc, ha reconegut que el trasllat a Washington va afectar molt la seva relació de parella. Ella, que demanava poder marxar de corresponsal des que era soltera, va rebre l’oferta 15 anys després de la primera petició quan ja estava casada i amb dos fills: “Recordo que acaba de parir, com aquell qui diu, quan va arribar l’oportunitat. El meu marit sabia perfectament que ho desitjava massa i vam decidir provar sort i fer-ho. El canvi va ser rotund i el canvi de vida va ser molt fort, és clar“.
I no va ser fàcil, ja que el seu marit no podia deixar Barcelona perquè havia de lluitar per evitar que tanqués la seva empresa. És per això que, en un primer moment, diu que va marxar sola sense ell ni els nens. Així va estar-hi durant cinc mesos, fins que va acabar el curs escolar i els petits van poder anar amb ella: “Tenien 2 anys i mig i 1 any, així que no va ser fàcil. Vaig necessitar que visqués una cangur a casa amb nosaltres perquè no podia fer-ho tota sola… i sí, la primera cangur catalana i després la veneçolana em van salvar”.
El seu marit, en aquell moment, els visitava un cop al mes: “Va haver-hi crisi de parella, sí, qui no toca fons i en una situació així? I fàcil no era… però ho vam aconseguir trampejar malgrat les dificultats”, ha aplaudit.
Raquel Sans parla de la mort del seu pare en una entrevista sincera
Més endavant, li han preguntat quina seria la notícia de la seva vida que li hauria agradat no rebre i ho ha tingut clar. Quan Raquel Sans tenia 15 anys, el pare va morir de manera sobtada i això va suposar un gran trasbals: “Aquella era una informació que vaig rebre de cop i volta i que em va costar molt de pair. Saber que ha mort i que no pots fer-hi res… A més a més, La meva germana estava fora d’intercanvi a Irlanda i recordo que comunicar-li va ser molt difícil”.
La comunicadora va trigar “molt” a superar-ho i encara té aquesta cicatriu marcada al cor. De fet, assegura que aquell fet i el naixement dels seus fills fan que ara hi hagi certes informacions que l’afecten més: “Tot el que té a veure amb la mort de persones m’afecta més que abans, segurament. Quan ens toca fer notícies sobre guerres amb les imatges de Gaza, de Síria, d’Ucraïna… i quan hi ha infants i mort, abans no em passava, però amb aquestes dues coses, fa que aquest tipus d’informació em costi més”.
De fet, assegura que alguna vegada estant a dins de plató li havia hagut de dir al Xavi que reprès ell una informació perquè ella “no podia”. Encara pensa cada dia en el pare, sobretot quan es pregunta com hauria estat veure’l envellir o quantes preguntes li hauria fet: “Ara han passat molts anys, però és una d’aquelles cicatrius que portes i no hauries volgut portar“.
Les anècdotes personals que ha explicat Xavi Coral
El Xavi Coral ha explicat que, una vegada, van estafar-lo en un safari a l’Àfrica i ha reconegut que es renta el cap amb xampú i el cos amb gel: “No importa que siguis calb, deu ser qüestió de nostàlgia”, ha dit entre riures. La història personal que més ha cridat l’atenció? Una sobre una gran discussió que va mantenir amb els pares quan era adolescent: “Jo sempre he estat bon nano a la vida i he estat un bon fill, però va haver-hi un punt de la meva vida que vam viure una crisi molt forta quan jo tenia 16 anys perquè jo volia una moto desesperadament“.
“Tu saps què és aparcar davant de l’escola amb la teva moto? Els qui tenien moto tenien moltes més oportunitats de lligar que els qui no en tenien”, ha insistit. Davant d’allò, va decidir-se a fer un pols amb els seus pares i els va amenaçar de deixar el piano si no li compraven una moto: “Recordo aquella conversa amb moltíssima tensió… finalment, no van baixar del burro i em vaig quedar sense moto i sense piano“, lamenta.
Una entrevista molt completa que ha agradat perquè és curiós veure la faceta més personal dels presentadors.
