Laura Rosel s’ha acomiadat dels oients d’El matí de Catalunya Ràdio en un últim Accent Rosel molt especial. L’emissora pública ha decidit apartar-la després de tres temporades en què ha quedat per darrere dels números de la competència, del Basté a RAC1, i serà Ricard Ustrell qui ocupi la seva cadira a partir de la temporada vinent. El seu últim dia ha estat marcat per un munt de comiats i agraïments de les principals veus que l’han acompanyat en aquesta aventura. Han sonat cançons de comiat i han preparat un final de festa amb els millors moments.
La periodista, molt emocionada, ha volgut dir unes paraules plenes de significat: “Fins aquí, aquí acaba aquesta aventura increïble que ha estat fer El matí de Catalunya Ràdio. Ha estat un honor parlar davant d’aquest micròfon poderós, matinar per tots vosaltres durant els últims tres anys, veure com es fa de dia a través d’aquestes finestres que són un privilegi i veure com el món es treu la son de les orelles, ser el vostre despertador, acompanyar-vos de ruta amb el cotxe o a l’autobús o esmorzant a la cuina o a la dutxa. Malgrat tots els matins que no he vist despertar-se a les meves filles, malgrat la son, les esgarrinxades, malgrat les punxes d’aquesta cadira calenta… ha valgut la pena“.
“Vam començar quan encara havíem de dur la mascareta posada i estàvem separats per dos metres que eren infinits també a dins de l’estudi i a la redacció, sense ni tan sols poder reunir-nos amb l’equip. Han estat 3 anys que valen per 10 o per 20… extenuants, però també emocionants i vibrants en els quals hem après, hem plorat, hem rigut molt, hem patit, ens hem indignat i hem somiat a través de la ràdio. Hem viscut grans moments en antena parlant amb Rosalia, amb el Serrat, amb el Raimon, amb el Lluís Llach, la María del Mar Bonet, amb Juan Diego Botto, C. Tangana, Susan Sarandon, Ariadna Gil, Alèxia Putelles, Andrés Iniesta i una llista llarguíssima de noms de primera fila de tots els àmbits”, ha insistit. Li ha agradat recordar que han compartit els últims anys del Pau Riba, a més a més: “Ell ha estat l’últim hippie, l’únic músic alat i el pare del rock català. El trobo molt i molt a faltar”.

Laura Rosel aplaudeix la feina feta a El matí de Catalunya Ràdio
En aquestes tres temporades, creu que han posat la lupa a temes molt importants. Entre ells, ha destacat alguns: “Hem fet reportatges a fons sobre la violència masclista, la comunitat LGTBI, l’assetjament, l’infrahabitatge, la repressió a països com l’Iran, la sequera, la pagesia que sempre hi ha estat i sempre hi serà, la salut del català a les aules, els refugiats, la salut mental, les presons o la pobresa energètica”.
I també ha agraït la feina dels col·laboradors: “Hem tingut els millors de cada casa. L’Anna Guitart, el Jaume Sisa, la Maria Nicolau, l’Àlex Gorina, l’Albert Pla, la Laura Fa, la Carme Junyent, el Queco Novell, la Marina Rosell, el Toni de la Torre. Hem tingut els millors i els vull donar les gràcies a tots ells per la confiança, per la generositat i les bones estones de ràdio que hem passat junts. També per ensenyar-me tantes coses”. Laura Rosel aplaudeix haver fet les tertúlies més paritàries i plurals, amb més dones que mai en antena: “He d’agrair als tertulians el bon to, les ganes de construir i el fairplay conscients que les tertúlies són el taló d’Aquil·les de la ràdio pública i que, sovint, són com es poden fer i no com es volen fer”. “Hem apostat convençuts i tossuts per la llengua catalana, que és la raó de ser d’aquesta casa”, diu.
No ha faltat una clatellada cap a la competència i cap a la direcció de Catalunya Ràdio: “A tot això, hem retallat distàncies amb RAC1 en una etapa d’afartament de la política i amb l’actualitat molt i molt ensopida. Amb una competència que no ho oblidem, ens porta 14 anys d’avantatge. I hem intentat fer la ràdio que crec que és la ràdio que escolta i que acompanya, que és ràpida i que és conscient amb el cap al carrer. I podríem haver fet molt més perquè ens mereixíem una aposta més ferma. Amb tres anys no arriba, la ràdio vol temps i vol confiança, vol acompanyament. L’encàrrec era enorme i no ho teníem gens fàcil, vam aixecar aquest programa en només 10 dies. Ens vam conèixer amb l’equip a pèl i directament. Vam assumir el preu personal i professional de llançar-nos a la piscina sense dubtar, conscients en tot moment de l’enorme responsabilitat i, a la vegada, de l’immens privilegi que és fer ràdio a la ràdio nacional de Catalunya i parlar cada dia des d’un dels micròfons amb més abast del país”.

“I marxem amb el cap ben alt, contents i marxo molt agraïda a l’equip que ho ha fet possible; un equip de la casa, que per això la ràdio és pública. Amb gent que porta aquí mitja vida i d’altres que encara ho té gairebé tot per fer. Hem fet tàndem i hem sumat els uns amb els altres. No em vull deixar ningú perquè alguns d’ells acaben també avui la seva etapa aquí. I he de mencionar especialment tres noms que són la Judit Pastor, l’Arnau Maymó i l’Albert Segura perquè no han deixat de pedalar ni un segon perquè si ho feien, se’ns emportava el corrent. Han aguantat el que no està escrit. Per començar, m’han aguantat a mi i han fet de para-xocs i de motor. Gràcies a tots tres per donar-ho tot, no ens hem engegat de miracle i crec que ens hem cuidat prou”, ha afegit.
“Gràcies a tots, gràcies a tota la gent d’Informatius i d’Esports, als equips tècnics i de producció de Catalunya Ràdio. Gràcies a la Raquel, que m’ha portat cada dia un litre de cafè, gràcies a la Carlota i a la Joana per no tenir-me en compte res i gràcies a tots vosaltres per escoltar-nos, per acompanyar-nos i per demanar-nos més, per ser exigents i per enviar-nos tanta i tanta energia aquests últims dies que ens ha arribat. Només em queda dir-vos gràcies i fins aviat“, s’ha acomiadat.