Què és el que considerem una bodega? Aquesta és la gran pregunta que han estat repetint a Joc de cartes aquesta setmana. El programa gastronòmic presentat per Marc Ribas a 3Cat ha portat la seva mítica furgoneta a Barcelona per buscar la millor bodega de la ciutat. Després de l’episodi anterior en què quatre restauradors van intentar aconseguir el títol de millor restaurant d’especialitat de Tarragona, la ciutat comtal torna a ser l’escenari d’un Joc de cartes en què hi ha hagut més d’una picabaralla i moltíssima tensió durant la taula de confrontacions després de descobrir les notes que tenia cada local.
Marc Ribas ha viatjat per diversos barris de Barcelona per buscar la millor bodega: propostes amb encant, locals clàssics, tapes tradicionals o un toc més modern per adaptar una tradició molt arrelada a la ciutat. Qui no ha fet mai un vermut amb uns seitons després de passejar per la Rambla? En tot cas, el programa ha variat la seva taula de puntuació per adaptar-se: els restauradors haurien de valorar el local, el pica-pica, l’especialitat, el preu i el servei.
La Pepeta, un local molt folklòric
El primer local que ha jugat les seves cartes a Joc de cartes ha estat La Pepeta, on la Victòria Santo ha defensat amb dents i ungles les seves propostes. Un local molt folklòric i rústic, que els rivals han considerat “una mica estereotipat”. Això per què? Perquè tenien elements penjats de les parets com pernils. La cuina ha rebut bones crítiques perquè era molt gran, tot i que el restaurador que ha defensat el que considera la “bodega de tota la vida”, no ha trobat l’essència que emulen aquests locals tan històrics.
La restauradora ha defensat el menjar casolà amb producte català de base. I què han tastat? A més a més d’unes copes de vi i un parell de vermuts negre i blanc, els platets per acompanyar eren ben elaborats: steak tàrtar, croquetes, tonyina en escabetx, coca de bacallà o entrepà de fricandó. Ara bé, el que menys els ha agradat ha estat la seva especialitat, un entrepà de calamars que era molt similar al típic bocata de calamares madrileny.
El segon local per on ha passat Joc de cartes ha estat la Bodega Dalmau, del Fran Dalmau. L’espai era molt recent, feia poques setmanes que havia obert les portes i la seva proposta dista una mica del que es considera una bodega de “les de sempre”. Un local modern, decorat amb gust amb un punt conceptual i una vitrina molt xula. Els restauradors, però, han estat d’acord que els hi faltava una selecció de vins més àmplia, tot i que després d’obrir encara tenen temps per ampliar-la. La cuina es troba oberta al local i dins les neveres hi havia diverses elaboracions que eren de producció comprada.
A més a més d’un combo vermutero amb patates, musclos i piparres, també han tastat una selecció de formatges catalans, diversos planxats -uns biquinis farcits- o una brandada de català, entre d’altres. La seva especialitat era el roast beef a la catalana amb un producte base molt bo, però que coincideixen en el fet que “es pot millorar”.
Dos locals curiosos i amb molta essència de bodega
La tercera parada de la ruta de Joc de cartes ha estat la Bodega 8 de la Pepa Juncà. El seu cas és curiós perquè tot i que sempre ha treballat com a farmacèutica, per circumstàncies personals va decidir implicar-se en aquest negoci. Una bodega amb molt encant, una decoració molt xula i una selecció enorme de vins. Des del principi, la Victòria i el Miquel Àngel han jugat amb un estira-i-arronsa constant per les seves idees sobre què consideren que és una bodega de veritat i com es pot actualitzar un local d’aquest estil. En tot cas, la Pepa defensa que és un local per prendre una copa de vi i acomnyar-ho amb alguna tapa de formatge o fer un aperitiu.
Els restauradors han tastat la seva oferta gastronòmica, diferent de les anteriors perquè hi ha poca elaboració i està pensat per ser tapes més simples. Gildes, seitons, pa amb tomàquet, anxoves de l’escala o taula de formatges són alguns dels plats que han tastat, això sí, de molt bona qualitat. L’especialitat era una taula d’embotits ibèrics. “No es complica i encerta”, coincideixen els restauradors. Això si, l’àpat ha estat marcat per l’estira-i-arronsa constant de la Victòria i el Miquel.
L’últim restaurador ha estat el Miquel amb La Bodegueta d’en Miquel. Una bodega que és allò que defensa el seu restaurador i que fa més de quinze anys que regenta. Un lloc on fer un vermut, tastar vins a granel i fer un mos envoltat de barrils i decoració molt clàssica. L’expositor estava molt net i amb propostes tradicionals. A més a més, no tenen cartes i per consultar què tenen hi ha unes pissarres a les parets per mirar.
Què han tastat? Pintxo de cogombre, carxofa brasejada, banderola d’anxova i copes de vins diversos. El seu plat especial era el rotllet de cecina amb cremós de formatge cabrales, que els ha agradat, però tampoc s’ha vist gaire reflectit en les notes.
Una confrontació final amb notes molt baixes i crítiques creuades
El moment més tens del programa ha estat la confrontació final. El Marc ha coincidit en el fet que tots tres quatre defensaven “les seves propostes amb força”, per no dir que hi ha hagut més d’una picabaralla. En tot cas, les notes han estat molt baixes, una tònica que s’ha repetit en tots els restauradors i que no ha agradat gens. La Bodega 8 ha aconseguit una nota provisional de 6,2 i la seva especialitat un 5,3. La qualitat era molt bona, tot i que la Victòria i Fran han estat els més crítics amb el menjar. “No vol esforçar-se per res més perquè els calés ja el te”, ha expressat la noia.
La Bodega Dalmau s’ha quedat amb un 5,5, la nota provisional més baixa igual que la seva especialitat. El Fran s’ha quedat molt sorprès per la nota del local. “Es notava molt nou”, ha dit la Victòria, una opinió que el restaurador ha confessat que li semblava “molt exigent”. “Molt bona cara davant i després… Em sento una mica enganyat. El feedback era bo, però més tard em poses un 5″, s’ha queixat per les notes que ha rebut dels seus rivals.
La Pepeta, el local de la Victòria, ha aconseguit una primera nota de 6,2. Totes les notes han arribat al bé menys la seva especialitat, perquè han considerat que semblava “un entrepà de calamars de Madrid”. Pel que fa a la Bodegueta d’en Miquel, els ha semblat que era el local que era “més bodega” tot i que creuen que els falta “producte de proximitat”. El Fran ha estat el participant que ha posat les notes més altes i, per tant, considera que els seus rivals han “jugat amb les notes”.
Quin local es corona com a millor bodega de Barcelona a ‘Joc de cartes’?
Després de rebre les notes i veure les puntuacions del Marc Ribas, la guanyadora ha estat La Pepeta, la bodega de la Victòria. A més a més, s’ha endut el mig punt del plat estrella per les seves croquetes de pernil. També hi ha hagut canvis de nota perquè el Fran ha baixat el servi del Miquel del 6 al 5 i la Pepa ha baixat l’espai de la Pepeta del 7 al 5.
Tot plegat, un programa per descobrir diversos racons i propostes per fer un mos a Barcelona i trobar bodegues tradicionals i renovades per a tots els públics.
