El Departament de Política Lingüística ha treballat estretament amb 3Cat per elaborar els materials autoformatius Català fàcil, adreçats a aprenents novells, però lluny d’aturar-se amb aquest projecte de continguts que faciliten l’accés al català, amb antecedents com el Digui, digui del 1984, ambdues parts estan treballant conjuntament per dissenyar i elaborar nous materials d’autoaprenentatge de la llengua catalana adreçats específicament a col·lectius professionals, com el taxi. Ho ha detallat el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, en una resposta per escrit a una pregunta de Junts sobre si la Conselleria disposa d’estudis amb relació a les necessitats de formació en llengua catalana del sector del taxi.
L’anunci arriba en un moment de canvis normatius de gran importància per al transport públic en vehicles de fins a nou places. La futura llei de transport –en plena tramitació parlamentària– i les directrius de la mesura 6.6 del Pacte Nacional per la Llengua preveuen una actualització dels requisits de coneixement de català tant per al sector del taxi com per a les VTC. Per aquest motiu, Política Lingüística, en col·laboració amb la Direcció General de Transports i Mobilitat, està recopilant informació “quantitativa” i “qualitativa “per dimensionar “correctament les necessitats formatives del sector”. Al llarg dels darrers mesos, l’executiu de Salvador Illa ha mantingut reunions i interlocució directa amb representants dels taxistes i de les comunitats amb més presència en el col·lectiu per conèixer els seus coneixements previs de la llengua, els seus usos habituals i, especialment, els seus condicionants laborals.
En el terreny de l’acreditació, també s’està treballant per millorar i actualitzar els diferents certificats de coneixements de català, incloent-hi el del nivell B1, que, segons el conseller, “tindrà un paper central en el desplegament” de la futura de llei de transport. “L’objectiu final és garantir que tots els professionals disposin d’itineraris formatius accessibles, flexibles i compatibles amb la seva realitat laboral, i que puguin assolir progressivament les competències lingüístiques necessàries per oferir una atenció adequada a la ciutadania i garantir-ne els drets lingüístics”, detalla Vila.
Diverses línies estratègiques per “enfortir” la formació i acreditació de català
D’altra banda, el conseller recorda que el Govern treballa en diverses línies estratègiques per “enfortir el sistema de formació i acreditació de català” entre la població adulta, amb “especial atenció” a les necessitats vinculades al món del treball i als sectors professionals que tenen una relació directa amb l’atenció a la ciutadania com, per exemple, el taxi. En aquest sentit, Vila defensa que l’executiu està impulsant una transformació estructural del model d’ensenyament per a adults per fer-lo menys estacional i més capil·lar arreu de Catalunya. Entre les principals mesures adoptades, destaca el rellançament del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), que ha incrementat la seva plantilla i ha aconseguit reduir de forma substancial la llista d’espera de persones sense plaça (passant de prop d’un 20% el curs 2024-2025 a menys d’un 6% el curs 2025-2026).
Així mateix, s’ha obert una segona convocatòria de subvencions perquè ajuntaments, entitats socials i col·legis professionals puguin organitzar cursos gratuïts de nivells bàsics (A1 i A2), una línia que en la seva primera fase ja va finançar 350 nous cursos i més de 8.750 places arreu del país, i ha comptat amb la participació de 205 organismes locals i entitats socials. Totes aquestes eines es complementaran pròximament amb la creació d’una comissió de llengua dins del Consell del Diàleg Social i un acord entre els principals actors que en formen part per desplegar “una estratègia de foment de l’aprenentatge, l’ús i la sensibilització de la llengua en l’entorn laboral, el contingut del qual es presentarà properament”.
