Emma Vilarasau és la gran dama del teatre català, qui continua triomfant amb un cartell d’Entrades exhaurides rere un altre. Aquest cap de setmana, l’hem sentit en una entrevista molt personal a El suplement de Catalunya Ràdio que serveix per conèixer-la una mica més com a persona. Com és a casa? Quina relació té amb el seu marit i els fills? Després de 36 anys amb el Jordi Bosch, ja pot dir que creu en l’amor per a tota la vida? Ho descobrim en unes declaracions que agradaran molt als seus fans: “Ens vam casar una mica més tard, però junts portem 36 anys. Ens vam conèixer al Teatre Lliure i va ser molt fogós, el desig d’aquella època era diferent i immediat. Ho resolíem a tota hora, pim pam. I això que no ens vam embolicar formalment de seguida, vam trigar uns anys. Primer ens vam agradar, vam fer les nostres coses però jo tenia 22 anys i havíem de veure món i altres persones abans”.
En aquesta entrevista, descobrim què és el que més li agrada del seu marit: “Em va agradar, a més a més del físic que m’atreia molt, aquest sentit de l’humor que té que encara m’agrada. Té alguna cosa a la mirada que m’atravessa, que em penetra i que em coneix. M’agrada la seva manera d’encarar les dificultats”. Ara bé, s’ha hagut d’adaptar al seu caràcter: “És d’aquells que triga uns dies a explicar-te què li passa, ho ha de tramitar. Tu que el coneixes saps que allà s’està coent alguna cosa, però crec que és molt intel·ligent deixar que ho paeixi“. L’actor es va captivar del seu físic i també de la seva alegria, un dels trets característics que ha mantingut fins ara.
El seu consell per aconseguir una relació tan duradora? El respecte i l’empatia són coses bàsiques, diu: “Sense això, és molt dificil aguantar una parella si no ets capaç de posar-te al lloc de l’altre cada vegada. Malgrat les discussions i els mals moments…”. I aquí ha arribat un punt que ha escandalitzat el Roger Escapa: “No sé si crec en l’amor per sempre, però crec en l’amor. Ho crec en el meu cas, però cada cas és diferent. No cal que sigui per sempre. El que sí que és veritat és que, si dura, hi ha una sensació de tenir un bon equip que és molt important“.
Què més ha explicat Emma Vilarasau sobre la seva vida personal?
En altres parts de l’entrevista, ha revelat per exemple quins són els malsons que acostuma a tenir amb més freqüència: “Somio moltes vegades amb teatre i tinc el típic malson que no arribo a l’escenari, que trobo el vestuari, que no sé per on he d’entrar, vaig a fer una funció que no toca i no sé què dir… Coses d’aquestes absurdes que ens passa a moltes actrius”. El més tràgic, que no se n’adona que és un somni i ho passa “fatal“.
També ha explicat que la seva passió més desconeguda és la jardinera: “Un diumenge al matí, si fa bo, treballo al meu jardí que és de les coses que més m’agraden del món, llegeixo, estudio o no faig res. Fer de jardinera se’m dona bé, te l’has d’imaginar amb un esclat de flor i d’altres que estan preparant, està bonic, tot podat i net sense herbes. Per mi és una meditació, treure males herbes t’ajuda a descarregar molta ràbia i frustració. És un treball manual que em neteja molt el cap”, ha reconegut.
La seva feina al teatre l’ha forçat a fer moltes renúncies socials, sobretot amb amigues, germans o nebots: “L’altre dia em va fer molta pena perquè em va trucar el fill de la meva neboda, que té 10 anys, per preguntar-me si podria anar al seu final de curs i no puc anar-hi perquè tinc teatre. El món va uns horaris que tu no vas i t’ho perds… Tot té els seus avantatges, però a mi el que no m’acaba d’agradar és que el món descansa els diumenges i jo no“.
L’Emma Vilarasau diu amb la boca petita encara, després de tants anys de trajectòria, que ha superat allò que deia, fins fa res, que encara dubta si soc bona actriu: “Encara hi ha moments en què dubto… No penso que estigui malament dubtar de tu mateix, crec que està bé intentar anar cada vegada una mica més lluny i ser una mica més tu a la feina, que això costa“.
Es troba en un moment professional molt bo i no vol pensar en el futur: “Ara estic molt bé, no sé si vindrà alguna cosa millor però el que faria és parar el temps ara, si es pogués, però també ho deia als 60 i si ho hagués fet m’hauria perdut tot el que ha vingut que ha estat molt maco. A aquesta edat assaboreixes la vida d’una manera. Millor fer el cicle, envellir i acceptar-ho”.
