La capacitat que tenen els membres del tripartit per desautoritzar-se entre ells supera els límits d’allò que la majoria podria plantejar-se com a plausible. Aquest dijous el president José Montilla apareixia somrient pels passadissos del Parlament en companyia del conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, i del conseller d’Interior, Joan Saura. Montilla era l’únic dels tres que somreia obertament. Els altres dos no tenien motius per fer-ho. Saura per l’enèsim lamentable afer protagonitzat pels Mossos, i Castells perquè a aquestes alçades ja ni ell mateix deu saber de què serveix la seva presència al Govern. I és que el mateix dia va ser Saura qui va deixar anar la (pobra) xifra que el govern espanyol ofereix a la Generalitat en qualitat de nou finançament. Tants mesos amb Castells mirant de guardar-la en secret per vagin a saber quina estratègia negociadora (que en tot cas encara no ha donat cap tipus de resultat), perquè de sobte surti Saura i, a tall de poc eficaç cortina de fum, deixi anar la xifra en qualitat (en el millor dels casos) de titular de les Relacions Institucionals. En tot cas, en el més normal hauria estat que fos Castells qui donés la xifra. Però no. Un cop més, Castells ha quedat desautoritzat. I per damunt dels personalismes i de la nul•la lògica discursiva que acompanya els moviments del tripartit, un altre factor important s’ha tornat a posar damunt la taula a tomb del finançament: Madrid no respecta qui no ho fa amb si mateix. I el govern tripartit sembla que finalment no aconseguirà de l'”amic” de La Moncloa més que escorrialles. Una nova decepció tripartida. Una més.
- CA
