Els canvis que ha forçat al seu govern José Luis Rodríguez Zapatero han reactivat la qüestió del finançament de Catalunya. El “problema catalán”, com n’han dit tota la vida. Ara n’hi ha que afirmen que Zapatero va fer crisi precisament per encarrilar-lo perquè amb Pedro Solbes no hi havia manera. Tot això fa de mal pair. Si el president espanyol va impulsar l’actual Estatut de Catalunya i pretenia complir-lo abordant-lo per la prioritat i el tendre, és a dir, pels diners, per què va mantenir Solbes en aquesta segona legislatura. ¿Tan important era l’exvicepresident d’Economia per bloquejar una de les prioritats del seu govern? Sigui com sigui, el cas és que amb els canvis i l’arribada d’Elena Salgado, José Blanco i Manuel Chaves les declaracions a favor de la pau i treva amb Catalunya i els moviments per fer-la efectiva s’han multiplicat. Poques setmanes després dels canvis al govern espanyol, les reunions entre La Moncloa i la plaça de Sant Jaume s’han elevat a l’enèsima potència.
Un polític tan sensat com el conseller d’Economia, Antoni Castells, acaba de proclamar que la qüestió del finançament “s’ha desbloquejat”. Castells no es mossega mai la llengua. A risc de contrariar el president Montilla per la contundència de les seves declaracions, cada vegada que fins ara algun ministre insistia que les converses amb el govern de Catalunya “anaven bé”, el conseller reaccionava de manera airada. Per tant, si Castells proclama que les converses s’han desbloquejat vol dir que s’han desbloquejat. Ara, desbloquejat no vol dir res. Vol dir que el govern català i l’espanyol han reprès converses. Les quantitats que aquests dies fan públiques alguns ministres -que fins i tot arriben a ser contradictòries- són molt lluny encara de les demandes de la Generalitat.
Afirma Josep Antoni Duran i Lleida que l’oferta final de Rodríguez Zapatero no satisfarà els mínims que li han marcat des de Catalunya. Però amplia també el mateix Duran que el govern de l’Estat inclourà una proposta insatisfactòria de finançament en un paquetet on hi haurà també traspassos pendents tan importants com el servei de Rodalies de Renfe i l’impuls de la nova gestora de l’aeroport del Prat en termes encara més satisfactoris per a la part catalana. Contra una oferta més completa i amb els problemes de tresoreria que arrossega la Generalitat, el rebuig podria ser molt més difícil de mantenir.
José Luis Rodríguez Zapatero necessita resoldre aviat minúcies internes per poder-se assegurar el suport que necessitarà per aprovar els pressupostos de l’any que ve i per preparar la presidència de torn europea, de la qual espera miracles i meravelles. José Montilla necessita superar un conflicte que li ha marcat i li ha amargat la primera part de la legislatura. Gana i fam s’ajunten. Potser sí, que el finançament ha començat a desbloquejar-se. Però el desbloqueig no ha de ser necessàriament bo.
