Albert Om ha tornat a TV3 després de nou anys i ho ha fet per la porta gran amb l’estrena d’Una altra història. El 16,6% del share, més de 523.000 teleespectadors, ha connectat amb el primer dels vuit capítols d’aquesta mirada al passat i els han convertit en líders de la franja. Aquesta és una bona xifra que demostra que ha estat una bona idea fer una crida entre tots aquells que tinguessin guardats a casa objectes interessants dels seus avantpassats.
Perquè d’això tracta aquest espai nou, de fet, de rememorar com han estat els últims 100 anys a Catalunya a través de 100 objectes quotidians que han anat passant de generació en generació. El presentador ens deia en una entrevista recent que estava “molt il·lusionat“, ja que l’havia meravellat conèixer històries de gent anònima que permeten que tots recordem (o aprenguem) com es vivia a casa nostra fa uns anys.
El primer escenari ha estat el Monestir de Santes Creus, en el qual hem conegut què s’amagava darrere dels primers objectes escollits. Ja hem pogut saber que alguns d’ells estaran presents en l’exposició que es farà al Museu d’Història de Catalunya, a més a més. I com ha anat aquesta primera aproximació? En primer lloc, hem vist una llarga cua de gent interessada en comentar la història d’allò que tenien ells guardats a casa. Els han anat saludant i preguntant què havien portat a grans trets. Poc després, ja entraven en matèria.
L’Albert Om i els historiadors Xavier Camarniu i Alba Gràcia s’han repartit en tres taules i la gent s’anava col·locant en elles indistintament. D’aquesta manera han aconseguit anar canviant d’espai i personatge d’una manera dinàmica, el que s’ha agraït des de casa. També ha agradat que no s’entretinguessin massa en cada persona, sinó que fos una explicació breu i concisa per tal d’anar passant d’un objecte a l’altre sense fer-se pesat.
Cartes des del front del 1938, un vestit de núvia antic i el carnet del campament falangista entre els primers objectes
Pel que fa als objectes que s’han presentat en aquest primer programa, han destacat tres o quatre de concrets. Segurament la millor història l’ha protagonitzat la Janina, una jove de 23 anys que ha trobat a casa les cartes que escrivia el seu besavi des del front durant la batalla de l’Ebre del 1938. Aquí, l’home explicava les crueltats de la guerra i demanava perdó per no poder estar amb la família. Cal·ligrafia excel·lent i paraules dures que han servit per conèixer com era la realitat de les seves dones, que esperaven els marits a casa preocupades, mentre cuidaven de la canalla. En el seu cas, mai no van saber què havia passat amb el besavi perquè va ser un dels molts desapareguts durant la Guerra Civil. Mai no els van enviar el certificat de defunció, però anys després els haurien deixat caure que podria haver mort en un atac franquista.
Per una altra banda, també els ha visitat el Lluís, un veí que encara conserva el carnet que van fer-li quan van enviar-lo a un campament falangista de nens. Ell només tenia 10 anys, però ja feien tot el possible per intentar convèncer-lo que el règim era el millor. L’home s’ha emocionat molt en recordar com van enganyar-lo: “Em van adoctrinar, em van fer creure tantes coses… Fins al punt que em va saber greu que morís Franco. Al final et creies el que et deien perquè t’ho havien dit al llarg de molts anys”.
Entre els objectes més interessants, també ha fet molta gràcia veure el que ha portat la neta d’una llevadora rural. La seva àvia era l’única dona amb coneixements mèdics de la zona, així que va dedicar-se durant molts anys a portar a més de 700 nens al món: “Venien a picar a la porta de casa les 24 hores del dia”. Ella va pertànyer a l’última generació de llevadores rurals, abans que els parts comencessin a dur-se a terme als hospitals. El que ha volgut la noia és reivindicar la feina que va fer i totes les vides que va arribar a salvar, una història maca que ha acompanyat amb la mostra d’alguns dels estris que feia servir. Entre ells, un objecte de fusta que els servia per escoltar el batec del cor dels bebès quan encara eren a dins de la panxa. Tots aquests aparells els reutilitzaven, és clar, així que la higiene clarament era inferior a l’actual encara que els bullissin.
Ha generat molta sorpresa el vestit que ha volgut mostrar una veïna de la zona de Tarragona. En el seu cas, ha ensenyat als més joves que antigament les dones duien vestits negres el dia del seu casament. Ella encara conserva el de l’àvia, un vestit de blonda preciós que demostra que la moda ha canviat molt des de llavors. A més a més, també ha pogut saber que abans les bodes no se celebraven en cap de setmana sinó entre setmana.
A més a més, també han recordat com eren abans les càmeres de fer fotos. Ara tots podem enregistrar una imatge des del mòbil, però abans no era tan senzill. Un home ha volgut ensenyar la càmera de carrer que feia servir el seu pare per treballar, un home portuguès que va acabar a Tortosa guanyant-se la vida amb una màquina que ara no sabríem fer servir.
En aquest programa tan original també s’ha vist com eren els apunts de l’escola d’una àvia nascuda el 1921, com eren les brúixoles antigues, els carnets dels ferits de guerra (amb la bala inclosa), una matrícula de bicicleta dels anys 70, una màquina de destil·lar vi dels anys 40 o el primer premi del Primer Concurs de Castells de Tarragona. I tot això, només en el primer programa. La setmana vinent, més.
