Fa uns dies, un polític català m’explicava que la més que probable il·legalització de Sortu seria un èxit de la política antiterrorista. No ho deia amb complaença. Era una simple constatació d’un fet que ha acabat essent cert. Sortu no es podrà presentar a les eleccions municipals basques (i forals navarreses) perquè no ho han volgut els poders de l’Estat: els dos grans partits espanyols, els sistema judicial estatal, les forces de seguretat i els grans mitjans de comunicació amb seu a Madrid. Si algú s’havia cregut que Espanya és un Estat plenament democràtic i inserit en la normalitat legal europea anava errat. Jo mateix havia arribat a considerar que, potser ara, es permetria la participació de Sortu a les eleccions municipals per dues raons: la voluntat sincera d’ETA de posar fi a la violència i la participació de mediadors internacionals. Res. El meu interlocutor tenia raó: l’Estat no ha variat la seva política antiterrorista des de fa 25 anys i res no indica que tingui pensat modificar-la. La Zona Especial Norte (ZEN) continua vigent.
Què és el pla ZEN? Va ser un operatiu dissenyat el 1983 pel ministeri de l’Interior amb l’objectiu d’acabar amb la tensió política i social que es vivia al País Basc i Navarra. Va ser redactat per la cúpula del ministeri, llavors dirigit per José Barrionuevo, i fixava una sèrie de mesures policials, polítiques, legals i socials per afrontar “la realitat i les peculiaritats del País Basc i Navarra” [sic]. A nivell social, el pla tenia l’objectiu de trencar la societat basca i estendre-hi la desconfiança. Per exemple, s’hi diu literalment que “s’ha de trencar la solidaritat comunitària dins la societat civil per totes les vies disponibles: comunicació, pressió social, etc.”, i afegeix perversament que “cal atribuir, en els èxits policials que s’obtinguin, part del mèrit a la col·laboració ciutadana”. A més, el pla tenia un vessant ideològic claríssim: “Potenciar o premiar la publicació de reportatges als diaris basco-navarresoss que posin en evidència els beneficis que reben els altres pobles d’Espanya”. Tot plegat era tan pervers que fins i tot el Tribunal Constitucional en va retallar algunes parts, potser per pudor.
El pla ZEN mai va ser derogat, tot i que no va restar inalterable. Un any després de la seva aprovació va derivar en la famosa Llei Antiterrorista del 1984, que ha estat qüestionada per molts organismes internacionals, com per exemple Human Rights Watch i Amnistia Internacional. No és moment ara d’aprofundir en aquesta llei, però posarem un exemple del seu concepte de defensa jurídica: durant el període d’instrucció, l’acusat no pot contractar cap advocat particular i només compta amb un advocat de l’Estat, el qual té prohibit reunir-se a soles amb el seu defensat. Queda clar, no?
Per tal que les generacions més joves no es despistin, cal recordar com va acabar José Barrionuevo, el ministre que va idear el pla ZEN. El setembre del 1998 va ser condemnat a deu anys de presó per segrest i malversació de fons públics, delictes que duia a terme en el marc general de les activitats del GAL. El govern de José María Aznar, que en aquestes coses PP i PSOE sempre van de bracet, va reduir-li la pena de manera substancial i el desembre d’aquell any Barrionuevo va abandonar la presó. En total, va complir tres mesos de pena. Posteriorment va ser readmès a l’administració pública fins que es va jubilar. Sensacional.
