La vaga general ha estat una fracàs. Els sindicats que han convocat l’aturada general no representen el sentiment majoritari dels treballadors. Les xifres de seguiment que han donat les centrals sindicals només serveixen per minar la seva credibilitat. Cal revisar el paper de les organitzacions sindicals en el diàleg social. Els treballadors no poden deixar la interlocució davant de les empreses en mans d’estructures que tenen servituds que situen per davant de la defensa real dels seus interessos. En l’era de la informació els piquets són un anacronisme i l’única funció que compleixen és la d’intimidar i coartar la llibertat individual. Cal establir mecanismes que garanteixin el dret a treballar dels que no volen fer vaga. El vandalisme comença a ser endèmic -tot i que residual- i es manifesta sempre que té ocasió. Cal seguir endavant amb les reformes. Un discurs ponderat i una actuació política responsables haurà de fer el paper de contrapès que ara no podran exercir els sindicats, que han cremat totes les naus.