Totes coneixem algú que, a la mínima, sembla posar-se a la defensiva. Un comentari innocent, una pregunta, i de sobte se senten atacats. Des de fora, és fàcil caure en la temptació de jutjar-los, pensar que són susceptibles, que tenen una actitud complicada o que sempre busquen el conflicte. Però, i si estiguéssim equivocades? (Sí, nosaltres també al·lucinàvem).
La psicologia ha confirmat una cosa que ens canvia per complet la perspectiva: la clau darrere d’aquesta reacció no sempre rau en la manera de ser de la persona, sinó en la qualitat dels missatges que rep. El problema, sovint, no està en qui es defensa, sinó en el que li diem.
Aquesta revelació, que ens arriba de la mà de la psicòloga Leticia Martín Enjuto, col·laboradora habitual de Cuerpomente, desmunta una creença molt arrelada. El que ens sembla una mala actitud, és en realitat un mecanisme de protecció davant del que s’interpreta com un judici, una crítica o, fins i tot, una amenaça. El cervell, en aquests moments, es preocupa més per la supervivió emocional que per escoltar amb calma.
El diagnòstic ràpid que ens enganya
Sovint, davant d’una resposta defensiva, ens quedem amb la superficialitat i etiquetem ràpidament. Pensem que la persona és “difícil” o “suscèptica” i ens tanquem a entendre més enllà. Però aquesta reacció no apareix del no-res; és una resposta automàtica que sorgeix quan sentim que se’ns està qüestionant o fent sentir malament. La nostra ment prioritza protegir-nos per sobre de la raó, i això és un secret que hem de conèixer.
A vegades, cal fer una pausa i preguntar-nos què ha passat perquè algú senti que ha de protegir-se. La solució no sempre és l’evident.
La veritat és que, des de fora, una reacció defensiva pot semblar excessiva. Però tot comença a tenir sentit si tenim en compte com aquesta persona ha interpretat el que acaba d’escoltar, o si considerem les seves experiències prèvies. El nostre passat té un impacte definitiu en com rebem els missatges i en la nostra capacitat per tolerar certes formes de comunicació. No podem obviar aquesta part.
Les paraules que ens fan mal sense saber-ho
Hi ha frases que tenim tan normalitzades en el nostre dia a dia que ni ens adonem del dany ocult que poden causar. Expressions com “No se’t pot dir res”, “què sensible que ets”, “sempre estàs igual” o “tot t’ho prens malament” semblen inofensives. Però, escoltades una vegada i una altra, deixen una empremta profunda i creen una armadura psicològica.
La psicòloga explica que, davant d’aquests comentaris repetitius, la persona pot acabar sentint que expressar el que pensa o sent es convertirà, indefectiblement, en un problema. Així, de manera inconscient, aprèn a posar-se una cuirassa abans fins i tot que arribi la crítica. No és que vulgui ser problemàtica, és que anticipa el dolor. És una qüestió de pura autoprotecció, un truc de supervivència que la ment aprèn.
Ara bé, entendre l’origen d’una reacció no significa justificar qualsevol comportament. Totes podem equivocar-nos, malinterpretar paraules o respondre d’una manera inadequada. Però també hem de ser responsables de com tractem els altres. Una cosa és reconèixer que hem de treballar la nostra forma de reaccionar i una de molt diferent és pensar que hem d’acceptar qualsevol comentari, to o manera de parlar-nos. Això seria un error gravíssim.
Quan la crítica es converteix en un atac personal
La diferència entre una crítica constructiva i un atac personal és abismal, i és un dels secrets de la bona comunicació. No és el mateix dir “crec que ho podries haver fet d’una altra manera” que “sempre ho fas tot malament”. Mentre que la primera frase obre la porta a la conversa i permet reflexionar sobre un possible error, la segona fa que la persona senti que no s’està qüestionant una acció concreta, sinó la seva pròpia manera de ser, la seva identitat.
I quan sentim que la nostra persona està sent atacada, la necessitat de defensar-nos es dispara. És un instint bàsic. Aquest és el punt clau: el focus es desplaça de “què he fet” a “qui soc”. Això genera una pressió i un malestar que fan que qualsevol intent de comunicar-se de manera constructiva fracassi. La comunicació es trenca, i el conflicte, ja el tenim servit. El cost d’aquesta mala praxi pot ser molt alt per a les nostres relacions.
El nostre error més gran: no mirar-nos al mirall
Està clar que no sempre serà culpa de la persona que reacciona a la defensiva. Per tant, quan pensem que algú “es posa a la defensiva per tot”, també és imprescindible que mirem la nostra pròpia forma de comunicar-nos amb aquesta persona. La psicòloga Leticia Martín Enjuto ens convida a fer una revisió interna que pot canviar-ho tot.
A vegades creiem que simplement estem donant la nostra opinió, però l’altra persona pot estar rebent els nostres comentaris com una successió constant de judicis. El malentès és viral.
Potser fem massa preguntes, donem consells que no ens han demanat, utilitzem la ironia de manera recurrent o treiem contínuament errors del passat. Tots aquests petits detalls, sumats, creen un ambient de tensió que predisposa l’altra persona a la defensa. La comunicació efectiva no depèn només del que volem dir, sinó també de com fem sentir a l’altre quan ho diem. I aquesta és la solució que tenim a l’abast.
Aquesta reflexió és una oportunitat d’or per transformar les nostres relacions, tant personals com professionals. El fet de comprendre que som part activa en la reacció de l’altre ens dóna el poder de canviar la dinàmica. No és un acte de fe, és un estudi psicològic que ho avala.
Revisar com parlem als altres pot transformar una successió de retrets en una conversa molt més respectuosa i productiva. El moment per fer aquest canvi en la nostra forma de comunicar-nos és ara. No podem esperar que l’altre canviï si nosaltres no estem disposades a posar el mirall davant nostre. Després de tot, estem parlant del benestar de tots. Estem disposades a assumir la nostra part?
