Quan penses en perdre pes, ¿quina és la primera cosa que et ve al cap? Probablement, no una beguda menys a la mà. Però ara, una revolució silenciosa està canviant les regles del joc.
No estem parlant d’un nou pla de dieta o un remei màgic per als teus hàbits. Estem parlant d’un efecte secundari sorprenent que molts usuaris no esperaven.
L’efecte inesperat que ningú anticipava
Medicaments com Ozempic, Wegovy i Mounjaro, coneguts per la seva eficàcia en la pèrdua de pes, estan revelant un poder ocult. Contenen semaglutida o tirzepatida, imitadors d’una hormona natural.
Aquesta hormona, anomenada GLP-1, suprimeix la gana i manté la sensació de sacietat més temps. Però ara sabem que el seu impacte va molt més enllà del plat.
Sí, nosaltres també estem sorpreses de la magnitud d’aquest descobriment.
Les primeres investigacions suggereixen que aquests fàrmacs afecten la resposta de recompensa al cervell. Això podria reduir les ganes de consumir substàncies com l’alcohol i la nicotina.
El doctor Christian Hendershot, de la Universitat del Sud de Califòrnia, ho ha confirmat en un estudi. Publicat el 2025, va observar que pacients amb trastorn per consum d’alcohol sentien menys desig de beure.
Un altre estudi recent, de la Universitat de Colorado Anschutz, va veure el mateix. Les píndoles amb GLP-1 van reduir els dies de consum excessiu en persones amb trastorn lleu a moderat.
Testimonis: la cara i la creu del descobriment
Penseu en la Lisa Rees, de 46 anys, del sud de Gal·les. Abans bevia dues ampolles de vi en una nit, ara amb un parell de copes no pot beure’n “ni una gota més”.
Solia consumir entre sis i vuit ampolles de vi a la setmana amb les seves amigues. Ara ha reduït el seu consum a menys de la meitat. En un festival recent, va prendre tres copes de vi en nou hores.
Abans, en la mateixa situació, en beuria dues ampolles i un parell de combinats de vodka. Ella encara té ganes de beure, però físicament no ho pot suportar.
“Segueixo sentint-me involucrada en les coses perquè encara bec, però bec molt menys”, explica la Lisa. Per a ella, ha estat un benefici inesperat i molt benvingut.
El cas de Warren Thomas, de 45 anys, de Colchester, és similar. Gaudeix d’una cervesa ocasional amb la família i amb amics, però en començar Mounjaro, els seus coneguts ja el van advertir. Va notar l’efecte en 24 hores.
“Simplement no vull beure”, diu. “No tinc cap desig de fer-ho”. Després de dues cerveses en una celebració d’aniversari el mes passat, es va sentir “marejat i una mica atordit”.
La seva tolerància a l’alcohol és ara “zero”. Per a ell, la renúncia ha estat molt gratificant, gairebé sense esforç. Un autèntic estalvi en salut i benestar.
Però no tot és tan positiu. La Faye Goodwin, de 20 anys i acabada de graduar, sent que la seva vida social s’ha ressentit. Quan beu, experimenta nàusees molt ràpidament, vòmits o reflux àcid sever.
La Faye porta prenent Mounjaro des dels 18 anys i no sap què és beure alcohol sense els efectes de la medicació. Una vegada va deixar les injeccions un mes i va poder beure sense nàusees.
A la seva edat, l’alcohol és una part important de la vida social. Si té previst sortir de festa, retarda la dosi un dia, ja que creu que l’efecte és més gran un o dos dies després de la injecció.
De vegades, ha rebutjat plans amb amics si ja s’havia pres la dosi. S’ha sentit aïllada a la Universitat de Cambridge, on molts esdeveniments socials giren al voltant de l’alcohol.
“Era difícil gaudir-ne sabent que hauria d’estar asseguda serena mentre tots els altres es divertien bevent”, afirma. “Moltes vegades, si he intentat beure encara que sigui una copa de vi, no puc acabar-la per les nàusees aclaparadores”.
Preguntes urgents i el futur de l’addicció
El British National Formulary, una guia per a metges, no ofereix cap recomanació formal sobre si les persones que prenen aquests fàrmacs han de deixar de consumir alcohol. Però el professor Russell Hearn, metge de capçalera, aconsella als seus pacients que redueixin l’alcohol.
“L’alcohol té moltes calories i, si el teu objectiu és perdre pes, beure menys t’ajudarà sens dubte, a més de canviar la teva dieta mentre prenguis un GLP-1“, explica. Un punt clau per al nostre estalvi en calories i salut.
El doctor Joseph Schacht insisteix en la necessitat d’estudis més amplis, amb més participants i durant un període més llarg, abans que aquests medicaments s’aprovin formalment per al trastorn per consum d’alcohol.
Queden moltes preguntes obertes. ¿És segur que les persones sense obesitat ni diabetis utilitzin aquests fàrmacs per al tractament d’una addicció? ¿Seran assequibles per a tothom?
El doctor Darren Quelch, investigador d’adiccions, també assenyala els possibles efectes secundaris, entre ells una pancreatitis, que és poc freqüent però greu. Un error seria ignorar els riscos.
Els investigadors també exploren si els medicaments GLP-1 podrien ser un tractament per a altres addiccions, com el tabaquisme o els opiacis. Un futur prometedor i una solució amb molt potencial.
La ciència avança a passos de gegant. Però aquesta no és una llicència per auto-medicar-se. Sempre, sempre, cal consultar amb un professional de la salut. El teu benestar és la prioritat.
Aquesta revelació podria redefinir la nostra relació amb els hàbits més arrelats. Estem davant d’una oportunitat única, o d’un nou repte si no es gestiona bé?
