Un medicament fonamental per a milers de dones a Catalunya i arreu del país es troba en una situació de desabastiment que ens ha posat en alerta. Parlem de la teràpia hormonal substitutiva (THS), un tractament que, segons els experts, és irremplaçable per a moltes de nosaltres i que ara no arriba a les farmàcies.
Aquesta escassetat no és un simple inconvenient, sinó un autèntic problema de salut pública que afecta la qualitat de vida de moltes. Però, de quin fàrmac estem parlant exactament i per què és tan crucial per al nostre benestar?
La polèmica se centra en el medicament Lenzetto, un esprai d’estrògens que s’aplica sobre la pell i que, des del passat mes de març, pateix una manca de subministrament generalitzada. Aquesta situació, que l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) preveu que es normalitzi cap al novembre, ha deixat a moltes dones en una incertesa alarmant.
La doctora Marta Pérez Adán, ginecòloga de renom del Complex Hospitalari Universitari d’Ourense, ens ho ha explicat amb total claredat. La teràpia hormonal substitutiva és molt més que una solució per als sufocs de la menopausa; és un tractament imprescindible amb múltiples aplicacions que va més enllà dels símptomes més coneguts. No només ajuda les dones en edat menopàusica a recuperar la seva qualitat de vida, sinó també altres col·lectius que ho necessiten de manera vital, com les que pateixen menopausa precoç o les dones trans.
La THS: el nostre escut contra el temps
La importància d’aquests fàrmacs va molt més enllà del que comunament pensem. La doctora Pérez Adán subratlla que no són només per tractar els clàssics sufocs o l’insomni. Són un pilar per a dones que han perdut la funció ovàrica de manera primerenca (abans dels 40 anys), ja sigui per un càncer, per un tractament que ha afectat els ovaris o per amenorrea central, és a dir, l’absència de regla per una causa cerebral. En aquests casos, la THS substitueix les hormones que el cos no produeix, evitant que una menopausa precoç tingui conseqüències severes a llarg termini.
Sense aquesta substitució hormonal, el risc de patir patologies com l’osteoporosi, infarts cardíacs i cerebrals, o fins i tot malalties neurodegeneratives com la demència, augmenta dràsticament. (Sí, nosaltres també al·lucinem amb la quantitat de problemes que pot prevenir). Per a les dones de més de 45 anys, la THS aborda una simptomatologia molt diversa que ens afecta directament la qualitat de vida: des de l’insomni i la fatiga fins a la temuda “boira mental”. Les guies clíniques són clares: si els símptomes alteren el dia a dia, cal tractar-los. I la THS és una eina potentíssima que cada vegada més dones, i amb raó, demanden.
Aquesta hormonofòbia no només la trobem en pacients, sinó fins i tot en professionals no ginecòlegs que encara pensen que el risc de càncer de mama o trombosi és alt. Amb les hormones bioidèntiques que usem, aquests riscos són molt baixos.
El secret darrere del desabastiment
Per què s’ha arribat a aquesta situació? El motiu principal és l’augment global de la demanda. Després d’un estudi publicat fa més de dues dècades (l’estudi WHI) que va generar molta por i va fer que es deixés de prescriure la THS de manera massiva, els nous coneixements han capgirat la situació. Ara, hi ha més estudis que demostren la seguretat i els beneficis reals d’aquests tractaments, i tant els professionals com les pacients estan millor informades i més preparades. Es recomanen cada vegada més teràpies bioidèntiques, amb hormones semblants a les que el nostre cos produeix, i precisament són aquestes les que ara estan esgotades.
A més, la teràpia transdèrmica, com la que ofereix Lenzetto, és més eficaç i amb menys riscos que l’oral. Quan un fàrmac com aquest comença a escassejar, les pacients busquen alternatives, i això genera un “efecte dòmino” que provoca la falta d’altres opcions transdèrmiques, com els pegats o els gels. El mercat s’ha tensat fins al límit, deixant-nos sense una solució ràpida.
Alternatives complicades i els seus riscos ocults
El gran problema és que no tots els medicaments són fàcilment substituïbles entre ells, especialment quan parlem de la THS. El Lenzetto és un esprai amb una absorció molt ràpida i específica que crea una fina pel·lícula sobre la pell. Canviar-lo per un pegat o un gel no és tan senzill, ja que l’absorció i la dosificació poden variar molt. (Us imagineu el drama de no saber si us esteu medicant correctament?).
Passar d’una teràpia transdèrmica a una oral, o viceversa, també implica un procés d’adaptació i pot comportar efectes secundaris inicials, com tensió mamària o sensació d’inflor, que desapareixen amb el temps. Moltes dones s’han trobat de cop i volta sense medicació, han tornat a patir els símptomes i, en aconseguir un nou tractament, han hagut de suportar una vegada més les molèsties de l’inici d’una nova teràpia. Una autèntica muntanya russa per al nostre cos i la nostra ment.
La “hormonofòbia” i el nostre futur
Malgrat tota l’evidència científica, encara hi ha una certa “hormonofòbia” flotant en l’ambient, tant entre algunes pacients com entre professionals de la salut no ginecòlegs. Aquesta por irracional als riscos de càncer o trombosi (que, amb les hormones bioidèntiques actuals, són baixíssims) fa que moltes dones aguantin els símptomes sense buscar ajuda. Però la doctora Pérez Adán és contundent: en molts casos, els riscos de NO fer la teràpia a temps poden ser majors a la llarga. (És com posar un pegat en una canonada que necessita una reparació completa).
No només es tracta de recuperar la nostra vitalitat i tornar a ser “nosaltres mateixes”, sinó de prevenir patologies cardiovasculars i l’osteoporosi. Tenim aquesta eina tan valuosa i és el nostre deure informar-nos i fer-la servir quan és indicada.
Què fem ara? el pla d’urgència
Mentre esperem que el subministrament de Lenzetto es normalitzi al novembre, la recomanació clau és clara: acudiu a un professional mèdic. Ell o ella podrà valorar quina alternativa és la millor per al vostre cas. La bona notícia és que des del setembre hi ha un nou medicament finançat que és fàcilment adaptable a la situació de cada dona. Però el Lenzetto té una particularitat única: permet adaptar la dosi (amb una, dues o tres aplicacions de l’esprai) al cap de poques setmanes, cosa que no es pot fer amb els pegats. Aquesta flexibilitat és un avantatge que ara ens costa trobar.
Amb una població cada vegada més envellida i amb una natalitat més baixa, la menopausa s’ha convertit en una part crucial de la ginecologia actual i futura. Ja no es tracta només d’obstetrícia o anticoncepció; les nostres necessitats estan canviant. Hem de mantenir-nos al dia amb totes les eines disponibles per oferir el millor a les dones i insistir que en cada consulta es pregunti pels símptomes de la menopausa i s’informi que hi ha tractament. Perquè, al final, el nostre benestar no pot esperar, veritat?
