Imagines un lloc de la Costa Brava on el temps s’ha aturat, un indret tan surrealista que només una ment genial com la de Dalí podria haver concebut? Parlem d’un petit tresor amagat, un poble medieval amb menys de 140 habitants que guarda un secret: va ser el refugi d’una musa, el lloc on es va saldar un deute d’amor que va canviar la història de l’art català. Una experiència de viatge que trenca esquemes i que ara mateix, tu i jo, estem a punt de desenterrar. (Sí, nosaltres també al·lucinem amb aquesta història).
Però, què fa que aquest racó sigui tan especial, tan únic, que fins i tot el mestre del surrealisme havia de demanar permís per entrar-hi? La resposta no és només arquitectònica, és una història d’amor, d’exigència i d’una visió artística que va més enllà de qualsevol expectativa. Prepara’t per al descobriment definitiu que transformarà la teva percepció de la Costa Brava.
Aquest indret de conte de fades, que sembla extret d’una tela de Dalí, és el petit municipi de Púbol, a Girona. Forma, amb Cadaqués i Portlligat, l’anomenat “Triangle de Dalí”, un circuit imprescindible per a qualsevol amant de l’art. Allà, el 1969, Salvador Dalí va adquirir un castell per a la seva estimada Gala per un milió i mig de pessetes (uns 250.000 euros actuals), complint una promesa feta gairebé quatre dècades abans a la Toscana. Una inversió que va molt més enllà del valor monetari, creu-me.
La història comença als anys trenta, quan Dalí, en un rampell d’amor, va prometre a Gala un castell millor que els de la Toscana. Els anys van passar, Portlligat es va omplir d’aspirants a artistes i curiosos, i Gala, esgotada, va reclamar la seva fortalesa. Va acceptar-lo, això sí, amb una condició digna del més pur amor cortès: Dalí només hi podria accedir amb una invitació prèvia, per escrit i de la seva pròpia mà. Imagineu el nivell d’excentricitat i devoció! Aquest va ser el seu món propi, el seu santuari, el lloc on Gala podia experimentar la seva pròpia vena artística i rebre qui volgués (recordem que la seva relació era oberta).
Púbol: D’una ruïna medieval al regne d’una musa
El que avui és una joia visitable, amb la seva Plaza Mayor com a cor medieval i l’església de Sant Pere al costat, va ser un projecte colossal. El Castell de Gala, en el seu origen, era una ruïna del segle XIV, que havia viscut la seva esplendor durant la baronia de Púbol. Les parets caigudes i els sostres enfonsats no van espantar Gala, que va escriure al constructor Emili Puignau una carta on li advertia que d’aquella ruïna podria sortir tant un triomf com un monstre. Per sort, va ser el primer.
Dalí, amb una visió compartida, no va voler esborrar els estralls del temps, sinó consolidar la ruïna per abocar-hi un món de fantasia a l’interior. Estem a punt de deixar enrere la sobrietat de la pedra nua i el silenci medieval per endinsar-nos en una bombolla surrealista. Un espai escenogràfic on l’excentricitat, els trampes d’ull i l’acumulació decorativa es converteixen en la norma. Un lloc que ens mostra una altra faceta de l’artista i, sobretot, de la seva musa.
El primer pis, la residència de Gala, et portarà per deu zones museïtzades. Al Saló dels Escuts, hi ha el tron on rebia les visites com una autèntica reina. Al sostre, hi volen golondrines, mentre que al saló del piano pengen tapissos que evoquen els castells medievals, combinats amb el vermell carmesí dels cortinatges. La cambra de Gala sorprèn per la seva atmosfera gairebé monàstica, un contrast fascinant amb la resta de la casa. El bany era un centre de bellesa total, i a les golfes t’espera una dotzena de vestits d’alta costura de marques com Dior, Cardin o Chanel. Al menjador, amb mobiliari eclesiàstic, Dalí va pintar algunes de les seves últimes obres abans que un incendi el 1984 l’obligués a abandonar Púbol per sempre.
Aquest és un d’aquells viatges que ens connecta amb l’essència d’una època, una porta a la ment d’un geni i el cor de la seva musa. Una experiència que no pots deixar escapar si vols entendre el veritable art de Dalí.
@balles_bcn Tienes que visitar el Castell de Púbol! #girona #costabrava #emporda #dali ♬ so original – balles_bcn
El final surrealista d’una reina
Gala va gaudir del castell de Púbol fins al juny de 1982, quan va morir amb vuitanta-set anys. Fins i tot la seva mort està envoltada d’un vel de misteri que encaixa perfectament amb la seva vida extraordinària. Es diu que Dalí i el seu xofer la van vestir amb el seu vestit vermell preferit, la van asseure al Cadillac negre que solien utilitzar (i que ara descansa aparcat a Púbol) i la van portar a enterrar a la cripta del castell. El seu cercle íntim assegurava que l’artista, tot i l’edat i la pèrdua, es trobava bé. Però la realitat és que mai més ho va estar. Va ser l’inici del seu propi declivi.
A la cripta, al costat de la tomba de Gala, hi ha un espai simètric buit, el lloc on haurien de descansar les restes de Dalí. Però la història va voler que Dalí demanés ser enterrat sota la cúpula del seu Teatre-Museu de Figueres, la seva ciutat natal. Un final polèmic, un secret ocult que ens fa pensar: potser, al final, va creure que no podia tornar al castell sense una última invitació de la seva estimada. I es va quedar fora, per sempre.
Aquest viatge a Púbol és molt més que una simple escapada a la Costa Brava; és una immersió en la vida secreta d’un dels matrimonis més influents de la història de l’art. Una oportunitat imprescindible per entendre el “Triangle Dalinià” des d’una perspectiva única, la de Gala. No perdis l’ocasió de trepitjar aquest sòl que va ser testimoni d’un amor tan intens com surrealista. No et sembla una decisió intel·ligent anar-hi?
