A vegades anem amb presses pel carrer i ens queixem de l’estrès. Però, i si et digués que aquesta velocitat en caminar és, en realitat, un termòmetre de la teva intel·ligència i de la salut de la teva matèria grisa? No és una suposició; és ciència pura.
El nutricionista i expert en fisiologia de l’exercici, Ismael Galancho, ha posat sobre la taula les conclusions d’un dels estudis longitudinals més prestigiosos del món. Les dades són clares: les persones que caminen ràpid tenen un cervell més gran.
No es tracta de córrer per arribar abans a la feina, sinó de com el teu cos reflecteix el seu envelliment intern. A 45 anys, la velocitat a la qual et desplaces és una “fotografia” de com estan funcionant els teus òrgans i les teves neurones.
Caminar a poc a poc és només falta de ganes? Segons Galancho, és un indicador molt més profund. (I sí, nosaltres també hem començat a cronometrar els nostres passejos després de llegir això).
La velocitat de la marxa: el mirall del cervell
Recolzant-se en el famós Dunedin Study de Nova Zelanda, Galancho explica que la marxa lenta en la mitjana edat és un senyal d’envelliment accelerat. No només a nivell físic, sinó estructuralment cerebral.
L’estudi va seguir gairebé mil persones des de la seva infància fins als 45 anys. Els resultats vinculen la lentitud en caminar amb un menor volum cerebral i un major aprimament de l’escorça, la capa externa del cervell responsable de les funcions cognitives superiors.
Però hi ha més: els qui caminen més lentament solen presentar més lesions a la substància blanca, cosa que afecta la comunicació entre les diferents àrees del cervell. És a dir, el cervell funciona amb menys eficiència.
Caminar no és només moure les cames; és un procés neurocognitiu complex. Requereix coordinació, equilibri i una senyalització cerebral precisa que es va desgastant si el cos envelleix abans d’hora.
Ets més llest si camines ràpid?
Aquí és on el titular es torna provocador. L’estudi va confirmar que les persones amb una marxa més veloç tenen, de mitjana, un coeficient intel·lectual (CI) més alt i un millor rendiment cognitiu en l’edat adulta.
El més sorprenent és que aquesta relació ja era visible des dels 3 anys d’edat. Els nens que mostraven un funcionament neurocognitiu més baix van acabar sent els adults que caminaven més lentament als 45.
Això suggereix que la velocitat en caminar no és la causa de la intel·ligència, sinó el reflex visible d’un sistema nerviós que s’ha desenvolupat amb major o menor vigor des del bressol.
No és que per accelerar el pas demà hagis de guanyar deu punts de CI, però mantenir una marxa vigorosa sí que és un senyal que la teva “maquinària” interna està ben greixada i jove.
La velocitat de la marxa no és només un problema geriàtric; és una prova de salut cerebral que s’hauria d’avaluar en nens i adults de mitjana edat per monitorar el seu desenvolupament.
Una eina gratuïta de prevenció
En un món on les ressonàncies magnètiques són cares, observar com camina un pacient és una prova senzilla, ràpida i no invasiva per detectar riscos de discapacitat o mort prematura.
Si als 45 anys notes que camines sensiblement més lentament que els teus iguals, el teu cos t’està avisant que el deteriorament cognitiu podria estar trucant a la porta abans del previst.
Aquesta “fotografia” biològica permet actuar a temps. Millorar la força física, l’equilibri i la salut cardiovascular pot ajudar a protegir aquest volum cerebral que tant ens interessa conservar.
El benefici estrella d’aquesta troballa és la capacitat de predicció. La teva manera d’anar parla molt abans que apareguin els símptomes greus de mobilitat o pèrdua de memòria.
Sabies que la velocitat de la marxa es considera avui dia el “sisè signe vital” en moltes consultes mèdiques d’avantguarda?
El cos parla, aprèn a escoltar-lo
Ismael Galancho insisteix que no ens hem de quedar a la superfície. Caminar ràpid és un indicador de salut interna i externa. És el resultat d’un cor fort, uns pulmons eficients i, sobre tot, un cervell íntegre.
Sovint gastem molts diners en suplements “màgics”, quan la clau per a la nostra butxaca i salut està en una cosa tan bàsica com mantenir-nos físicament actius i àgils.
La integritat estructural del cervell es tradueix en una marxa decidida. Si vols cuidar la teva matèria grisa, comença per no deixar que els teus passos es tornin pesats i lents amb el pas de les dècades.
La pròxima vegada que surtis al carrer, observa el teu ritme. No es tracta d’anar estressat, sinó de sentir que les teves cames responen amb l’energia d’un cervell que es nega a envellir.
Al cap i a la fi, la ciència ens confirma que el moviment és la millor medicina per a l’ànima i, com veiem avui, el millor escut per al teu intel·lecte.
T’has fixat mai en la velocitat a la qual caminen les persones més brillants que coneixes? Potser ara tot comença a encaixar.
