Rosa Pich-Aguilera (Barcelona, 1965) ha parit 18 fills, dels quals viuen 15 actualment. La seva família -la Postigo-Pich- va rebre el premi Família Nombrosa Europea del 2015; són la família amb més fills escolaritzats de l’Estat espanyol i amb el seu marit, el José María Postigo, van escriure el llibre “Com ser feliç amb 1, 2, 3… fills?” A casa seva entren cada mes 1.300 galetes Maria, 25 quilos de patates, 96 rotllos de paper higiènic i 100 dotzenes d’ous. En aquesta entrevista amb ‘El Món’ explica com s’ho fa per tirar endavant una família amb 15 nens: “Cada ovella amb la seva parella, és la nostra màxima”.
Anem amunt i avall tot el dia. A les 7:30 hores surto de casa per anar a la feina, i els nens esmorzen sols, perquè saben que els seus pares treballen. Treure endavant una família nombrosa costa, i els nens no demanen diners, fan petites feines. Organitzem la família per parelles: l’avantpenúltima va néixer amb una cardiopatia congènita molt severa, es moria, i vam estar dos mesos a l’UCI a Sant Joan de Déu, i en aquest moment vam decidir que ‘cada ovella amb la seva parella’. Això vol dir que un gran s’encarrega d’un petit, per tot.
Per què tants fills?
Tant el meu marit com jo venim d’una família nombrosa, i la nostra il·lusió era tenir també una família nombrosa. La nena gran, la primera, també va néixer amb una cardiopatia congènita severa. Els metges em van dir que no viuria més de tres anys, i es va morir fa tres anys, amb 22. Després va néixer el Javi, que es va morir amb un any i mig. Després va néixer la Montsita, que va morir en 10 dies. Això vol dir que en quatre mesos vam enterrar dos fills. Era l’any 1992. I en aquell moment vaig repensar moltes coses: estava en un vuitè pis de l’Hospital Sant Joan de Déu i vaig tenir ganes d’obrir la finestra i dir “Adéu, món cruel”. No entenia res.
