Aquest dijous ha sigut un dia d’aplaudiments, abraçades i petons al Congrés, i no pel sorteig de La Grossa de Sant Jordi, sinó per la loteria electoral que s’han muntat el PSOE i, recollint les molles, Podemos. Després de quatre anys ajornant el debat per una llei d’habitatge, Pedro Sánchez va entrar en la precampanya anunciant que havia posat la directa per tenir la norma a punt abans de les eleccions municipals –i, en moltes zones de l’estat, autonòmiques– i complementant el festival amb una pluja de pisos –de la Sareb, de promocions públiques… el barret no té fons– que ja es veurà un dia o altre en què queda.
La llei s’ha tramitat a tota velocitat i amb un debat superficial, tot el contrari del que requeriria una qüestió tan transcendental i complexa. No cal dir que, si la norma no està ben travada, pot acabar generant efectes secundaris indesitjats i desastrosos, com ha passat amb la llei del ‘només sí és sí’. Però aquesta no és la qüestió que preocupa ara mateix els partits. Si s’hi troben ja pensaran com ho afronten.
El debat que s’ha vist al Congrés ha sigut un recull d’eslògans pensats per a la cursa del 28-M. I en aquest territori el PSOE, i Pedro Sánchez en particular, és el rei. Amb la seva tècnica mestra de domini dels temps, ha portat la llei a aprovació en el moment precís perquè Podemos es veiés obligat a lluitar per compartir la medalla en lloc de qüestionar-li res i que ERC i Junts se sentissin més empesos que mai –o potser tant com sempre– a esbatussar-se. “Avui perd la banca”, ha dit la ministra Ione Belarra, mentre la ministra Yolanda Díaz es petonejava amb la ministra Raquel Sánchez. La realitat és que amb aquesta maniobra legislativa –amb el record borrós de la llei del Parlament català per regular els lloguers esventrada pel TC– només guanya Pedro Sánchez.
13
1
