El passat és avui a l’exèrcit espanyol

La ministra espanyola de Defensa té molta feina aquests dies a defensar-se ella mateixa i l’exèrcit enmig del mullader que li han organitzat un bon grapat de militars retirats. Un manifest, una carta al Borbó vigent i un xat directament delictiu. Tres vies coincidents en el temps, un temps del segle XXI, per fer de lobby antidemocràtic  i de pulsions colpistes.

La defensa de Margarita Robles es basa en un argument que es desmunta sol. Segons la ministra, aquests militars que es dediquen a crear un clima de por, el soroll de sabres que emergeix cíclicament a Espanya, són el passat. Ja no són membres de l’exèrcit, no pinten res. I estan vinculats a la Fundació Francisco Franco. Per tant, no els hem de donar importància perquè només són uns irresponsables que volen fer trontollar la monarquia, aquella que va deixar el dictador (i que ja fa mèrits propis per trontollar). El primer que se li ha de dir a Robles és que no té cap explicació que la Fundació Francisco Franco encara sigui legal, fet en el qual el seu partit està implicat, atès que ha governat moltíssims anys des del 1978 i que fins ara no ha fet res efectiu perquè es pugui il·legalitzar.  

Però amb fundació o sense fundació, aquests militars no desapareixeran de la nit al dia. Per això, la segona cosa que se li ha de demanar a la ministra és que digui exactament on comença el passat en l’exèrcit espanyol. Quico Sallés ha repassat les biografies dels alts comandaments retirats vinculats a aquestes comunicacions, i resulta que els signants de la carta i el manifest han tingut papers esfereïdorament destacats durant el que Robles i els seus anomenen democràcia. Sota governs del PP i del PSOE. El 1981 ens vam haver de creure que els protagonistes el 23F eren gent del passat, la ranera de la mort de la dictadura. Ara ens diuen que el passat són els colpistes emocionals que han escrit aquests textos fa quatre dies. I són militars d’alt rang que han estat en actiu fins fa poc, fins molt després del 1981. No hi ha cap motiu per creure’s que ja no queden elements d’aquests en l’actual exèrcit.