Els acusats del 17-A es penedeixen davant el tribunal i el pare d’una víctima

Acaba un judici després de 32 jornades molt intenses

Jornada 32. El número de la vista que ha clos el judici oral dels atemtats del 17A. Un judici llarg, intens, amb sorpreses i que ha acabat amb l’inesperat us dels tres acusats del torn de darreres paraules. Mohamed Houli i Driss Oukabir han “lamentat” els fets i s’han mostrat penedits davant del Tribunal que ha presidit amb mà ferma però amb prou carret, el magistrat Fèlix Alfonso Guevara, i de Javier Martínez, el pare del petit Xavi assassinat a la Rambla. L’altre acusat Said Alla ha pregat als magistrats que parin l’orella a les proves per defensar la seva absolució.

La jornada ha començat amb la segona part de l’informe de la defensa de Oukabir. L’advocat Luis Álvarez ha tornat a brandar els dubtes raonables que han sortit durant la pràctica de la prova sobre els tests d’ADN. Una part feble de l’acusació a la vista del procés judicial obert a Sabadell pel suposat ús de reactius caducats en les proves realitzades no només en les identificacions del suposats terroristes jihadistes. Álvarez ha insistit en el caràcter poc “islamista del seu client” recordant que és un bevedor de cervesa, té gos, no té gel·lades i no anava per la mesquita.

En aquest informe hi ha hagut però una enganxada sorprenent. Ha estat quan l’advocat ha subratllat que Younes Abouyaaqoub, acusat de l’atropellament a la Rambla, va ser abatut per dos mossos que li van disparar fins a 20 trets sense tocar “el cinturó d’explosius”. Una manera d’insinuar que els Mossos li van posar l’armilla després de disparar-li. El magistrat Guevara ha cridat l’alto a l’advocat en entendre que insinuava la imputació a la policia catalana de l’assassinat de Younes. L’advocat s’ha defensat astorat de la interpretació del jutge al·legant que no havia volgut dir això, ha retirat les paraules i ha demanat disculpes.

El segon informe de la defensa ha estat a càrrec de Fernando Sánchez, advocat de Said Ben Iazza, acusat de deixar una furgoneta per anar a buscar explosius, que ha renyat amb generositat a la a la instrucció i les seves reflexions opinatives. “No s’ha fet ni una prova caligràfica dels documents suposadament de l’imam i això que Abdelbaky Es Satty va ser empresonat i tot!”, ha rondinat. Els advocats i els magistrats han aixecat les celles. També ha incidit que la participació del seu defensat va ser “simbòlica” i “ingènua”: deixar una furgoneta per portar 100 litres d’aigua oxigenada i “no tots els explosius d’Alcanar”. De fet, ha recordat que el van enredar perquè li van dir que necessitaven la furgoneta per transportar material de neteja.

L’advocat ha recordat que la Guàrdia Civil li va prendre declaració el 14 d’agost i no el detenen fins el 24 de setembre. Prou temps per haver fugit al Marroc si intuïa que hi tenia res a veure amb l’atemptat. “Al Marroc no hi ha extradició dels seus nacionals”, ha constatat mentre Guevara apuntava i encerclava el que escrivia. També ha brandat la idea que va ajudar amb la furgoneta perquè els estrangers “quan estan a fora s’ajuden” i la mateixa “confidencialitat amb la que treballaven no li van dir res del que feien”. També ha tret de l’equació al DAESH com organitzador de l’atemptat considerant que van aprofitar l’atac com un exercici de pura propaganda. Ha demanat l’absolució del seu client i la seva posada immediata en llibertat.

Acabats els informes, ha estat el torn de les darreres paraules. Houli ha demanat perdó i n’ha exculpat al seu company de banqueta Driss, insistint que no havia anat mai a Alcanar. També ha defensat que no va dir res perquè “tenia por que li fessin mal a ell o a la seva família”. En aquesta línia, i tot i que les imatges de la fabricació d’explosius les va gravar ell, ha defensat que ell no en va elaborar. “Lamento el que ha passat”, ha sentenciat. En la mateixa línia s’ha expressat Oukabir. Ha demanat perdó per haver cridat des de dins la peixera quan “es deien mentides”. En la seva defensa ha al·legat que va facilitar als Mossos i que el mòbil que va lliurar mai el va tornar a veure fins aquest judici. “Mai hauria imaginat que passaria això!”, insisteix per afegir que no va dir res del seu germà Moussa perquè va mirar de protegir-lo com fa qualsevol amb el seu germà. Li ha tremolat la veu.”Lamento el que ha passat”, ha conclòs. Said Alla només ha pregat que el tribunal en valori les proves de descàrrec.

Acabades les paraules, Guevara ha respirat i mirant les acusacions i les defenses, ha pronunciat les paraules rituals, “conclòs el judici queda vist per a sentència, espero que tots segueixin bé i moltes gràcies”. Un judici que ha deixat coses obertes, dubtes raonables per aclarir, que hi han hagut escletxes i que tothom, tot i el camp de joc marcat, ha tingut bandes per fer córrer la pilota. Tot però en el marc que els tres acusats no van ser a la Rambla ni a Cambrils i això, en un Estat de dret, per bé o per mal, té els seus límits penals.

Comentaris

    Gonzalo 17/02/2021 3:25 pm
    Lo que deberían de investigar es porque un 17 de agosto, a las 17 horas, no había ni un guardia urbano ni un mosso en la confluència plaza cataluña con ramblas. El lugar más turístico y visitado de toda la región catalana, y ni un solo policía estando en estado de alerta terrorista..... Que investiguen eso.

Nou comentari