“El dret de defensa de la població penitenciària s’ha vist greument vulnerat per la resolució del Tribunal Suprem”. Així ho denuncia la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya en un manifest, en què recorda que els Jutjats de Vigilància Penitenciària són els encarregats de tutelar els drets dels presos quan són privats empresonats, controlen el compliment de les penes privatives de llibertat i regulen tot allò que afecta a la població reclusa en centres penitenciaris. I és que en el cas dels presos polítics, la suspensió del tercer grau i del permís per treballar via article 100.2 del reglament penitenciari ha estat revocat pel Tribunal Suprem, l’òrgan sentenciador, malgrat que els jutjats competents el van autoritzar. Una circumstància que les entitats que signen el manifest alerten que perjudicarà tota la població penitenciària i no només els líders independentistes.
El document recorda que “des de la reforma penal de 1995 en va ampliar les competències en el seguiment de l’execució de penes”, i que la llei penitenciària es regeix pel principi de legalitat i el de resocialització: “D’aquesta manera, la seva finalitat no és retributiva, i és precisament aquest caràcter retributiu i exemplificant el que estem patint amb la intervenció del Tribunal Suprem en les classificacions penitenciàries dels presos del Procés, i el que és més greu, que afectarà a tota la població penitenciària”.
“En el Procés s’han barrejat de facto els tres poders de l’Estat, modificant les competències objectives de cada òrgan judicial, amb interpretacions que han permès entrar de forma directe com a Tribunal Sentenciador a la revisió d’un règim de classificació penitenciària com és el que disposa l’art. 100.2 del Reglament. Aquest fet és novament un símptoma del warfare law de l’Estat i dels seus Tribunals. El saltum processal de passar d’un Tribunal a un altre Alt Tribunal a Europa seria potser garantia de seguretat jurídica, però totes sabem que aquí aquest salt processal trencant les normes no només és un símptoma de l’aplicació de normes excepcionals a fets normals que des de l’1 d’Octubre que ens han anat succeït, si no que han convertit l’excepcionalitat en normalitat”, argumenten les entitats signants.
El text també denuncia que s’està establint “un règim penitenciari que no compleix el principi de resocialització, sinó un règim de punició fixant regles especials que per altres casos no s’han fixat o han estat molt més laxes, i potser derivada de dites interpretacions que efectua un soldat de la legió que es troba en un Tribunal com si es trobés en un aquarterament. I en aquest sínode reclou a tot un poble amb la paraula de la por i la repressió; aplicant el dret penitenciari des del prisma ideològic i no des de l’evolució personal dels penats”.
Per tot plegat, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya demana empara als Il·lustres Col·legis de l’Advocacia i al Consell de l’Advocacia de Catalunya per tal que es posicionin “davant un atac tan greu als drets fonamentals, i per tal de que tramitin la corresponent queixa al Consejo General del Poder Judicial”.
1 
