La falta d’implantació d’infraestructures per produir energia renovable a Catalunya no és cap secret. Fa anys que l’empresariat del país pressiona al Govern perquè faci una passa endavant en aquesta matèria i en faciliti la implantació perquè Catalunya pugui fer un pas endavant en aquesta matèria. Precisament sobre aquest conflicte es va debatre ahir al Cercle d’Economia on l’empresariat va tornar a insistir a l’executiu català que, d’una vegada per totes, obri els ulls i aposti per les renovables.
En un debat titulat Catalunya davant dels nous reptes energètics, en el qual van participar Albert Castellanos, secretari d’Empresa del Govern, Esther Izquierdo, directora de recerca i innovació d’ARCbcn, Joan Vila, CEO de LC Paper i president de la comissió d’energia de Pimec, i Laura Garcia, portaveu de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers, es va comentar l’actual crisi energètica que afecta Europa i com pot ser una oportunitat daurada perquè Catalunya s’adapti als estàndards europeus i per conèixer de primera com afronta el país aquesta crisi i quines alternatives hi ha de cara al futur. Tot plegat va estar modera per Oriol Aspachs, membre de la junta del Cercle.
No és només una crisi energètica
L’encarregat d’obrir el col·loqui va ser Joan Vila, que va recordar que aquesta crisi no és només energètica, sinó també de matèries primeres i que ve de més enllà de la guerra d’Ucraïna. En aquesta línia l’empresari va apostar per un canvi en l’oferta per tal de reduir la quantitat de materials i energia que consumeix la societat catalana. Al final aquesta tesi es tradueix en construir una societat més eficient que consumeixi la meitat del que consumeix actualment. A més, Vila va assegurar que aconseguir aquest objectiu és possible tecnològicament sense haver de renunciar al benestar actual. En aquesta línia Vila va recordar que actualment Catalunya, i tota Europa, pateix un excés de demanda que, alhora, s’encavalca amb un problema d’oferta important que ha acabat desembocant amb la inflació actual.
En una línia lleugerament diferent, Izquierdo va recordar que, efectivament, el canvi climàtic és una realitat i que com a tal és una responsabilitat col·lectiva intentar posar-hi solució. Tot plegat hauria de portar tant a l’empresariat com a les administracions a adaptar-se a aquesta realitat i actuar de manera immediata i intentar reduir al màxim les emissions, recordant que un 74% de les emissions a Catalunya provenen de la generació energètica. Sentenciant que Catalunya encara està molt lluny de les exigències europees en matèria energètica i que, per tant, el país, amb les administracions al capdavant, ha “d’actuar ja” amb fites clares i assolibles que permetin veure com el país avança en aquesta matèria.
“Necessitem menys inseguretat jurídica”
Per la seva part Garcia va reclamar a les administracions, catalanes i espanyols, un marc jurídic més segur per tal que les empreses privades inverteixin al territori amb més seguretat. Des del punt de vista de l’experta, aquesta inseguretat dificulta que es puguin arribar als objectius de renovables marcats i provoca que Catalunya no acabi d’avançar al ritme que s’espera. A més Garcia va reclamar, tant al sector privat com al públic que estiguin preparats per qualsevol escenari imaginable, ja que en els pròxims mesos, fins i tot anys, el mercat seguirà sent molt volàtil. De fet, va arribar a assegurar que els preus seguiran sent molt inestables i tendiran a ser cars. PEr tant, en definitiva, l’experta va avisar que les empreses han de preparar una bona estratègia per minimitzar els riscos que poden patir les empreses en els pròxims temps.
Desavinences entre administració i empresariat
La ronda d’intervencions la va concloure Castellanos, que tot i no ser responsable de la política energètica del Govern, va ser l’encarregat d’explicar-la, i posteriorment defensar-la, davant d’un auditori que comptava, entre d’altres, amb el president del Cercle, Jaume Guardiola, o el president de FemCat, David Marín. Per començar el secretari d’Empresa va recordar que l’estratègia de l’Executiu català s’emmarca en la idea d’aconseguir la neutralitat d’emissions i climàtica el 2050, que és el dictamen marcat per Brussel·les.
De fet, la idea del Govern és “garantir sobirania energètica” de Catalunya amb un sistema basat en les energies renovables. En aquesta línia Castellanos va cridar a reduir demanda i buscar principals focus de demanda, la indústria i el transport, s’electrifiquin. Ara bé, el mateix secretari ja va admetre que potser no és possible en molts casos, sobretot industrials i en el transport pesat, per tant, va decidir obrir la porta a la possibilitat d’apostar per l’hidrogen verd. Encara que en aquest punt Castellanos va admetre que l’hidrogen té limitacions perquè posa més pressió sobre les renovables, una matèria en la qual Catalunya no és un alumne avantatjat.
Tot i que aquesta última afirmació és certa, i Castellanos va admetre que Catalunya no té “el ritme esperable en el desplegament” de renovables, el secretari va intentar defensar la política del Govern recordant l’aprovació del decret de renovables. Aquest nou marc legal, va assegurar Castellanos, està començant a “revertir la tendència d’una dècada perduda” afegint que, com a mínim, el Govern ja no està de braços plegats.
Davant de la defensa de la política pública catalana Vila va tornar a prendre la paraula i va sentenciar que l’explicació de Castellanos era el mateix que empènyer la pilota endavant, tot recordant que el rendiment de l’hidrogen és molt baix i no pot competir amb l’electricitat. En aquesta línia va reclamar a l’executiu que no només es limitin a parlar d’hidrogen sinó que hi ha altres renovables com el biogàs o la biomassa, sentenciant que el país hauria d’estar implantant 1.200 megawatts anuals per arribar a temps a la transició energètica.
De fet, en aquesta línia el CEO de LC Paper va assegurar que el canvi que s’ha de produir a Catalunya “és tan potent” que si no es concreta el país “podria prendre mal de debò” que podria comportar la fi de la indústria catalana. Vila va cloure la seva intervenció reclamant a Castellanos que la Generalitat redueixi els temps per executar les inversions industrials, ja que actualment són massa llargues -una intervenció que va aixecar l’aplaudiment de l’auditori-.
Com a rèplica, Castellanos va negar que el pla del Govern sigui “empènyer una pilota endavant”, i va recordar que en els pressupostos actuals ja hi ha preparada una partida de 5 milions per crear el Centre de Descarbonització de la Indústria, una institució que ha de buscar alternatives per la descarbonització. A més tindrà el poder per indicar quins són els projectes són essencials pel país, una etiqueta que comportarà una reducció important dels tràmits perquè els projectes vegin la llum.
