Des que algú va tenir la gran idea de crear un departament de participació ciutadana, l’abstenció no ha parat de créixer. I cada cop que volen posar-hi remei la cosa va pitjor.
Després d’un seguit d’eleccions a Catalunya amb una participació cada cop més baixa, el conseller Joan Saura va encarregar el maig del 2007 la posada en marxa d’un grup de treball, coordinat pel catedràtic de ciència política Josep Maria Vallès, per analitzar i minimitzar els afectes d’allò que el mateix president Montilla va batejar com la desafecció política. En aquells moments preocupava el diferencial abstencionista a Catalunya: llavors es va encarregar l’anomenat informe Vallès i ara se li donen les culpes als incompliments del govern central.
Ni la felicitat es garanteix per decret llei ni es porta la gent a votar agafats de la mà, com si finalment s’hagués portat a terme la recomanació de l’informe de donar el dret de vot als menors d’edat.
El problema és que la política ja ni convenç ni sedueix. Si Europa té una crisi de lideratge polític, aquest és un fenomen encara més accentuat a Catalunya. És la crisi de la postmodernitat política i potser també la conseqüència d’una govern que es va conjurar a enterrar una èpica que es considerava ploranera i reivindicativa.
I encara se sorprenen!
