El de les energies renovables és encara un dels grans forats negres al futur industrial, productiu i de consum català. Lluny dels objectius europeus per enfrontar-se a l’emergència climàtica i extremadament endarrerida en instal·lació si es compara amb altres territoris de l’Estat i comunitari, el compliment a Catalunya de les demandes de la CE fa temps que trontolla. Un important boom de les petites instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic, però, ha revelat una mancança estructural de cara a qualsevol avenç a curt termini: el país no té treballadors especialitzats en el disseny, producció i instal·lació de renovables. Segons calcula la patronal Fegicat, com confirma el seu director general Raúl Rodríguez a TOT Economia, en l’actualitat manquen 18.000 treballadors. Per arribar a l’horitzó 2050 –la deadline de les exigències de la Unió–, en falten entre 150 i 160.000. La Formació Professional del país, asseguren des de la patronal, en llicencia uns 600 l’any.
“Hi ha un buit enorme per captar i retenir talent”, lamenta Jesús Martín, responsable de Formació Professional a la UGT de Catalunya. Això provoca, segons apunta Rodríguez, que la capacitat empresarial, així com l’espai català susceptible de dedicar a generació, està profundament infrautilitzat. “De moment, només s’han fet servir el 6,8% de les teulades útils”, critica el representant patronal. “Podríem tenir tots els materials, però continuaríem sense mans per construir”. En aquest sentit, des de la UGT reconeixen la “voluntat de les empreses” de perseverar en aquest mateix camí. Les organitzacions del diàleg social, així, apunten cap a l’administració com a responsable final d’aquest defecte. “Les polítiques educatives estan mal muntades i no es fa l’esforç –declara el representant de Fegicat– el Govern no ho està fent bé i no fomenta les pràctiques formatives necessàries”.
La primera peça a col·locar, i la més evident, és l’ampliació de places especialitzades. “Si volem que augmenti l’FP hem de crear espais d’FP, no saturar aules”, argumenta el dirigent sindical. En aquest sentit, la UGT catalana reitera una demanda general dels darrers anys: la construcció d’un nou centre per cada servei territorial, entre 10 i 12. Si no hi són, o en el temps en què s’aplica aquesta reclamació, Martín suggereix l’adaptació i recondicionament de naus i terrenys industrials per desenvolupar tasques formatives –uns entorns que “per les renovables anirien molt bé, perquè ja comptarien amb estructura industrial”. Els especialistes del país demanen, a més, actuacions a molts nivells de l’FP, des de la formació integrada fins al reskilling o microformacions per millorar les habilitats de treballadors ja inserits al sector. “Sense això, se’ns treu competitivitat”, etziba el sindicalista.
Des del sector, a banda de la inversió en formació professional, demanen una aposta per l’educació en renovables a tots els nivells. “Necessitem formació contínua, a banda d’FP”, raona Joan Vila, director general d’LC Paper i president de la comissió d’energia de la patronal de la petita i mitjana empresa Pimec. Una bona integració d’aquests processos d’adquisició de competències pot, apunta Vila, integrar a la indústria de l’energia verda molts treballadors abans poc qualificats, que passarien a aportar un gran valor industrial –un valor que ara no genera, per exemple, el turisme–. Per la seva banda, el representant a Catalunya d’Unef i gerent de la instal·ladora Sud Renovables Manel Romero afegeix que “s’ha de fomentar la formació universitària, no només l’FP”. Caldran, apunten, des d’enginyers per dissenyar els generadors del futur fins aparelladors i arquitectes per a unes edificacions més eficients.
Crear vocacions en energia verda
“Si volem que la transició energètica arribi, necessitarem més activistes energètics”, comenta Rodríguez. En aquest sentit, els agents del diàleg social apunten cap als primers cicles educatius, la primària i la secundària, com a gèrmens d’una nova “vocació” de cara al sector de les renovables. “No hi ha prou vocació ni coneixement de la professió”, hi insisteix Romero, tot reclamant més informació de cara als joves en edat formativa sobre les possibles sortides laborals de l’energia neta –així com els valors de la indústria o el seu lligam amb la lluita contra l’emergència climàtica–. Martín posa el focus en la figura dels orientadors i orientadores laborals. Segons el sindicalista, en calen uns 400, mentre que els darrers acords amb l’administració n’assignen uns 100. “La responsabilitat de cara a l’alumnat és d’Educació”, colpeja el dirigent sindical.
“Cal augmentar i sincronitzar l’oferta formativa perquè la gent interessada pugui començar a temps”, afegeix l’encarregat d’FP de la UGT catalana, tot denunciant que, amb el model actual, “es malbarata mà d’obra i oportunitats”. En aquest sentit, Romero apunta a primer de l’ESO com a etapa clau per inserir els valors i la visió de futur lligada a la indústria. “Cal ensenyar el que es pot fer i començar des de baix per fer créixer la vocació”, redunda el representant patronal. Més enllà del caràcter vocacional, a més, els empresaris aspiren a comunicar correctament uns llocs de treball ben remunerats, homologables a entorns industrials tradicionals “S’ha d’explicar que són 1.500 euros en 14 pagues”, ofereix Rodríguez. “Són professions de futur, aportes el teu granet de sorra per formar part del canvi”, subratlla.
Passat i present de les renovables
L’educació de nous professionals en el sector de les energies renovables viu, a més, en una tensió: si bé els canvis estructurals dirigits a la secundària són necessaris per construir una generació de treballadors interessats en molins i plaques, el talent cal ara. “Hi ha una necessitat immediata, perquè ara per ara no podem instal·lar-les”, concreta Vila. Per cobrir el més urgent, una important proposta és la del reskilling, i evolució de competències. Des de la UGT emfatitzen la importància d’oferir formació a treballadors industrials en atur –que ja compten amb formació i experiència similar a la que necessita un instal·lador o tècnic en renovables– per adaptar el seu talent a la indústria de l’energia verda.
Amb tot, i si bé les mancances són clares, tant empresariat com treballadors asseguren que els objectius es compliran –perquè s’han de complir–. “A mitjà termini sí que hi arribem”, projecta Martín. Els recursos europeus hi són –via fons de recuperació i Next Generation–, així com la voluntat empresarial. Les fonts consultades atribueixen, així, el bloqueig que significa la manca de talent a una administració que “no va per feina”. L’activació de la pota de la Generalitat, però, és necessària, en tant que les empreses especialitzades reconeixen cada cop més la urgència d’encetar al ritme necessari el camí de la transició energètica. “Si volem un país competitiu, hem de trobar professionals, perquè la poca mà d’obra és un problema”, conclou Romero.
