La transició energètica és el projecte prioritari a escala europea. Totes les administracions, incloent-hi el Govern, han començat a crear plans d’acció per arribar als objectius sostenibles d’Europa el 2030. Entre moltes de les iniciatives hi ha la instal·lació de plaques fotovoltaiques en terreny no urbanitzable, que a la vegada, s’utilitza per a l’agricultura i en el cas català en específic, terres on es cultiven vinyes. Aquesta necessitat preocupa als cellers que, després d’una pandèmia, la precarització de la seva feina i la manca de relleu generacional, s’enfronten a un possible nou problema: la reducció de les seves terres de cultiu per afavorir la transició energètica. És per això que des del Govern, s’ha començat a crear les anomenades Oficines Comarcals de Transició Energètica, departaments dels consells comarcals que debaten, presenten i dissenyen, els plans d’acció més adients per cada comarca.
“Preservar el paisatge és la nostra prioritat principal”, explica Pilar Just, presidenta de la DO Montsant, una de les denominacions d’origen que treballen per arribar a un acord entre transició energètica i protecció del territori agrícola. A la comarca del Priorat aquesta és una qüestió sobre la taula. De fet, la comarca ja és més que famosa pel vi, però les dades prenen més força quan es tradueixen en xifres. “El 80% o 85% del PIB del Priorat correspon a l’activitat agrícola”, reconeix Just. És per això, que l’Oficina de Transició Energètica d’aquesta comarca treballa davant la dicotomia de sostenibilitat i preservació. En aquest tauler de joc també hi té un paper important la Consultoria Km0 Energy, una empresa que es dedica a fer plans de transició energètica personalitzats depenen de les necessitats del territori. “Nosaltres plantegem moltes alternatives, però la finalitat és que tothom es posi d’acord”, explica el director de la companyia, Santi Martínez.
La proposta amb la qual estan treballant des de la DO Montsant és la instal·lació de panells fotovoltaics a les teulades dels cellers que la conformen. Juntament amb Km0 Energy, la DO ja treballa amb plaques fotovoltaiques per començar a fomentar l’ús de les energies renovables. Tot i que el projecte encara es troba en les primeres fases, tot apunta que serà una alternativa factible que combina tot el que ambdues parts demanen. D’una banda, el foment de la transició energètica i per l’altra la preservació del medi ambient i els cultius agrícoles. “De moment hem començat el testatge en sis cellers, però creiem que es podrà ampliar”, explica el director de la consultoria km0 Energy. Amb tot, doncs, la iniciativa podria acabar establint-se en la majoria dels cellers del Priorat, creant així un conglomerat d’empreses d’autoconsum que ajudarien a la transició energètica sense necessitat de perdre cultius o paisatge.
Una alternativa real: l’agrivoltaisme
La instal·lació de panells solars no són l’única alternativa que s’està proposant avui dia per intentar fer avançar la transició energètica. En el sector agrícola s’han plantejat noves possibilitats, com per exemple l’agrivoltaisme, una pràctica que ja s’està utilitzant a França. Aquesta alternativa consisteix a instal·lar plaques solars per sobre els cultius, sense malmetre la collita, però aprofitant el màxim l’espai. “Aquest model ha demostrat ser molt efectiu en altres països, però aquí encara estem una mica lluny d’implementar-ho”, explica el director de Km0 Energy. De fet, fa un any, la conselleria de Territori publicava un article on es parlava de l’agrivoltaisme i els seus avantatges. Sembla ser, però, que aquesta tècnica encara no s’ha presentat com a alternativa oficial. “A França tenir plaques solars sobre les vinyes està bonificat”, explica Martínez, fent referència al llarg camí que ens queda a Catalunya.
Un altre dels principals problemes de l’agrivoltaisme és l’oposició dels més conservadors en termes de paisatge. Si bé és cert que no es perden camps de cultiu, és innegable que hi ha una alteració paisatgística, és a dir, els panells acaben per tapar la terra de sota. “No ens plantegem alternatives com l’agrivoltaisme perquè creiem que no van d’acord amb els nostres objectius de preservació del medi”, explica la presidenta de la DO Montsant, a qui se li va oferir l’alternativa pels cellers de la seva denominació, però la va declinar. Així doncs, sembla que aquesta alternativa encara necessita uns anys de maduració o fins i tot acceptació per a ser posada en marxa al Priorat.
Tal com ho explica el director de la consultoria Km0 Energy, “és una alternativa segura i eficaç”. De fet, en altres parts de Catalunya ja estan fent algunes proves amb aquesta combinació entre energia sostenible i cultius i sembla que cada vegada hi ha més agricultors interessants en aquesta proposta, “però no al Priorat”, repeteix Martínez. Els beneficis de l’agrivoltaisme van lligats als canvis que està tenint el nostre planeta en termes d’escalfament. “D’aquí a uns anys el sol encara picarà molt més i alguns cultius no ho podran aguantar”, lamenta Matínez, que continua declarant que “l’alternativa de cobrir les plantes amb plaques solars monitorades podria fer que no es cremessin els dies de sol i es poguessin regar amb la pluja tot i la posició dels panells”.
El cas d’èxit del celler Albet i Noya
No tot són suposicions de com es podria millorar la transició energètica en el sector de la vinya. Un celler del Penedès ja ha implementat noves mesures per aconseguir l’autosuficiència energètica. Es tracta del celler Albet i Noya, el cas d’èxit que demostra que l’autoconsum energètic en el sector vinícola no és només una teoria sinó una realitat. “Nosaltres tenim un celler ecològic, per tant, ja des d’un primer moment vam pensar en l’equilibri entre la producció i el medi ambient”, explica el gerent del celler, Josep Jovè. Actualment, aquesta petita empresa de vins ecològics té tota la teulada del celler coberta de plaques solars, “una infraestructura de 130 plaques que generen el 25% de l’energia que necessita l’empresa”, assegura Jovè.
El gerent del celler Albet i Noya relata, però, que no és un camí del tot fàcil. Primerament, ell mateix confirma que els horaris de producció ja es basen només en criteris de lluminositat solar, és a dir, es treballa quan hi ha més sol en la mesura del possible. “No podem fer que els nostres treballadors entrin cada dia a una hora diferent, però sí que hem implementat la jornada intensiva per sempre”, diu Jovè. Amb aquests petits canvis la companyia s’ha posat l’objectiu de doblar la producció d’energia per autoconsum a finals d’any. Tot i això, el gerent del celler també assegura que no és una feina fàcil a causa de les regulacions restrictives: “Si consumeixes més de 100 quilowatts, ja has de fer-te productor” diu Jovè, que afegeix que “hi ha moltes dificultats en l’autoconsum”.
Aquest celler, però, no només té panells fotovoltaics a la teulada, sinó que també forma part d’un grup d’agricultors que han comprat un molí de vent elèctric. “Amb el percentatge que tenim del molí, generem l’energia suficient per mantenir tot el celler funcionant”, explica Jovè. El problema d’aquesta situació és que l’energia renovable que genera el molí no s’utilitza en el celler, ja que es troba molt lluny de les instal·lacions. “No voldria fer greenwashing, no som un celler autosuficient directament, però generem el 100% d’energia renovable que necessitem de manera indirecta”, aclareix el gerent del celler Albet i Noya. Amb tot, doncs, aquest és un dels primers casos d’èxit en la instal·lació i consum directe de planells fotovoltaics, una tendència que -tal com coincideixen tots els afectats- continuarà augmentant.
