La inflació és un fenomen que afecta tots els estrats de l’economia europea, inclosa la viticultura, que ha vist com aquest primer semestre ha augmentat de manera considerable el preu de les exportacions del sector a tota Europa. En general, tots els països europeus han vist com en la primera meitat del 2022 els seus preus i les seves facturacions pujaven encara que en la majoria de casos han mantingut o fins i tot reduït el volum de vi exportat a l’exterior. Els dos millors exemples són França i Itàlia, on han augmentat la facturació per sobre dels dos dígits, però han abaixat i mantingut respectivament la quantitat de vi exportada, segons ha publicat l’Observatorio espanyol del mercado del vino.
El cas concret d’Itàlia, els cellers transalpins van vendre només un 0,8% més de vi fins al juny fins a uns bons 1.043,4 milions de litres. Ara bé aquest petit augment va suposar que la facturació augmentés fins a un 14% fins als 3.766,5 milions d’euros, ja que el preu del vi italià ha pujat, de mitjana, un 13% durant aquest any, fins als 3,61 euros el litre. De fet, en les dades s’aprecia un estancament de l’exportació, encara que cal apuntar que el volum de vi exportat no ha caigut gràcies al bon comportament de gener i febrer, sinó també estaríem parlant que la xifra hagués caigut. Tot plegat ha permès a Itàlia seguir sent el primer país del món en exportació de vi, però encara no aconsegueix atrapar França pel que fa al valor dels seus vins.
Pel que fa a França, el primer que sorprèn és que va exportar un 3,2% menys de vi aquest primer semestre de l’any fins a quedar-se per sota dels 702 milions de litres. Ara bé, tal com passa amb Itàlia, la facturació va augmentar considerablement. Concretament, els cellers francesos van facturar un 12,7% més que tot just fa un any per superar els 5.881 milions d’euros. Ara bé, en el mercat francès hi ha hagut una distorsió i és que per primera vegada des de gener del 2021, va reduir el valor de les seves exportacions al mes de juny, ja que el vi a granel ha patit una forta caiguda de vendes, compensada en part pel bon comportament del xampany. Per altra banda, la Xina ha estat l’únic dels deu principals mercats que va caure en valor, amb una especial afectació de les restriccions covid que encara pateix el gegant asiàtic.
Molt lluny dels dos grans productors de vi europeus, juntament amb l’estat, hi trobem Alemanya, que durant el primer semestre d’enguany va exportar un 6,1% menys de vi que el 2021. En total es van exportar 169,3 milions de litres des d’Alemanya, en el que va ser un semestre francament baix pel que fa a volum. Per contra, els cellers germànics van aconseguir facturar un 2,1% més que el 2021 arribant als 480 milions d’euros gràcies al fet que el preu del mitjà del vi va augmentar un 8,7% a causa de la inflació, com ha passat a la resta d’Europa.
Portugal, la nota discordant
Per últim, trobem a Portugal, la nota discordant dins d’Europa, ja que ha estat l’únic país que ha caigut tant en volum com en facturació dins del mercat vitivinícola. Concretament, Portugal va reduir un 1,1% la seva facturació total fins als 431,9 milions d’euros i un 4,1% el volum de vendes, fins als 156,1 milions de litres de vi. Això es tradueix en el fet que els cellers portuguesos van deixar d’exportar 6,7 milions de litres de vi, que van comportar una caiguda de la facturació de 4,8 milions d’euros, encara que el preu va augmentar un 3,1%, fins als 2,77 euros per litre.
