“Avui els Guàrdies , Agents i Vigilants Municipals de Catalunya desitjem bon dia a Miquel Buch des de Gironella”. Aquest és un missatge a les xarxes socials, acompanyat d’una fotografia, que cada dia envia l’Associació de Guàrdies , Agents i Vigilants Municipals de Catalunya. És una reivindicació diària d’un cos que no es considera prou reconegut per l’administració i més, en temps, de crisi pandèmica com l’actual. De fet, consideren que el conseller d’Interior els va menysprear en les primeres compareixences tot i la feina que estan fent els 500 membres d’aquest cos en 130 poblacions catalanes.
Ara l’AGAVMCAT, fundada fa tres anys que agrupa el 20% dels efectius d’aquest cos de tot Catalunya, ha decidit encetar una campanya per posar en valor la seva tasca durant la pandèmia. L’associació fundada a Alcover ara fa tres anys vol que es reconegui la feina de policia local que fan aquests dies. La base de la reivindicació és doble: per una banda, empara legal a aquest col·lectiu i i mitjans de defensa.
“Som un col·lectiu cremat”, insisteix el portaveu de la formació, Josep Lluís Bermúdez, que mostra la seva sorpresa pel desconeixement d’Interior de la feina d’aquest col·lectiu. Ara com ara, els vigilants locals estan fent a molts municipis tasques de policia local. Un fet que s’ha notat en els darrers anys quan Mossos, per exemple, no tenia prou efectius per manca de promocions.
Diversos problemes
La idea del col·lectiu és assolir el reconeixement legal de la seva feina. De fet, l’objectiu seria una reconversió cap a convertir-se en policies locals. Ara no tenen aquest reconeixement però sí que se’ls hi pot aplicar el seu règim disciplinari. La referència de l’Associació és la Llei de Castella i Lleó que té travat el pont d’un cos a l’altra. Els problemes, però, són diversos. Un primer, és el nivell d’estudis que es requereix per ser policia local, que una part dels vigilants no el tenen.
Un segon factor, és la capacitat per fer un curs a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Actualment, n’hi ha un que no és obligatori i només el tenen el 15 o 20% dels vigilants. “No és que sigui car, està sobre els mil euros, el problema és el temps, que deixes la població sense vigilants durant tres mesos”, comenta Bermúdez.
Un tercer handicap és l’actual Llei de Policia, fa anys pendent de reformar, “és molt restrictiva per crear una policia local”. Així posa condicions com el número d’habitants que en poden tenir. Municipis que actualment tenen un cos ampli de guàrdies com Viladrau, Breda, Port de la Selva, Vielha o Monistrol de Montserrat no podrien esdevenir policia local.
Per altra banda, l’AGAVMCAT vol vigilar que si es porta a terme aquesta reconversió hi hagin “companys que no quedin penjats” o que se passi com les policies locals que es van omplir d’interins. “Hem d’evitar que els que no puguin reconvertir-se a policia local passin a ser conserges”, comenta en conversa amb el Món. “Creiem que es pot trobar una solució intermitja com és que continuïn fent carrer amb restriccions, per exemple, que patrullin sense arma”, proposa.
Reconeixement legal
“Bàsicament el que volem és el reconeixement legal de la figura”, sentencia. Per una banda, a molts es costa reconèixer la seva capacitat coertiva i, per l’altra, estan sotmesos al règim disciplinari policial. Un exemple, és que arrel de la crisi de la COVID 19, hi havia àrees bàsiques dels Mossos que no acceptaven les actes dels vigilants. “Estem fent feina de policia se’ns pot castigar com a tal, i en canvi no tenim empara legal ni mitjans adients de defensa”, argumenta. La pandèmia ha posat al focus una feina de vigilància territorial d’aquests vigilants. Unes tasques que els Mossos de territori ja reconeixien arran de la quantitat de lladres de domicili o traficants de drogues enxampats en els seus municipis.
