La fiscalia demana quatre anys per al conductor de l’autocar accidentat a Freginals

L'escrit d'acusació argumenta que va desatendre les normes de seguretat vial conduint cansat i amb son

Fiscalia demana quatre anys de presó per al conductor de l’autocar accidentat a l’autopista AP-7 a l’altura de Freginals (Montsià) la matinada del 19 de març de 2016 i en el qual van morir tretze persones així com 26 més van resultar ferides. L’escrit de conclusions argumenta que l’acusat, Santiago R., va desatendre “de forma greu” les normes reguladores de la seguretat vial posant-se al volant del vehicle cansat i amb son. L’autocar traslladava de tornada un grup d’estudiants d’Erasmus de la Universitat de Barcelona que havien visitat la festa de les Falles de València. Diversos testimonis van relatar que conduïa de forma irregular, fent esses i anant d’un costat a l’altre del carril de circulació.

El ministeri públic considera que l’acusat era “conscient” que patia cansament i son en el moment de començar el trajecte des de València una hora i mitja abans. Prova d’això, apunta, és que “va obrir en diverses ocasions la finestreta de la seva posició perquè entrés aire fresc sense adoptar cap altra mesura per evitar la conducció” en aquestes condicions, com hauria estat, detalla, “estacionar el vehicle i descansar durant el temps necessari per garantir una conducció posterior òptima”. 

Uns “deures de prevenció i abstenció” que l’acusat va desatendre tot i ser-ne coneixedor, segons Fiscalia, “atesa la seva dilatada experiència com a conductor d’autobusos”. En el moment dels fets l’acusat Santiago R., que va donar negatiu a les proves d’alcoholèmia i drogues, portava catorze anys treballant de forma indefinida a l’empresa Autocares Alejandro Tours, amb seu a Mollet del Vallès, com a conductor d’autobús. El vehicle no presentava avaries mecàniques, tenia passada la ITV i durant l’any anterior se li havia fet el manteniment i reparacions ordinàries

L’escrit d’acusació es remet al registre d’aquest dispositiu i als testimonis dels supervivents a l’hora d’explicar que la conducció de l’acusat va ser “irregular”, fent “esses”, “ziga-zagues” i anant d’una banda a l’altra del carril de circulació i, fins i tot, trepitjant les bandes rugoses de la voravia. També, apunta, va efectuar frenades, acceleracions i desacceleracions de velocitat “injustificades” per les característiques de la via i la circulació, “escassa” en aquell moment.

Segons el tacògraf del vehicle, el sinistre es va produir a les 5:51 hores en un tram de recta i sense condicions atmosfèriques adverses. Mentre circulava de forma constant a 100 km/h, l’autocar va començar a desplaçar-se “de forma constant, progressiva i sense canvis bruscos de direcció cap al marge dret de la via, traspassant la línia contínua rugosa i la zona asfaltada de la voravia arribant a sortint de la calçada” i circulant per la berma prop de 125 metres. Quan es va adonar de la sortida, segons el relat del ministeri públic, l’acusat va fer un canvi de direcció cap a l’esquerra per reincorporar el vehicle a la calçada. 

Veient llavors que es dirigia cap a la mitjana, va intentar frenar i girar a la dreta, perdent el control, impactant contra la mitjana i bolcant lateralment. El vehicle va recórrer 21 metres sobre la tanca de protecció lateral fins ocupar bona part de la calçada del sentit sud, per on circulava correctament un turisme amb dos ocupants que no van poder evitar la col·lisió.

Nou comentari