L’escàndol esclatava a Nàpols el passat 27 de maig. El partit d’esquerres Potere al Popolo denunciava públicament que un agent de la policia italiana havia estat durant deu mesos infiltrat en la formació. L’implicat seria un jove de 21 anys que es va presentar davant l’activisme napolità com un universitari provinent de Bari, capital de la regió de la Pulla. El suposat estudiant va començar a participar en diverses protestes a la ciutat italiana, des de concentracions per evitar desnonaments fins a manifestacions estudiantils. I, per descomptat, no es perdia cap dels esdeveniments i activitats organitzats pel grup polític. De fet, en aquest gairebé un any de trajectòria va arribar a prendre partit en més d’una reunió d’àmbit nacional de la formació com si fos un militant més.
Aquesta omnipresència del jove va ser el primer senyal d’alerta que van detectar alguns integrants del partit d’esquerres. “Ens va fer sospitar que aquest noi estigués sempre disponible per a totes les iniciatives polítiques o militants, una cosa poc freqüent quan ets de classe treballadora, tot i que siguis estudiant, però que mai vingués quan proposàvem de fer unes cerveses o alguna altra activitat social. Això durant gairebé deu mesos”, afirma en Thomas Straus, conseller de la segona municipalitat de Nàpols per Potere al Popolo i una de les persones que va coincidir amb el policia als carrers i trinxeres de la capital de la regió de Campània. Un dels episodis que va acabar de desfermar les sospites sobre el jove va tenir lloc durant la manifestació multitudinària que va tenir lloc a Nàpols el passat 1 de maig, Dia Internacional dels Treballadors. Després de la marxa, va ser vist entrant en un restaurant de la ciutat i dialogant uns quants minuts amb un grup d’homes vestits d’etiqueta que li treien uns quants anys.
Arran d’aquest episodi, diversos militants van començar a indagar per les xarxes socials. La seva sorpresa va ser que el seu perfil a les diferents plataformes estava buit, no hi havia pràcticament informació sobre la seva vida abans d’aquests deu mesos. Aleshores, van elevar la cerca a Google, posant nom, cognoms i data de naixement. “Seguint aquest rastre vam trobar fotos seves uniformat de quan estava a l’escola de policia i inclús de quan va jurar la constitució per graduar-se el 2023”, relata Straus. A partir d’aquí, un grup d’activistes el va confrontar en públic sense obtenir una resposta clara per part seva. Abans de desaparèixer del tot, el jove va fer una trucada a un company universitari que també participava del moviment per demanar-li explicacions, però, quan se’l va informar dels resultats de la cerca per internet, va penjar abruptament.
Un manual exportat per desemmascarar agents
“En certa manera són bones notícies. Vol dir que finalment ens estan prenent seriosament”, ironitza Straus. Abans inclús que es destapés el cas, el conseller municipal de Potere al Popolo ja havia estat en contacte amb moviments socials tant de Catalunya com de Grècia que havien patit aquest tipus d’infiltracions, que a Itàlia feia anys que no es donaven. “És important que a escala europea estiguem organitzats perquè podem aprendre molt de les experiències d’uns i altres”, remarca. Conscients de la problemàtica greu que han suposat en els darrers anys les infiltracions policials a casa nostra, especialment a Barcelona, l’activisme italià ha decidit aprofitar l’àmplia trajectòria i experiència de l’esquerra catalana en aquest àmbit per reforçar-se internament i importar alguna de les mesures utilitzades per combatre aquests casos.
Una de les més interessants sens dubte ha estat la traducció a l’italià d’un manual per desemmascarar agents encoberts elaborat arran dels casos detectats en els darrers anys principalment a la capital catalana. La responsable d’aquesta iniciativa és l’editorial Me-ti, un projecte “independent d’informació i formació” -tal com es defineixen ells mateixos a la seva pàgina web- vinculat als moviments socials i d’esquerres italians. En aquesta mena de guia –Manuale per smascherare un poliziotto infiltrato– es donen diversos consells per poder identificar la presència d’un policia infiltrat, com investigar si les sospites són fundades i com actuar en cas que el resultat de les indagacions sigui afirmatiu. La versió italiana inclou una sèrie de passatges tècnics que donen context sobre la situació a l’estat espanyol i la comparen amb l’escenari del país transalpí, en aspectes com els tràmits per a la recuperació de documentació o els procediments interns dels respectius cossos policials.
“No volem alimentar la paranoia ni la caça de bruixes, sinó simplement proporcionar una eina útil per a qualsevol persona involucrada en la política i les activitats socials en aquest país […] La repressió té mil cares. Intenten reprimir i obstaculitzar organitzacions, moviments socials, persones que lluiten per la igualtat, la justícia i els drets no només amb porres i denúncies, o mitjançant mesures lliberticides, com el decret de seguretat, sinó també amb mètodes més subtils, com ara infiltrats i provocadors”, anoten des de l’editorial respecte al manual.
Sospites per una desaparició sobtada
En aquesta guia també s’inclouen codis QR amb un recull d’articles que parlen de fins a nou policies infiltrats arreu de l’estat espanyol, principalment a Catalunya i als moviments socials barcelonins. Entre aquests no figura, però, no figura el cas de la Belén Hammad Gómez, la identitat falsa que va adoptar una agent del CNP per introduir-se al moviment per Palestina i a l’esquerra independentista de la capital catalana entre el 2018 i el 2020. Aquest és el darrer episodi d’infiltració detectat a casa nostra, que es va destapar a principis del passat mes de març arran d’una investigació de La Directa. Seguint el mateix patró que els seus predecessors, aquesta jove de 26 anys -que va formar part del Casal Popular 3 Voltes Rebel del districte barceloní de Nou Barris, de la formació independentista Endavant i va participar en les mobilitzacions contra la sentència del procés de la tardor del 2019, inclosa la coneguda com a batalla d’Urquinaona– va desaparèixer de cop, al·legant un canvi de destinació de la feina de comercial que feia i la delicada salut de la seva mare.
A diferència del cas destapat a Nàpols, la seva tapadora no va saltar fins passats uns quants anys des de la seva desaparició sobtada. Això va fer que la infiltrada pogués mantenir contacte telefònic amb els diferents sectors de l’activisme barceloní en els quals havia militat fins ben avançat l’any 2023. Com alguns dels altres agents encoberts, la dona formava part de la 32a promoció de l’Escola de Policia d’Àvila i va graduar-se i jurar bandera el juny de 2018. Un any més tard, ho feia Daniel Hernàndez Pons, la identitat falsa que va adoptar un jove mallorquí per participar de diverses entitats del barri de Sant Andreu de la capital catalana, on hauria arribat a mantenir relacions sexuals i sentimentals amb algunes joves activistes. Es dona la circumstància que els cognoms sota els quals es presentava el policia eren pràcticament idèntics als de l’altre agent del CNP infiltrat en moviments de l’esquerra independentista barcelonina i descobert el juny del 2022.
Una versió oficial que està molt lluny de donar respostes
La resposta oficial del govern espanyol arran del darrer cas destapat a principis de març va ser tancar files amb els cossos policials. “Garanteixen l’exercici dels nostres drets i llibertats i actuen en el marc estricte de la legalitat sota el control dels òrgans judicials […] No s’investiguen ni qüestions ideològiques ni molt menys organitzacions del tercer sector, que tant ajuden a la convivència, i menys encara aquelles no estan sota cap sospita de comissió de delicte“, assenyalava aleshores el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. En el cas napolità, les autoritats italianes s’han limitat a apuntar que la infiltració d’aquest agent podria ser fruit d’una iniciativa personal del mateix policia i que en cap cas ha estat autoritzada per les forces de seguretat, tal com recullen diverses agències del país.
“L’Estat utilitza eines repressives perquè no tolera la dissidència, és un atac a la democràcia que afecta a tothom. El govern Meloni no procedeix només amb propaganda contra la dissidència, sinó que utilitza les eines repressives de l’aparell de seguretat […] La democràcia no existeix si l’Estat entra a casa teva, t’espia i s’infiltra. Això no és democràcia, són passos cap a l’autocràcia i la dictadura real”, advertia amb contundència fa uns dies el portaveu nacional de Potere al Popolo, Giuliano Granato, en unes declaracions al mitjà digital fanpage.it, on s’explica en detall el cas de la infiltració a Nàpols. Straus afina més el tret i fa una crida a estar preparats per a un escenari futur gens esperançador. “El cas es va destapar quan encara estava en un pla molt local, però qui sap quin era l’objectiu final. És molt important que se sàpiga com ha anat l’operació perquè nosaltres estem plenament segurs que el jove estava fent tasques de prevenció antiterrorista. Aquesta etiqueta que ens posen és molt greu i sembla que s’estigui volent silenciar tot plegat”, alerta.
SIAMO STATI SPIATI E INFILTRATI DALLA POLIZIA.
— Potere al Popolo (@potere_alpopolo) May 27, 2025
Per 10 mesi un giovane agente ha partecipato a riunioni, manifestazioni e assemblee.
Un attacco inaccettabile ad una organizzazione politica legittima e trasparente.
Che colpisce tutte e tutti noi. pic.twitter.com/Txzjxpoo1p
