Els Mossos d’Esquadra han desarticulat una banda del Maresme que es dedicava a fer compres fraudulentes a través del mètode conegut com a smishing, que consisteix a enviar missatges SMS que simulen un avís urgent d’una entitat bancària i que redirigeixen a una pàgina web falsa on la víctima introdueix les seves contrasenyes, que posteriorment són utilitzades per adquirir productes. Agents de la Regió Metropolitana Nord van detenir el passat 30 de novembre cinc joves d’entre 19 i 21 anys que haurien dut a terme almenys 21 estafes amb aquest mètode.

Les investigacions van començar després que es registressin diverses denúncies per compres fraudulentes a establiments del Maresme, Barcelona i el Vallès Oriental. Les primeres perquisicions van permetre comprovar que darrere les compres fraudulentes, per un valor conjunt de 15.000 euros, hi havia un entramat criminal que enviava SMS fent-se passar per entitats bancàries o empreses de missatgeria. Els Mossos d’Esquadra no descarten que hi hagi més afectats.

La guerra dels operadors mòbils continua latent / Pixabay
Els estafadors envien missatges SMS fent-se passar per bancs o empreses de paqueteria / Pixabay

Els estafadors es feien passar per treballadors de bancs o d’empreses de paqueteria

Els estafadors intentaven maximitzar les possibilitats d’èxit de l’estafa enviant un gran nombre de missatges fent-se passar per treballadors de bancs o de companyies de paqueteria com MRW, SEUR o Correus. Un cop havien obtingut les claus de les víctimes, les carregaven en telèfons mòbils que feien servir per fer els pagaments en botigues o per treure diners en caixers automàtics.

Durant el registre del domicili des d’on operaven els cinc detinguts, els Mossos van intervenir una vintena de telèfons mòbils, diverses targetes de telefonia i uns 700 euros en efectiu. També van comissar una vintena d’ampolles d’alcohol, 14 cartons de tabac i diverses peces de roba d’alta gamma, així com 76 ampolles d’òxid nitrós, més conegut com el gas del riure. Els detinguts van passar a disposició del Jutjat d’Instrucció número 2 de Granollers, que va decretar la seva llibertat amb càrrecs.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a desembre 15, 2022 | 16:15
    Anònim desembre 15, 2022 | 16:15
    Mentrestant, se'ns anima a pagar tot online. A fer totes les operacions online. A confiar les nostres despeses, dades personals online. No fos cas que els bancs deixessin de tenir sistemes per guanyar diners. No són capaços de garantir seguretat i quan ets víctima d'una estada, la feina és teva per demostrar-ho, no diem ja recuperar el que has perdut. Sempre ets tu que hauries d'haver anat en compte, haver actualitzat l'aplicació número 27543//543. Cada cop més exposats, sobretot la gent gran.
    • Icona del comentari de: @Anònim a desembre 16, 2022 | 10:50
      @Anònim desembre 16, 2022 | 10:50
      En part tens raó, però, bàsicament el que s'ha de fer és prendre les mateixes mesures de seguretat que en la vida real. De la mateixa forma que no mostrem la nostra identitat quan eixim al carrer o no donem o donaríem dades al primer que s'acosta o ens les les demana, a les xarxes s'ha d'actuar de la mateixa forma, o millor dit, encara ens ho hem de mirar i recelar més. Per una altra banda les operacions on line massives tenen relativament pocs anys i vull suposar que el temps anivellarà les coses i les col·locarà al seu lloc. Per exemple no te cap sentit fer tots els tràmits des de sofà o cadira de l'edifici on vivim o treballem, sense fer cap mena d'exercici caminar, desplaçar-se etc i després haver d'anar a un gimnàs a suar... per manca d'exercici quotidià. A propòsit, una altra de bona, quantes vegades ens hem trobat en bancs, empreses, laboratoris d'anàlisis etc... que ens fan signar un text sense oferir-nos llegir-lo o / i no donar temps a llegir-lo ? El típic signi aquí... i au ! Això també és un abús molt greu !
  2. Icona del comentari de: Pol a desembre 16, 2022 | 10:35
    Pol desembre 16, 2022 | 10:35
    Què vol dir es feien passar pel teu banc amb un SMS ( o email) ? Jo sempre ho he considerat un engany i de moment els he detectat, primer cal observar el remitent o email de l'emissor i generalment de moment son molt matussers i se'ls ensuma d'una hora lluny. Això no vol dir que afinin més i cada volta sigui més complicat detectar-los. Al capdavall el què cal fer és NO ENVIAR-los mai dades personals i encara menys PINs o altres codis. Si teniu cap dubte adreceu-vos a al vostra entitat directament. La qüestió és que envien milers de missatges i és clar sempre hi haurà, per estadística, algú que hi caurà de forma despistada o per tenir un mal dia, una badada etc. No badeu.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter