Hi ha pobles de Catalunya que han quedat gravats en la memòria cultural del país. Alguns per l’impacte que van suposar a la vida de l’artista, com ara Horta de Sant Joan (Terra Alta), altres per la seva presència en la literatura. Aquest és el cas d’Alós d’Isil, un petitíssim poble del Pallars Sobirà on només viuen vint-i-cinc persones, segons les darreres dades censals. És una de les viles que va retratar Josep Maria Espinàs l’any 1956 a A peu pel Pallars i la Vall d’Aran, una crònica que immortalitza el paisatge del Pirineu català. Un paisatge que ha canviat molt amb els anys, però que encara conserva la mateixa essència. Alós d’Isil és una entitat singular de població agregada al municipi d’Alt Àneu, situat a la comarca del Pallars Sobirà. En termes de vegueria, forma part de l’Alt Pirineu i Aran.
Com moltes viles del país, el seu origen es remunta a l’època medieval. La primera vegada que Alós apareix documentat és en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, que data del 839. En aquella època, però, el petit poble estava dividit en dos: Alós Sobirà i Alós Jussà. D’aquest segon poble -és a dir, Alós Jussà- és d’on neix la vila actual. Alós va ser un municipi independent durant molts anys, però el 1846 es va fusionar amb Isil i el poble d’Àneu. Després de fusionar-se continuaven tenint la categoria de municipi, ja que encara hi havia un ajuntament propi, però a partir de 1999 va passar a ser una entitat municipal descentralitzada, la qual depèn del govern de l’Alt Àneu. Alós d’Isil, tal com descreia Espinàs en les seves cròniques, és un dels pobles que permet connectar amb el Pirineu més profund, sovint desconegut.
Francament impressionat per les obres de millora del camí d’Isil a Alós d’Isil per part @pnaltpirineu. Una ruta súper bonica que ens apropa al Pirineu profund. pic.twitter.com/88uHhq61UX
— Lo Xic de Feliciano ⭑X (@lionelpla) May 11, 2024
Un poble impregnat de romànic
És un poble petit amb molt poques cases, però impregnat de l’art romànic característic del Pirineu català. Com en la majoria de viles de la zona, l’església del poble, la de Sant Lliser, és d’estil romànic, i data del 1090. Amb els anys, però, l’edifici ha canviat molt. Actualment, és un edifici modern, però encara conserva la portalada romànica decorada amb arquivoltes i dos relleus encastats a la façana. En una escapada de cap de setmana a la vila és recomanable veure el Pont d’Alós, que també és d’estil romànic. Es tracta d’un pont de pedra amb una sola arcada. L’important del poble, però, no es troba entre les castes amb teulades de pissarra, sinó que es troba als afores, on hi ha una gran quantitat de camins ideals per fer rutes i descobrir els racons del Pirineu menys conegut.
