Unes imponents construccions medievals custodien una de les principals artèries del país, l’AP-7. Es tracta del conjunt monumental d’Hostalric, una vila i municipi situada a la subcomarca del Baix Montseny -dins la comarca de la Selva- amb poc més 4.440 habitants, segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el qual ha perdurat als embats del pas del temps. Tot i que el seu conjunt arquitectònic va quedar reconegut com un dels monuments històrics nacionals l’any 1963, la prestigiosa revista nord-americana National Geographic considera que és un dels pobles medievals “més infravalorats” de Catalunya, ja que la seva ubicació el converteix en un punt de pas força desconegut per als milers de catalans que cada dia agafen una de les principals carreteres del país per desplaçar-se entre la capital catalana i les comarques gironines.
D’entrada, el més impactant del municipi són les seves emblemàtiques muralles, construïdes sobre roca basàltica. En aquestes mateixes muralles, que conformen l’esquelet exterior del poble, s’alcen alguns dels punts més destacats d’Hostalric, com ara la torre dels frares, la torre del convent o el portal de Barcelona -un dels punts d’accés a l’interior del recinte històric del municipi. Més enllà de deambular pels carrerons empedrats, entre el conjunt de cases que encara conserva un marcat esperit medieval, a la torre del convent hi ha una sala d’exposicions dedicada a Benet Frigola i Arnau, un fotògraf que va dedicar tota la seva trajectòria professional a Hostalric i va deixar un extens llegat al poble. Des de fa uns anys, les fotografies de Benet Frigola s’exposen de manera permanent a l’interior de la torre.
Un dels punts clau de la guerra de Successió
Hostalric ha estat un dels municipis catalans que ha jugat un dels papers més rellevants en la guerra de Successió, ja que en aquella època la vila tenia una de les fortaleses més importants de l’exèrcit de Carles III. De fet, al llarg de la disputa, la plaça central del poble va estar guarnida per diverses formacions aliades, fins que els exèrcits imperial i borbònic van signar el conveni de l’Hospitalet el juny de 1713, el qual va fixar l’evacuació de les tropes aliades i l’entrega de les fortaleses a les noves autoritats borbòniques, que van prendre el control de Catalunya. Tot i la signatura del conveni, l’expedició militar catalana encapçalada per Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot van fer mans i mànigues per intentar aturar l’entrega de les claus de la fortalesa. Una expedició, però, que no va aconseguir l’objectiu desitjat. La fortalesa d’Hostalric, doncs, un dels punts clau de la guerra de Successió, va acabar convertint-se en el darrer espai aliat entregat a Felip V.
