L’arribada de la primavera, sumada a les grans pluges que han regat Catalunya, ha tornat a omplir de vida les comarques de l’Empordà. Amb les vacances de Setmana Santa a tocar, descobrir els secrets amagats entre les pomeres, els camps de cereal i l’entramat de petits pobles empordanesos és un pla ideal per a una escapada en família o amb amics. Un destí indispensable en aquesta ruta tramuntanada és Jafre, al Baix Empordà. Es tracta d’un municipi amb 387 habitants, segons les darreres xifres de l’Institut Català d’Estadística (Idescat), que limita al nord amb el municipi de Garrigoles; a l’est, amb Verges; al sud, seguint el corrent del riu Ter, amb Foixà; i a l’oest, amb Colomers. Aquest petit poble català, històricament agricultor, és una parada obligatòria en una visita a terres gironines.
La bellesa de Jafre no només recau en l’esperit rural que es respira en els seus carrerons, sinó que també destaquen l’església parroquial de Sant Martí, que data del segle XVIII, o el Santuari de la Fontsanta, que es va construir durant el segle XV. Un santuari del qual les llegendes i les històries populars dels veïns de la zona que han passat de generació en generació apunten que contenia aigua amb “propietats curatives”: “Conten que un divendres de l’any 1460, quan en Miquel del mas Castelló llaurava el seu camp del Bosc Gran, se li va aparèixer un jove desconegut que li comunicà que l’aigua de la font tenia propietats curatives”, recorden des de l’Ajuntament del municipi en la seva pàgina web.
El castell “espatllat”
Jafre, de la mateixa manera que tants altres pobles del país, també va estar durant segles presidit per un imponent castell. De fet, els primers rastres documentals que confirmen l’existència d’aquest municipi es remunten a l’any 895, els quals feien referència a un primer castell. D’aquesta construcció militar, però, se’n va acabar perdent el rastre. Segles més tard, però, el castell de Jafre sembla que va tornar a recuperar la vida. Entre el segle XIII i el segle XV, en aquesta edificació medieval hi va viure la família noble dels Jafre -els quals donen el nom del municipi. De la família dels Jafre el castell va passar a mans de la família Johers, que van continuar expandint l’esperit agricultor dels vilatans del poble. Ara bé, a causa d’enrocaments matrimonials, l’any 1618 van desvincular-se definitivament del castell, i van optar per posar-lo a la venda.
A partir d’aquesta data la pista sobre el castell es comença a perdre entre els documents de l’època. De fet, en el cadastre de l’any 1716 el castell fou definit com un “edifici espatllat” i, per tant, va acabar deshabilitat. Ara bé, per aprofitar els murs que encara es mantenien dempeus, les restes del castell van utilitzar-se per expandir el temple parroquial del municipi. Des d’aleshores es va donar el castell de Jafre per desaparegut, tot i que, els seus vestigis encara es poden veure avui en dia. Per tal que no caiguessin en l’oblit, el maig de 1949 aquestes restes es van catalogar com a bé d’interès cultural. Unes restes que mantenen el record d’una altra època en un poble on sembla que no passa el temps.
