L’acord que van signar ERC i el PSOE fa unes setmanes pel traspàs de Rodalies estableix que una empresa pública mixta, que estarà participada al 50% per l’Estat i la Generalitat, gestionarà la xarxa ferroviària de proximitat i el govern català tindrà la titularitat dels trens. Però l’acord només fa referència al canvi immediat en la gestió de la infraestructura de l’R1 –la línia del Maresme–, l’R2 nord –la línia entre Sant Vicenç de Calders i Barcelona–, i l’R3 –la línia entre Barcelona i Puigcerdà, passant per Vic. Per tant, hi ha 13 línies de l’entramat ferroviari de Catalunya que no queden cobertes pel traspàs ara mateix, tot i que sí que apareixen, tal com han constatat des de la conselleria diverses vegades, en el punt 3.B, amb la frase “es farà una anàlisi de tota la xarxa ferroviària amb l’objectiu de valorar futurs traspassos”. Tot i el significatiu pas endavant que s’ha fet amb aquest traspàs, que ha de posar fi a un dels greuges històrics de Catalunya, encara hi ha punts del territori català que en queden exclosos. Aquest és el cas de les Terres de l’Ebre, l’etern oblidat de Rodalies.
L’extraradi del servei de Rodalies, amb un epicentre molt marcat a Barcelona, no està contemplat en el pacte entre republicans i socialistes. Segons argumenta la portaveu de l’Associació de Trens i Transports Dignes de les Terres de l’Ebre, Cinta Galiana, en conversa amb El Món, les millores promeses amb el traspàs de Rodalies “no tindran cap efecte” a la demarcació de Tarragona, ja que en tractar-se de trens regionals, la Generalitat no els ha tingut directament en compte dins del canvi de gestió: “Sempre som els últims a rebre millores, i aquesta vegada no serà diferent”, assevera la portaveu, que lamenta que ja fa més de 10 anys que denuncien la “poca puntualitat” amb la que arriben els trens de la línia R16 i que no aconsegueixen una solució.
La població de la zona es mou amb autobús pel “mal servei” de Rodalies
El funcionament de l’R16 és força complex. Es tracta d’una línia regional on circulen trens de passatgers i trens de mercaderies que van a diversos punts de l’Estat, ja que forma part del corredor mediterrani, cosa que congestiona l’única via ferroviària que arriba a les Terres de l’Ebre. És per aquest motiu que la freqüència de regionals ha sigut significativament inferior a la d’altres línies: “Reclamem que els trens de l’R16 estiguin en bon estat, siguin puntuals i s’incrementi la freqüència dels combois”, sentencia l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan (Movem Tortosa-PSC), en conversa amb El Món.
En aquesta mateixa línia, i preguntat per aquest diari, l’alcalde de l’Aldea (Baix Ebre), Xavier Royo, de Junts, defensa que és important millorar la mobilitat perquè, més enllà de connectar les Terres de l’Ebre amb la capital catalana, també funciona a la inversa: “Nosaltres tenim un problema amb l’Hospital Verge de la Cinta [l’hospital públic de Tortosa] arran del mal funcionament de Rodalies. La falta de mobilitat dificulta molt trobar personal sanitari“, denuncia Royo, que assegura que és una qüestió que ha discutit amb hospitals de Lleida i que a la conclusió que han arribat és que poder viatjar ràpidament des de Barcelona cada dia facilita aconseguir més personal. “La llarga durada dels viatges i la baixa freqüència dificulten molt la situació que vivim. La gent està enfadada”, explica.
Una reclamació molt similar a la que fa la portaveu de l’associació de Trens i Transports Dignes de les Terres de l’Ebre: “La gent dels pobles d’aquí s’ha acabat resignant”, lamenta Galiana, que explica que la millor manera que han trobat per moure’s amb transport públic és la xarxa d’autobusos, principalment controlada per l’empresa Hife. De fet, en aquest sentit, l’alcalde de Campredó (Baix Ebre), Damià Grau (ERC-Campredó Poble), explica que la importància que ha adquirit el transport públic per carretera es deu principalment al “mal servei de Rodalies”: “Els trens acostumen a anar amb molt de retard, i per això la gent prefereix l’autobús, encara que el trajecte sigui molt més llarg”, explica Grau. I Galiana lamenta que l’impacte econòmic i mediambiental de viatjar amb autobús és molt més elevat que el que genera el tren.
En aquest sentit, tenint en compte que circulen molts trens de mercaderies per l’R16 i que la gestió d’infraestructures correspon a Adif, des de l’entitat Promoció del Transport Públic (PTP) es plantegen quina mena de millores pot arribar a tenir per aquesta línia el traspàs acordat. Fonts de la conselleria de Territori interpel·lades per aquest diari expliquen que, en referència a aquesta qüestió, el canvi més significatiu és qui prendrà les decisions. Fins ara les decisions s’han pres des de Madrid, sigui Adif o Renfe, i ara les prendrà la Generalitat, ja que, tot i que és una empresa pública mixta amb l’Estat, el Govern tindrà l’última paraula perquè té el vot de qualitat en el dia a dia, encara que per a les decisions estratègiques hagi de buscar el consens amb Madrid. “Abans Adif prioritzava el pas de trens de mercaderies abans que el de passatgers. Ara, amb nosaltres al capdavant i tal com ha quedat explicitat a l’acord, prioritzarem el pas dels trens regionals abans que els de mercaderies“, asseguren fonts de la conselleria. Tot i que admeten que no poden afirmar ara com ara que això comportarà un increment de la freqüència de trens, ja que abans cal fer una anàlisi exhaustiva de la situació, confien que suposarà millores respecte al “nyap” actual.
Del Camp de Tarragona a les Terres de l’Ebre
La línia R16 és la que va fins a les Terres de l’Ebre, però també passa pel Camp de Tarragona, per la qual cosa els problemes que viu la població del sud del Principat també es veuen en poblacions com Cambrils. Des de fa molts anys denuncien la precarietat del transport públic de la zona, i des de llavors s’han posat diverses solucions sobre la taula, però no s’han arribat a executar. Una d’elles és el Tramvia del Camp de Tarragona, també coneguda com a TramCamp, que es va proposar l’any 2001, però que mai s’ha dut a terme. Es tracta d’un projecte ferroviari gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que planteja construir un tramvia o tren tramvia a la zona del Camp de Tarragona que uniria Tarragona, l’aeroport, Reus, la Canonja, Vila-seca, Salou i Cambrils. “Encara estem a l’espera d’un projecte de la Generalitat per construir el que seria el TramCamp”, expliquen fonts de l’Ajuntament de Cambrils.
Una altra de les solucions que històricament s’han posat sobre la taula per millorar la connectivitat de les Terres de l’Ebre amb la capital catalana és l’Avant. L’alcalde de Tortosa demana a la Generalitat i a l’Estat que reactivin la parada del tren de mitjana distància a l’Aldea (Baix Ebre) tal com van acordar ja fa més d’un any, però que encara no s’ha dut a terme: “La recuperació del tren Avant permetria connectar amb més rapidesa les Terres de l’Ebre amb Barcelona“, assegura Jordi Jordan. Des de l’Aldea, Xavier Royo subratlla que tornar a posar en marxa l’Avant, que va funcionar entre 2018 i 2020, és, més que una reclamació de Tortosa o l’Aldea, una “reclamació de territori”, ja que les conseqüències de tenir una “mala mobilitat” afecten tot el territori. “Vam tenir aquest tren d’alta velocitat fins que va venir la pandèmia. En aquell moment es va constatar que només tenia una finalitat comercial. I si no el podien fer servir en aquest sentit, ja no els interessava mantenir-lo”, assegura Royo.
Sense fixar calendaris
El portaveu de la (PTP), Daniel Pi, remarca que els primers passos fets amb aquest traspàs són molt importants per a Catalunya, però recorda que és molt important tenir paciència, ja que acabar amb les incidències i els problemes que afecten Rodalies diàriament requereix temps: “D’avui per a demà no poden aconseguir 200 trens i fer-se càrrec de tota la xarxa de transport ferroviari català. Vulguem o no vulguem encara haurem d’esperar 4 o 5 anys com a mínim”, assegura Pi. L’alcalde republicà de Campredó comparteix, més o menys, les mateixes idees. Tot i mostrar-se una mica escèptic, perquè a hores d’ara el traspàs és simplement un “acord sobre el paper”, confia que “a poc a poc s’anirà avançant i ajustant perquè arribin les millores”.
Seguint en aquesta línia, des de la conselleria manifesten la necessitat de mantenir-se pacients a l’espera que arribin les millores, però no s’atreveixen a marcar un calendari. “Primer de tot hem de veure com treballen al nou ministeri de Transport. Un cop superem aquesta fase ja podrem crear les comissions mixtes estipulades a l’acord i començar a treballar en un calendari d’actuació”, asseveren fonts de la conselleria en conversa amb aquest diari. De fet, aquest dijous el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va reunir el Govern en una sessió extraordinària, un cop nomenats els nous ministres, per començar a treballar en l’aplicació dels acords. En aquest Consell Executiu ja es va aprrovar la creació d’un comissionat pel traspàs.
En referència a l’R16, les mateixes fonts deixen clar que “tan bon punt es constitueixi la nova empresa pública ja es podran prendre decisions sobre el servei de Rodalies”, cosa que els permetrà revisar el seu funcionament. Una situació que no s’havia produït fins ara: “Amb marge de temps i d’actuació, a poc a poc podrem anar incidint per tal de reconduir una mica el servei”, expliquen, però insisteixen que això no serà ràpid. Així doncs, en paraules de Daniel Pi, “ara mateix, amb el traspàs de Rodalies, anirem a pitjor”, però un cop comenci a funcionar el nou engranatge les millores acabaran arribant, fins i tot per les Terres de l’Ebre.
