L’emergència que viu Catalunya per la falta de pluges, tot i que els darrers ruixats han millorat molt lleugerament la situació dels embassaments, ha posat sobre la taula l’ús dels recursos hídrics. De fet, una de les restriccions acordades pel Govern per reduir el consum d’aigua afecta l’ús de les dutxes en els equipaments esportius. El debat per aquesta mesura n’ha revifat un altre que fa anys que dura: ens dutxem massa? Quins efectes té per a la pell dutxar-se cada dia o fins i tot més d’una vegada al dia? Segons un estudi de la Universitat Harvard, dutxar-se cada dia amb sabó és perjudicial per a la pell perquè “s’elimina una capa fina que la protegeix d’agents externs i bacteris”.
Dutxar-se només amb aigua també neteja
Una tesi que també sustenta Ramon Grimalt, doctor en Medicina i Cirurgia especialista en dermatologia i professor coordinador de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC): “No hem de confondre rentar-se amb desengreixar-se [referint-se als greixos cutanis]. Quan ens dutxem, la brutícia ja marxa amb aigua, el sabó ens treu els greixos de la pell, que són beneficiosos per al nostre organisme”, argumenta en conversa amb El Món.
Unes diferències que, segons Grimalt, la societat ho ha entès “molt bé” aplicat a altres àmbits: “Quan tallem pa passem aigua al ganivet per treure les molles, perquè ja veiem clar que no cal posar-hi sabó, però quan tallem llonganissa, tenim clar que hem de posar-hi sabó per netejar-lo”, apunta. Així doncs, d’aquest símil, se n’extrapola una conclusió: no és negatiu dutxar-se amb aigua les vegades que cadascú consideri cada dia, però sí desengreixar-se. És a dir, fer servir un sabó amb producte “detergent”.
En aquest sentit, però, la dermatòloga de l’Hospital Clínic i la Clínica Dermik a Barcelona i autora del llibre Piel sana in corpore sano, Andrea Combalia, assegura que “tenir una correcta higiene corporal és fonamental per eliminar la brutícia i la contaminació que impregna la pell dia rere dia”, especialment amb l’arribada de les “altes temperatures”. Ara bé, per a la dermatòloga, és “molt important” diferenciar entre un “sabó tradicional”, és a dir, els productes amb un pH -la mesura quantitativa de l’acidesa d’una dissolució- alcalí que retira la capa de greix superficial -coneguda tècnicament com a barrera lipídica-, i els “sabons sense sabó”, que són els que ajuden a retirar les “impureses” que apareixen a la superfície de la pell: “Aquests sabons [recomanats pels dermatòlegs] eliminen l’excés de greix, però respecten la barrera lipídica de la pell. Treuen el que no volem, però mantenen la barrera cutània”, assevera.
Trobar un “equilibri” per a la pell
Ramon Grimalt considera que no es pot donar una resposta “categòrica” a la pregunta de cada quant cal dutxar-se, ja que la pell de cada individu té les seves pròpies característiques. Ara bé, insisteix que “trobar un equilibri” entre desinfectar-se molt i no fer-ho és la millor manera per cuidar la pell. El dermatòleg posa especial èmfasi en la necessitat de no dutxar-se amb sabons amb detergent constantment, ja que això pot eliminar el “microbioma” cutani que protegeix l’organisme de bacteris: “Hem de tenir una pell correctament contaminada”, apunta Grimalt, referint-se als “bacteris beneficiosos” que fabrica el mateix organisme. Andrea Combalia coincideix que cal mantenir un “equilibri” a la pell, i considera que la millor manera per aconseguir-lo és substituir el sabó tradicional, amb un pH alcalí, que “fan malbé la pell”, per productes amb un pH 5, ja que igualen el grau d’acidesa de la superfície de la pell: “Mantenir el pH estable ajuda a fer una higiene correcta sense alterar la barrera lipídica de la pell”.
Què passa amb els cabells?
Una situació que no és extrapolable als cabells, ja que les diferències cutànies de la zona fa que el sabó interfereixi d’una manera diferent: “Ensabonar-se els cabells dues vegades al dia no és negatiu per a la pell capil·lar, és simplement una qüestió d’estètica”, assevera amb fermesa Grimalt, que assegura que el greix que es genera al cabell té una relació directa amb el nombre de vegades que cadascú es renta els cabells. “Si et rentes tres vegades al dia els cabells, genera greix més de pressa. No canvia la salut, només l’aspecte”, puntualitza.
En aquest sentit, però, la dermatòloga Combalia discrepa de Grimalt: “El cuir cabellut és una part de la pell que requereix una higiene adequada perquè, si no es cuida com toca, l’excés de greix als cabells pot fer aparèixer dermatitis o, fins i tot, la proliferació de certs fongs”. És a dir, que mentre Ramon Grimalt afirma que rentar-se els cabells per treure el greix és més una qüestió “estètica” que de “salut”, Andrea Combalia considera que és “fonamental” per a la cura del cuir cabellut.
L’ús de cremes per rehidratar la pell
El dermatòleg sospita que darrere els dubtes sobre si és contraproduent dutxar-se cada dia una vegada o més o no fer-ho s’amaga un fort “teixit empresarial” dedicat a la higiene personal. Per a Ramon Grimalt, el màxim exponent de “l’absurditat” del negoci de la salut de la pell són les cremes hidratants: “La majoria de les cremes no tenen un veritable impacte cutani. Quin sentit té treure els greixos naturals de la pell amb sabó i tornar-ne a aplicar després amb productes hidratants?”, es pregunta el dermatòleg, que assegura, però, que el principal problema per a la pell “és el sabó”.
En canvi, Andrea Combalia sí que defensa l’ús de cremes per rehidratar la pell: “Les cremes serveixen per mantenir un balanç estable de la pell, ja que, més enllà dels sabons tradicionals, la fricció constant amb la roba també l’acaba malmetent“, apunta la dermatòloga. A banda, també argumenta que aquests productes són útils per combatre els “canvis de temperatura” -cada vegada més accentuats per l’emergència climàtica- que “ressequen la pell” i l’exposició a l’aigua salada o al clor de les piscines: “Una hidratació externa és de gran ajuda per mantenir la pell en equilibri”, argumenta. Així doncs, tot i les diferències en alguns punts de vista, tots dos dermatòlegs coincideixen que l’ús excessiu de sabons tradicionals, és a dir, els que porten components detergents, poden ocasionar conseqüències nocives per a la pell.
