L’esport pot ser un gran aliat en la prevenció del càncer, però també durant el tractament i la recuperació de la malaltia més mortal arreu del món. Així ho demostren diversos estudis científics i ho remarquen els experts en el Dia Mundial contra el Càncer, que es commemora aquest dissabte. Els professionals apunten que una activitat física moderada redueix el risc de tenir càncer perquè frena la proliferació cel·lular, i també ajuda a evitar recaigudes en els pacients que l’han patit. El professor del departament de Medicina de la UAB, Agustí Barnadas, assenyala que, a més, hi ha diversos tumors que s’associen al sedentarisme i el sobrepès, ja que el mecanisme de la mateixa obesitat indueix el creixement cel·lular. “És per això que l’esport redueix una mica el risc”, explica.
Barnadas insisteix que l’efecte de l’esport en la prevenció del càncer “no és matemàtic”, perquè s’han vist casos d’esportistes professionals que també desenvolupen tumors. “No és un axioma de protecció al 100%, perquè hi ha tumors tan agressius que no són sensibles a l’esport, però sí que s’ha demostrat una relació”, explica.
Algunes d’aquestes relacions entre càncer i esport inclouen el fet que els malalts amb càncer toleren millor el tractament quan fan activitats esportives moderades, que a més redueixen la proliferació cel·lular dels seus tumors durant el tractament previ a la cirurgia. A més, explica Barnadas, la pràctica d’esport millora el pronòstic de la malaltia i el risc de recaiguda un cop curada.
Important en les tres fases de la malaltia
La doctora Lidia B. Alejo, directora del curs d’expert en exercici físic i càncer de la Universitat Europea i assessora d’educació esportiva per a la salut del consell COLEF, coincideix amb Barnadas que la pràctica d’exercici és fonamental en els tres moments clau de la malaltia. Primerament, explica, en la prevenció, ja que hi ha evidència científica que demostra que prevé l’aparició de diferents tipus de càncer. En segon terme, durant el tractament, ja que practicar esport durant la quimioteràpia, la radioteràpia i la immunoteràpia redueix els efectes secundaris dels tractaments i genera beneficis en el sistema immune, de manera que fa que els tractaments siguin més eficaços. Per últim, l’esport comporta beneficis un cop superada la malaltia. Segons Alejo, els efectes positius de l’esport en els malalts es mantenen “a mitjà i llarg termini”.
“Molts càncers arrosseguen després prevalença de malalties cròniques un cop curats. L’esport millora molts dels símptomes, com ara la fatiga crònica associada al càncer”, explica. La doctora també assenyala altres beneficis de l’esport, com ara millores en la qualitat del son i les funcions cognitives i la reducció de la pèrdua de massa muscular i òssia, molt freqüents després del tractament.
Els tumors més sensibles a l’esport
Barnadas explica que els tumors on l’esport té més importància en la prevenció i cura són aquells relacionats amb el sobrepès, com ara el càncer de mama o el de còlon. “En el de pulmó, en canvi, no hi té tant a veure i principalment es diagnostica en fumadors”, afegeix l’expert, que assenyala que falten més estudis que estableixin una relació amb l’esport en el cas d’aquest tipus de tumors. Per la seva banda, Alejo coincideix que aquests són els dos tumors on més s’ha demostrat la relació entre l’esport i la malaltia, perquè tenen més incidència i, per tant, s’investiguen més. “En els tumors de mama i còlon l’evidència és molt sòlida pel que fa a la reducció de la mortalitat i les recaigudes, però s’han vist efectes positius de l’esport en fins a tretze tipus de tumors”, explica l’experta.
L’exercici evita el dany neuronal del tractament contra el càncer de pulmó
L’esport no només té efectes en la prevenció de la malaltia. També té incidència en la manera com el cos enfronta els efectes secundaris del tractament contra determinats tumors. Segons demostra un estudi de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Hospital de Bellvitge (HUB) i la Universitat de Barcelona (UB), en els pacients amb càncer de pulmó que han rebut quimioteràpia i radioteràpia cranial, l’esport ajuda a disminuir el dany neuronal que provoquen aquests tractaments.
Segons aquest estudi, fer activitat física moderada durant tres mesos disminueix la pèrdua de substància grisa del cervell que provoca la teràpia contra el càncer de pulmó. “Els efectes beneficiosos se centren en l’hipocamp, una regió cerebral implicada en la memòria i l’aprenentatge”, explica Marta Simó, neuròloga de l’Hospital de Bellvitge i líder de la investigació. Simó apunta que l’exercici impulsa la “plasticitat neuronal”, cosa que a la pràctica significa una reducció de la pèrdua de teixit neuronal. Per tant, l’esport millora les funcions cognitives dels pacients durant el tractament.
Durant la investigació, que es va publicar a l’European Journal of Neurology, els autors van sotmetre pacients amb aquest tipus de càncer a dues o sis sessions caminant i una sessió de bicicleta setmanal durant un total de dotze setmanes. Els canvis a l’estructura cerebral que van mostrar les ressonàncies magnètiques van evidenciar els efectes positius de l’activitat física. Es van comparar els resultats dels pacients que havien fet dues sessions setmanals amb els que n’havien fet sis, amb els que no n’havien fet cap i amb pacients sans no sotmesos a quimioteràpia. Així va quedar clar l’efecte neuroprotector de l’esport.
Aquest estudi no és l’únic que mostra els beneficis de l’activitat física en l’hipocamp. Diverses investigacions demostren que l’esport protegeix del declivi cognitiu associat a l’envelliment i ajuda a l’aprenentatge. L’esport promou la neurogènesi i la plasticitat cerebral, claus per mantenir una bona qualitat de vida. En paral·lel, estudis en models animals amb tractaments oncològics remarquen que l’exercici disminueix la inflamació, augmenta els nivells de factors de creixement en el cervell i millora la circulació sanguínia cranial.
4
