Crear noves facultats de medicina per combatre la falta de professionals del sector. Aquesta és l’estratègia que han posat sobre la taula la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de Terrassa, que preveu crear cinquanta places del grau de Medicina de cara l’any 2026, i les universitats privades Abat Oliva i Blanquerna-Universitat Ramon Llull, que projecten incorporar aquests estudis al seu catàleg a partir del curs 2026/27. Des de la UPC defensen que la creació de la nova facultat de medicina, que s’ha organitzat de la mà del Consorci Sanitari de Terrassa, serà una peça clau per “formar professionals de la medicina amb un profund coneixement tecnològic, tenint en compte que les noves tecnologies ja compten amb una presència massiva en l’àmbit sanitari més punter”. És a dir, per preparar als nous professionals per als reptes del futur.
Podria ser una mesura per fer front a la manca de personal mèdic, cosa que permetria millorar la qualitat assistencial i, per tant, contribuir al benestar dels pacients. Però per al sector mèdic consultat per El Món, aquesta idea és una arma de doble tall. I es palpa la tensió: “El grau de medicina té una durada de sis anys, i després cal fer l’especialització [el MIR, sigles de metge intern resident] per poder exercir, que són quatre o cinc anys més. Això vol dir que aquests nous professionals no podrien introduir-se al sistema fins d’aquí deu o onze anys [tot i que durant l’etapa com a residents ja exerceixen, sota supervisió]”, adverteix en conversa amb aquest diari el doctor Antoni Trilla, membre de la junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB). Una idea molt similar a la que expressa el secretari general del sindicat de Metges de Catalunya, el doctor Xavier Lleonart, el qual endureix el to i adverteix que incrementar el nombre de facultats de medicina és una mesura “curtterminista” i “populista”. En aquest sentit, el sindicalista apunta que aquesta solució no permetria resoldre la problemàtica en “el moment pertinent”, ja que la falta de professionals és una mancança del “present”, no del futur.
Les jubilacions massives són ara, no d’aquí a deu anys
De fet, segons l’informe de la Demografia Col·legial de l’any 2023, el moment en què més metges arribaran a l’edat de jubilació –i que, en conseqüència, caldrà substituir– serà l’any 2025, amb 1.253 professionals que posaran fi a la seva vida laboral. En canvi, de cara a l’any 2033 -moment en què els metges de les noves facultats encara no haurien acabat la seva formació- se’n jubilaran només 623. “Cal planificar correctament el funcionament del sector”, apunta Lleonart. És precisament a la mala planificació al que el sindicalista atribueix l’actual falta de metges a la jubilació de la generació del baby-boom. Segons el seu punt de vista, si ara s’incrementen les places universitàries per estudiar medicina amb noves facultats, el problema d’aquí a uns anys pot ser el contrari: la mala planificació, en aquest cas, podria fer que hi hagués un excés de professionals.
La UPC defuig defensar la seva posició públicament
La tensió entre els que defensen aquesta opinió i els impulsors de les noves facultats es fa palesa en el fet que la UPC declina fer cap comentari al respecte malgrat les peticions que hi ha fet arribar aquest diari. Fonts de la Politècnica es limiten a remetre’s al comunicat que van difondre explicant el seu projecte.
Incrementar el nombre de places a les facultats existents: els estudiants tampoc ho accepten
Com a proposta més acceptable per incrementar el nombre de futurs professionals, el doctor Trilla està disposat a considerar una “possible solució” més favorable l’opció d’ampliar en unes quantes places l’oferta en les facultats ja existents, tot i que admet que caldria estudiar-la a fons, seria “incrementar el nombre de places” en les facultats medicina ja existents, especialment en les universitats públiques, que no augmentaria tant la xifra global i seria molt més viable que muntar infraestructures de bell nou.
Una idea, però, que tampoc no veuen de bon ull des del Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya: “Aquests increments de places haurien d’estar supervisats per organismes oficials i agències de qualitat i això no ha estat així perquè l’augment va venir dictat des del ministeri de Sanitat [en referència a l’increment del 10% de places a les facultats de Medicina aprovat el 2022]”, assevera el portaveu dels estudiants, Jesús Marí, en nom de l’entitat que ha presentat un manifest contrari a la creació de noves facultats, al qual s’ha adherit el Consell Estatal d’Estudiants de Medicina, la facultat de Medicina de la UB, la de Girona, la de Lleida, la Rovira i Virgili, la UIC, el sindicat Metges de Catalunya i Marea Blanca.
Per tot plegat, el doctor Trilla també manté que el millor mètode per adaptar a les necessitats de la població el “puzle” formatiu” és “millorar la planificació” per part de l’administració, tant del Govern com de l’executiu de Pedro Sánchez -de qui depenen les places del MIR.
Tant Trilla com el secretari general del sindicat de Metges de Catalunya insisteixen que crear noves facultats de medicina, tant públiques com privades, requereix una “inversió econòmica” i uns recursos humans elevats per garantir que la formació dels nous professionals sigui de “qualitat”: “Hem de tenir en compte que crear una facultat no és només obrir una aula i posar-hi trenta cadires. Calen hospitals i centres d’atenció primària [CAP] on els estudiants puguin començar a fer les seves pràctiques, calen més docents…”, argumenta el membre de la junta de govern del CoMB. És a dir, que hi ha “múltiples factors” que entren el joc i que cal tenir en compte a l’hora de fer front a la manca de professionals i als nous reptes que planteja el sector sanitari, com l’envelliment pronunciat de la població.
Millorar les condicions laborals per “retenir talent”
Els dos especialistes coincideixen que una bona manera de pal·liar la manca de professionals “a curt termini” seria “millorar les condicions laborals” del sector. “Si no pal·liem els problemes estructurals del sistema, invertint diners a millorar els recursos i els espais, augmentar el cos docent acreditat, disminuir la ràtio d’estudiants per tutor i, sens dubte, millorar les condicions laborals dels i les professionals, amb augment dels sous, reducció de les hores de guàrdies… és molt difícil retenir talent”, assevera el doctor Lleonart, que exerceix al Consorci Sanitari de Terrassa. En aquest sentit, el sindicalista lamenta que “cada vegada més” joves professionals formats a Catalunya opten per marxar del país a la recerca de noves oportunitats amb millor remuneració i condicions laborals. “Si volem més professionals, convencem-los que es quedin”, etziba el representant sindical, que considera que seria una mesura “més efectiva” que buscar solucions “a deu anys vista [referint-se a la creació de noves facultats de medicina]. Segons una estimació del sindicat, 7 de cada 10 metges residents tenen intenció de marxar a treballar fora de Catalunya un cop finalitzin la seva formació. Ara bé, no es disposen de dades concretes en relació a quants metges acaben abandonant el país per anar a exercir a l’estranger.
Una idea força similar a la que expressa el degà de la Facultat de Medicina de la UB, que recorda que aquestes reclamacions dels professionals del sector ja fa dècades que s’arrosseguen i que serien una peça clau per fer front a l’actual manca de professionals. Així doncs, tots dos especialistes consideren que crear noves facultats de medicina és una mesura “a llarg termini” que s’està posant sobre la taula sense haver estudiat “tots els factors” que hi intervenen. “Cal planificar molt bé els passos a seguir o es notaran les conseqüències”, reclama Trilla.
