El càncer continua sent una de les malalties més comunes al país. Segons les dades de 2024 del Departament de Salut, dirigit per la consellera Olga Pané, a Catalunya es van diagnosticar 42.851 nous casos de tumors malignes. D’aquests, 18.558 es van diagnosticar en dones i 24.293 en homes. En dones, el tipus més freqüent de càncer és el de mama, mentre que en homes el de pròstata, però hi ha centenars de tipologies de tumors que afecten, en un grau o un altre, la població catalana. L’edició d’enguany de la Marató de TV3, que se celebra aquest diumenge, tracta precisament del càncer, sobretot de la importància sobre prevenir-lo i detectar-lo de manera precoç. En els últims anys, la ciència ha fet molts avenços per millorar l’esperança de vida de les persones que pateixen alguna mena de càncer, buscant noves formes de combatre’l.
Un dels mecanismes que ha guanyat més pes recentment, tal com apunten els experts consultats per El Món, és la immunoteràpia. A diferència de mètodes més convencionals, com la quimioteràpia o la radioteràpia, la immunoteràpia és un conjunt de tractaments que estimula directament les defenses naturals per combatre el càncer. “Els grans avenços venen de la mà de la immunologia”, argumenta el doctor Javier Briones, director del grup de recerca en hematologia oncològica i trasplantament de l’institut de recerca Sant Pau i director del Servei d’Hematologia del mateix hospital. Tal com detalla, aquest mecanisme permet fer servir les mateixes cèl·lules infectades del pacient per, després de modificar-les genèticament, fer que combatin el tumor. És a dir, dit de manera més planera, entrenar les cèl·lules del cos per combatre el càncer. Es tracta d’una qüestió que ha estat molt debatuda pels metges històricament, però que en els darrers quinze anys ha agafat molta força.
Aquest mètode és, segons el cap del servei d’oncologia mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron, el doctor Josep Tabernero, la gran “revolució” que s’ha produït en els darrers anys. Ara bé, el mateix Tabernero també adverteix que encara queda molta feina per fer per perfeccionar aquest tipus de teràpia: “L’objectiu de la immunoteràpia és que el propi cos sigui capaç de reconèixer la malaltia quan torna a aparèixer i l’ataqui. Ara això només passa amb el 25% dels tumors, però en el 75% dels casos restants encara no el reconeix”, argumenta el cap del servei d’oncologia de la Vall d’Hebron. “Ara queda la feina més difícil de fer”, afegeix. En aquesta línia, la cap del servei d’oncologia mèdica de l’Hospital Clínic, la doctora Teresa Macarulla, creu que és un objectiu que no es pot aconseguir immediatament, però que sí que pot millorar molt significativament en els pròxims anys. Tots tres experts remarquen la importància de la investigació per continuar afinant la lluita contra el càncer.
Investigacions amb resultats prometedors
Sant Pau lidera un estudi pioner per continuar avançant la tècnica de la immunoteràpia. En col·laboració amb l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, Sant Pau -tant l’hospital com l’institut de recerca- ha desenvolupat “un innovador tractament de cèl·lules CAR-T [un tipus de les que es fan servir en immunoteràpia]” que està donant molt bons resultats en pacients que pateixen un limfoma refractari. És a dir, que tenen un tipus de càncer a la sang que ja no respon als tractaments inicials. Així ho explica el doctor Javier Briones, investigador principal de l’estudi de Sant Pau: “És un tractament revulsiu, sobretot per als pacients amb càncer limfàtic. Les cèl·lules CAR-T modificades que s’expandeixen al laboratori són més agressives, i per tant tenen més potència a l’hora d’atacar el càncer”, argumenta l’expert, que assegura que l’estudi clínic que està duent a terme ja dona “resultats espectaculars” en pacients amb poca esperança.
Concretament, en l’àmbit tècnic, des de l’Hospital de Sant Pau remarquen que el limfoma de Hodgkin i altres limfomes CD30+ -és a dir, càncers a la sang que actuen sobre la proteïna CD30- han representat “tot un repte per a la comunitat mèdica”, especialment en els casos refractaris o en recaiguda. Ara, però, els investigadors han dissenyat i produït al laboratori l’HSP-CAR30, “una versió optimitzada de la teràpia CAR-T que incorpora noves estratègies per millorar la funcionalitat i la durabilitat de les cèl·lules terapèutiques”: “Tenim en pacients que fa més que quatre anys que estan amb resposta completa”, assevera el doctor Briones. Uns resultats que milloren significativament l’esperança de vida de pacients que semblava que se’ls havien acabat totes les opcions.
Medicina de precisió i teràpies dirigides
La immunoteràpia no és l’únic mètode eficaç i menys invasiu que la quimioteràpia per fer front al càncer. La cap del servei d’oncologia mèdica de l’Hospital Clínic remarca la importància de les “teràpies dirigides”, que són aquest tipus de tractaments que fan servir una medicació concreta per atacar directament les cèl·lules canceroses sense afectar a les sanes -com sí que passa amb la quimioteràpia. “En tumors al pulmó, per exemple, són teràpies efectives. En canvi, en càncers al pàncrees o al cervell encara costa veure’n grans resultats”, argumenta la doctora Macarulla, que apunta que tant pàncrees com cervell són dues zones on els estudis clínics han donat menys fruits, encara. Així i tot, l’experta posa molt èmfasi en la importància de “personalitzar” el tractament a cada pacient, perquè “cada tumor és un món”: “No tots els tumors són iguals, per això és important actuar d’acord amb les característiques de cada cas”, sentencia.
En aquesta línia, el doctor Tabernero també apunta que el camí a seguir més cada vegada és la “medicina de precisió”. És a dir, seguir un enfocament mèdic que adapti el diagnòstic, tractament i prevenció de malalties a les característiques de cada pacient, fent servir les seves dades genètiques, ambientals i d’estil de vida. “El pla director del Departament també va en aquesta línia. De fet, la població, si ho vol, pot accedir a un test genètic, i això és un aspecte molt innovador”, exclama el cap del servei d’oncologia mèdica de la Vall d’Hebron. Concretament, es pot accedir a aquest test genètic a través del programa de càncer hereditari de l’Institut Català d’Oncologia, malgrat que, d’acord amb les dades de Salut, es calcula que només entre el 5 i el 10% dels tumors són hereditaris.
Malgrat tots els avenços que s’han fet en els tractaments contra el càncer, els experts remarquen que la millor manera de fer front a aquesta malaltia és prevenir-la. Una prevenció que, sovint, no es té prou en compte, segons asseguren, i que pot marcar la diferència: “Si ens portem bé, o mitjanament bé, podem evitar el 45% dels tumors”, exclama el doctor Tabernero, que considera que l’administració, tant catalana com espanyola, podria pressionar una mica més per limitar algunes activitats que són perjudicials per a la salut, tal com han fet recentment amb la llei del tabac que s’està acabant de gestar a Madrid. “Millorar la detecció precoç dels tumors i millorar-ne la prevenció són els grans camps del futur”, assevera el cap d’oncologia de la Vall d’Hebron. La ciència i la medicina han fet grans avenços en la lluita contra el càncer, afinant cada vegada més els seus tractaments per millorar l’esperança i la qualitat de vida dels pacients que en pateixen, però, com sempre, encara queda molta feina per fer, i molts aspectes a investigar.
