Laura Escanes, Dulceida i Paula Gonu. Les tres influencers més importants de Catalunya són un exemple de la comercialització de les llàgrimes a través de les xarxes socials. Diverses vegades al mes, aquestes influencers s’exhibeixen davant de càmera plorant o explicant els seus problemes d’ansietat, cosa que alguns seguidors celebren perquè visibilitza la importància de la salut mental, mentre que d’altres critiquen pel rèdit econòmic que treuen de les seves llàgrimes. Celebrities i influencers han pujat al carro de mostrar, aparentment, totes les parts de la seva vida, inclosos els moments de tristesa. El problema, segons els experts, és que moltes d’elles no mostren el que han fet per resoldre-ho, tot i que Dulceida, Escanes i Gonu sí que han parlat de les seves visites al psicòleg en diverses ocasions.
L’experta en gestió de conflictes i directora de la unitat de trauma, crisis i conflictes de la UAB, Ingeborg Porcar, creu que el problema no és la divulgació de les emocions a les xarxes, sinó la manera com es fa. “Si divulguem salut mental hauríem de parlar dels problemes, visibilitzar que hi ha gent que té dificultats i ho passa malament, però també mostrar la segona part, el com se soluciona”, explica Porcar, que apunta que la comercialització de les emocions “és un fenomen antic, no ve de nou”. Per això, la professora assenyala que s’hauria de visibilitzar el malestar, “treure’l de l’armari” i després, “ineludiblement buscar i ensenyar les solucions”.
En aquest sentit, Porcar apunta que els influencers i famosos que mostren el seu malestar a les xarxes haurien de difondre el que els passa i també com estan pensant a resoldre-ho. “Això sí que estaria bé, a partir d’aquí sí que podríem debatre sobre més qüestions”, raona. “La majoria es rabegen en la seva desgràcia i, més enllà que el dolor generi clics, el problema és que la seva manera d’afrontar els problemes no és la correcta”, explica l’experta, que creu que s’està perdent “una finestra d’oportunitat”. “Estem desaprofitant una oportunitat de mostrar que davant aquests casos s’ha de demanar ajuda. S’hauria de fer una altra exhibició dels problemes de salut mental ensenyant que cal demanar ajuda i que fer-ho funciona”, assenyala.
Les xarxes no permeten la presa de consciència de les emocions
El doctor José Vicente Pestana, professor de psicologia social a la UB i psicoterapeuta d’orientació junguiana, coincideix amb la seva col·lega. Sosté que el fet que mostrar les emocions els doni rèdit econòmic és secundari, i que el que realment és preocupant és el mitjà d’expressió que utilitzen. “Les xarxes socials difícilment tenen una estructura i un ritme que permetin una correcta expressió i presa de consciència de les emocions”, apunta.
Insisteix en aquesta idea assenyalant que quan es visibilitza un problema d’aquest tipus o es parla de salut mental es necessita “un llarg temps” per expressar i articular correctament el que passa. “Això és contrari a les xarxes socials, i per tant és difícil que vídeos o stories així siguin una expressió autèntica”, subratlla abans d’apuntar que potser aquesta mena de publicacions són “l’expressió d’una neurosi histriònica”.
Per avaluar si es tracta d’una neurosi histriònica o realment expressar-se així a les xarxes socials ajuda les persones que ho fan, Pestana creu que cal “esperar a veure si fan alguna cosa per canviar-ho o només és una vàlvula d’escapament d’una olla de pressió”. “No soc capaç de qüestionar l’autenticitat de les persones que ploren o criden, però cal veure què fan després per afrontar els seus problemes”, insisteix. Per tant, Pestana defensa que s’ha d’observar si hi ha una intenció de canviar o si l’expressió és només per mantenir abans de jutjar si mostrar les emocions.
Les maneres d’enfrontar els problemes de salut mental
Porcar insisteix a criticar la majoria de respostes als problemes de salut mental que es donen a les xarxes socials, en especial entre famosos. A tall d’exemple, cita l’última cançó de Shakira, una bomba cap al seu ex i la seva nova xicota. L’experta considera que aquests tipus de respostes són violentes, amb insults o crits. “Com a gestora de conflictes posa els pèls de punta. El cas de Shakira i Piqué, per exemple, és una fórmula molt dolenta d’expressar el que sents i el que necessites de l’altra persona un cop trenques”, apunta.
Una altra tipologia de resposta a les emocions que tampoc és convenient és la negació. “Hi ha molts que neguen les emocions i altres que eviten el conflicte. Tampoc no són bons moments perquè senten aquestes emocions, encara que no les expressin”, explica.
Això té a veure amb els estils emocionals. La psicòloga Eva Bach n’ha trobat set, entre els quals consten els que Porcar ha identificat en influencers que s’expressen a través de les xarxes socials. Són els següents:
- L’estil que ignora les emocions: la persona que creu que per no estar tristos hem d’evitar parlar de qüestions tristes o per no estar enfadats hem d’evitar abordar allò que ens molesta. Ignorar els sentiments i emocions és negatiu perquè sense reconèixer les emocions no es poden abordar.
- L’estil que les prohibeix o reprimeix: No permet sentir i nega les emocions perquè creu que així fan menys mal, però el que realment fa és accentuar-les.
- L’estil que invalida els sentiments: Desqualifica algunes emocions, diu que és incorrecte sentir-ho o que és ridícul. És una altra manera de negar-les i reprimir-les.
- L’estil que les vol canviar: Canvia al moment una emoció que sent per la contrària, especialment amb les que creu que són inadequades o perjudicials. Intenta fer-te riure si plores o et diu que t’animis si estàs trist. No té en compte que cal temps i acceptar el que sents.
- L’estil que projecta els sentiments cap enfora: Creu que la causa dels sentiments són els altres, és l’estil del xantatge emocional. Fa servir frases com ‘estic malament perquè no em fas cas’.
- L’estil que és addicte a una sola emoció: S’aferra a una emoció en concret i intenta provocar en els altres el mateix que sent
- L’estil que magnifica les emocions: Es tracta del suflé emocional, amplifica i maximitza les emocions i entra en bucle.
Eva Bach apunta a un vuitè estil, l’únic que és sa i el model que haurien de seguir influencers i celebrities per promoure una bona salut mental entre els seus seguidors. Es tracta de l’estil que parla del que sent, abraça les emocions, les manifesta de forma sana i actua per resoldre aquelles que són negatives i els problemes de salut mental.
6 
1 