El cas de la dona britànica que es va deixar créixer la barba –en lloc d’afaitar-se-la per amagar-la com havia fet fins ara– per conscienciar sobre la síndrome d’ovari poliquístic ha provocat un allau de solidaritat envers les dones que la pateixen, que sovint se senten acomplexades. De fet, l’Annette va decidir publicar el vídeo a Tik Tok perquè la malaltia és molt desconeguda i cal finançament perquè s’investigui a fons per trobar un tractament o fins i tot una cura.
Precisament això és el que vol fer l’Hospital Sant Joan de Déu, que busca joves amb aquesta síndrome per començar un estudi de recerca que s’anomenarà Spiomet. La intenció és estudiar l’eficàcia d’un tractament contra aquesta síndrome endocrina que afecta entre un 8% i un 13% de les dones i, entre altres símptomes, els fa créixer pèl de forma exagerada en parts del cos on no correspon i tenir grans augments de pes.
Spiomet és un projecte europeu finançat amb fons Next Generation i l’objectiu és demostrar que un tractament específic que ha descobert l’Hospital Sant Joan de Déu és efectiu per tractar aquesta malaltia. Lourdes Ibañez, experta en aquesta síndrome de l’Hospital Sant Joan de Déu, assegura que el seu tractament aborda la causa de la malaltia en lloc de tractar-ne només els símptomes. “Fins ara es creia que l’ovari funcionava malament des que tenies la regla, però ens hem avançat al minut zero per descobrir que el problema no és primari a l’ovari sinó que aquest òrgan respon malament a un imput d’una altra part del cos”, explica la doctora.
El greix visceral, causa primària de la síndrome
La síndrome d’ovari poliquístic està causada per tenir més greix visceral del que és normal. “Aquesta quantitat de greix compromet una sèrie de factors com la insulina i això fa que funcionin malament les hormones de l’ovari”, assenyala Ibañez, que afegeix que el problema es produeix perquè la persona en qüestió té una capacitat limitada de digerir els lípids, i quan aquesta se sobrepassa el greix s’acumula a llocs on no hauria d’acumular-se.
En aquest sentit, el tractament que vol provar l’hospital amb aquest estudi és del tipus poli-pills, és a dir, un combinat que té l’objectiu de redistribuir el greix cap als llocs on no creï anomalies en el funcionament del cos. En l’estudi hi participaran 400 noies d’entre 12 i 24 anys que pateixen aquesta síndrome. “L’objectiu és poder-les ajudar aviat i amb un tractament efectiu, perquè molts cops els donen pastilles anticonceptives i prou”, assenyala la doctora.
L’estudi està dirigit a dones joves perquè és el compromís assolit amb l’Agència Europea del Medicament perquè, un cop s’hagi completat i si té èxit, es pugui posar el fàrmac al mercat. En aquest sentit, Ibañez fa una crida a les joves que pateixen la malaltia a presentar-se a l’estudi per arribar al màxim de gent possible.
L’adolescència treu a la llum els símptomes
Ibañez assenyala que la síndrome de l’ovari poliquístic és una malaltia freqüent entre les dones, però que no és fins l’adolescència que se sol detectar. És llavors quan hi ha els símptomes que criden l’atenció, com ara més pèl de l’habitual i en zones on no hauria d’haver-ne, augment de pes i regles molt irregulars. A més, aquestes dones, explica, normalment no ovulen, de manera que quan volen ser mares hi ha un problema afegit. “Afecta moltes dones en edat fèrtil i és la primera causa d’infertilitat femenina, o sigui que el client número u del tractament que estudiem seran les clíniques de fertilitat”, explica.
Tot i que els símptomes es poden començar a veure en l’adolescència, segons la doctora de Dexeus Dona Analice Popescu no es pot diagnosticar aquesta malaltia com a mínim fins als 20 anys, perquè s’han de complir dos de tres criteris que només es poden confirmar quan la dona ja és madura. El primer criteri és tenir regles irregulars, és a dir, menys de vuit regles a l’any, cicles de menys de 21 dies o de més de 35. El segon criteri a observar és si hi ha hiperandrogisme, que pot ser químic en cas que la dona tingui la testosterona elevada o físic, si té pèl en excés en zones on no hauria de tenir-ne. Per últim, el criteri ecogràfic, estudiar amb una ecografia si hi ha més de vint fol·licles a cada ovari.
Per diagnosticar la síndrome s’han de complir dos dels tres criteris, i el tercer només es pot observar adequadament a partir del moment en què va vuit anys que la dona ha començat a tenir regles, perquè si es fa abans poden haver-hi fol·licles de més simplement perquè hi han hagut poques regles.
La confusió entre la síndrome d’ovari poliquístic i l’ovari poliquístic sa
L’endocrinòloga Andrea Ciudin, de l’Hospital Vall d’Hebron, subratlla la diferència entre tenir un ovari poliquístic i tenir aquesta síndrome. “Un ovari poliquístic vol dir que hi ha molts fol·licles a l’ovari, molts òvuls. Una dona molt fèrtil pot tenir ovaris poliquístics i estar sana, la síndrome és diferent”, explica. Ciudin assenyala que la malaltia adopta aquest nom perquè quan es va començar a investigar es creia que els fol·licles eren la causa de la malaltia, però ara se sap que es deu a la resistència a la insulina.
“Un dels òrgans sensibles a la insulina és l’ovari, i si hi ha una resistència a la insulina l’ovari no respon i no maduren els fol·licles, per la qual cosa no hi ha ovulació”, explica la doctora. Com que no es pot ovular, no es fabrica progesterona i en canvi hi ha una alteració que provoca la fabricació de més testosterona de la normal en una dona sana. Aquest defecte genètic provoca increments de pes i s’acumula greix, cosa que incrementa el risc cardiovascular i els problemes de colesterol. “Aquestes dones tenen totes les complicacions d’una persona amb obesitat o diabetis”, afegeix.
Els tractaments que s’administren actualment no curen la malaltia
Ciudin assenyala que no hi ha cura per a aquesta malaltia perquè es tracta d’un defecte genètic per al qual només hi ha tractament. Actualment s’administren fàrmacs que baixen la resistència a la insulina, com ara la metformina. També es donen fàrmacs contraceptius per anul·lar la funció de l’ovari de la dona i que no fabriqui testosterona, fet que evita un increment del risc de desenvolupar càncer endometrial. A banda, milloren alguns símptomes, com ara el creixement de pèl, però en cas que la dona vulgui ser mare no és un tractament adient perquè posa en pausa els ovaris i per tant la dona no ovula.
Si es vol aconseguir la fertilitat de la dona, es recepta metformina, perquè abaixa el nivell de testosterona fins al punt que la dona pot ovular. Tot i així, l’endocrinòloga avisa que les dones amb aquesta malaltia tenen moltes més dificultats per quedar-se embarassades i també un risc més alt d’avortar durant les primeres setmanes d’embaràs.
Popescu coincideix que encara no hi ha tractaments per curar la malaltia, sinó per abordar els símptomes que més preocupen a les dones que pateixen la síndrome. “Hi ha dones asimptomàtiques, dones que venen per la infertilitat que els provoca i dones que venen per acne, pèls o sobrepès. En funció del que afecta cada dona es tracta d’una manera o una altra”, explica la doctora Popescu. Tot i així, assenyala que s’han de prevenir els efectes a llarg termini, com ara una possible diabetis, malalties cardiovasculars o obesitat.
“La síndrome pot fer que la dona tingui baixa autoestima, i l’hem d’ajudar a sentir-se millor”, subratlla l’experta, que insisteix que el més important és la dieta i l’exercici físic. “Les dones obeses que tenen resistència a la insulina només de baixar de pes i fer esport ja senten millores. Aquesta mesura és la primera que s’adopta sempre i després s’aborda el que més les preocupa”, conclou.
