Un dels problemes que arrossega el sistema de salut de Catalunya és la gran quantitat de professionals que hi treballen i que són incapaços d’entendre el català. Una situació que provoca situacions de discriminacions lingüístiques i queixes de pacients, com les que ha explicat aquest diari amb casos com el de la Dexeus, l’Institut Català de la Retina o el Sagrat Cor, entre altres; perquè no poden ser atesos en català, ja que els professionals sanitaris que els atenen no els entenen. Tot i que, teòricament és un requisit saber la llengua, és obvi que no es compleix perquè és l’àmbit de serveis on els usuaris perceben un domini més clar de la llengua castellana enfront de la catalana. Concretament, segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població del 2023, el 42% dels pacients admeten que només parlen en castellà amb el personal mèdic. Una situació que, en part, és conseqüència de la necessitat de contractar metges estrangers per fer front a l’allau de jubilacions dels últims anys.
Això ha provocat que, segons dades del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) a les quals ha tingut accés El Món, en la darrera dècada —del 2014 al 2024— els metges estrangers col·legiats han tingut un augment del 105%, i han passat de 5.581 a 11.478. Un creixement molt per sobre de l’increment dels metges nascuts a Catalunya, amb un increment del 13,4%, de 20.000 a 22.726 metges, o de la resta de l’Estat espanyol, amb 25,4%, de 5.863 a 7.353 professionals. Amb tot, fonts de la institució deixen clar que no tots aquests estrangers s’han format a fora i, malgrat que no poden concretar-ne la quantitat perquè la classificació és per lloc de naixement, n’hi ha que estan formats a Catalunya.
Aquesta és una de les conclusions que s’extreu de l’informe anual del 2024 elaborat pel COMB, i que s’ha presentat aquesta setmana. Així mateix, el document remarca que l’any passat es va tancar amb 41.557 col·legiats –1.204 més que l’any 2023— amb una mitjana d’edat de 50,8 anys. Més de la meitat dels nous col·legiats del COMB l’any 2024, concretament el 52,1%, van ser metges extracomunitaris —graduats en Medicina en universitats extracomunitàries— i el 3,6% prové de països de la Unió Europea. Els metges provinents d’universitats catalanes, que no vol dir que tots siguin catalans, ja que un 35% de les places universitàries estan ocupades per estudiants de fora del país, representen el 30,3% i el 13,1% prové d’universitats de l’estat espanyol. Amb aquestes dades a la mà, hi ha, com a mínim, un 55,7% dels col·legiats són metges amb dificultats amb el català.
Metges formats a l’estranger per cobrir la davallada de metges en actiu formats a Catalunya
En la classificació per franges d’edat, l’agrupació destaca que entre els segments de 30 a 45 anys, els metges estrangers han guanyat molt de pes en els últims anys. Actualment, aquest col·lectiu representa la meitat de tots els metges entre els 35 i 39 anys. En canvi, el COMB destaca que les franges d’edat més altes estan ocupades majoritàriament per metges nascuts i formats a Catalunya. Actualment, 3 de cada 4 metges d’entre 65 i 74 anys tenen aquest perfil. Una situació que ha modificat els pesos percentuals en els professionals en actiu, ja que el percentatge de metges formats a Catalunya ha disminuït un 15% en una dècada.
Si fa deu anys els metges formats a Catalunya representaven el 72% del total de professionals actius, el 2024 representen el 57,1 %. En canvi, no hi ha hagut una gran variació pel que fa als metges en actiu provinents de la resta de l’Estat espanyol, que han passat del 12% al 13%. La davallada de metges en actiu formats a Catalunya s’ha equilibrat amb metges formats a l’estranger, que fa una dècada representaven un 16% i actualment representen un 30%. És a dir, un increment del 14%. A més, tampoc ha variat el percentatge de metges estrangers formats en universitats catalanes o de la resta de l’Estat, que continua sent baix —del 3,6% el 2014 al 4,4% el 2024—.
El col·lectiu que té més dificultats amb la llengua
Sobre el grau d’aprenentatge del català dels metges segons el país d’origen, un estudi del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va concloure que els extracomunitaris són els que presenten nivells més baixos d’habilitats en llengua catalana. De fet, el treball de camp deixa clar que el factor del lloc de naixement està estretament vinculat amb el nivell de domini de la llengua. Així, mentre la majoria dels facultatius nascuts a Catalunya, el 98,6%, dominen les habilitats actives (parlar-lo i escriure’l) i el 94,5% les passives (entendre’l i llegir-lo), mentre que els nascuts a la resta de l’Estat espanyol mostren un bon nivell d’habilitats passives (88,8%), però poc més de la meitat (50,7%) dominen la parla i l’escriptura. Els percentatges van baixant, i els nascuts a la Unió Europea malgrat tenir bones habilitats passives (70,9%), amb prou feines superen el 22% amb les actives. I en el darrer lloc del rànquing sobre les habilitats amb la llengua es troben els metges nascuts a països extracomunitaris: el 56,6% l’entenen i el llegeixen, però només el 9,8% el parlen i l’escriuen.
Metges extracomunitaris amb consciència
Amb tot, hi ha metges extracomunitaris que arriben a Catalunya i són conscients de la importància que té la llengua al país. De fet, més d’un centenar de residents de primer any participen en el programa d’acollida lingüística de l’Hospital Clínic de Barcelona, impulsat l’associació Metges-Salut pel Català. Alguns dels professionals van explicar a aquest diari que no tenen excuses amb el català, i que disposen de diferents eines per aprendre-la. De fet, alguns dels participants en aquest programa van defensar que els metges que arriben a Catalunya per treballar “haurien de fer l’esforç de parlar en català”, ja que és una professió que requereix “molt contacte comunicatiu”. Per la seva banda, el doctor Lluís Mont, president de Metges-Salut pel Català, va subratllar que el programa amb els residents té “l’avantatge” aquestes persones estaran a Catalunya entre quatre o cinc anys aquí i tenen camí per recórrer i aprendre l’idioma. “Sentir-se acompanyat per la institució és important, perquè és molt més amable oferir un camí i ajudar-lo a entendre per què ha d’aprendre català”, va remarcar.
