El Departament de Salut és la cartera que concentra bona part dels recursos dels pressupostos de la Generalitat. Com és usual, la inversió que l’administració catalana destina al sistema sanitari suposa gairebé una tercera part del conjunt total dels comptes, ampliant cada vegada el volum pressupostari per adaptar-se a les necessitats dels professionals del sector. Enguany, d’acord amb el projecte presentat per Salvador Illa, que encara s’ha de debatre i aprovar al Parlament -i, de moment, no compta amb els suports necessaris-, la conselleria que dirigeix Olga Pané rebria una partida de 13.501 milions d’euros, gairebé un 20% més que la dels últims comptes aprovats, els de 2023. Tot i que la xifra és superior any rere any, el percentatge respecte del conjunt del pressupost que es destina a Salut ha anat disminuint des de la pandèmia de la Covid.
La partida destinada a la conselleria d’Olga Pané del projecte de comptes per a aquest 2026 suposa un 27,46% del conjunt del pressupost català i es tradueix en 13.501 milions d’euros. Malgrat que des de Salut defensen que es tracta d’una xifra “històrica”, tal com va afirmar la consellera en comissió parlamentària, el percentatge de la despesa pressupostada per al sistema sanitari és el més baix dels últims anys, especialment des de la pandèmia de la Covid. En concret, als comptes del 2020, presentats per l’aleshores president Quim Torra, es destinava a la partida de Salut el 30,1% del conjunt dels comptes de la Generalitat, de 32.521 milions. Des de la pandèmia, doncs, el percentatge destinat al sistema sanitari públic hauria disminuït més de dos punts percentuals si s’aprovessin al Parlament els comptes que defensa el Govern.
Una tendència a la baixa
Tots els pressupostos catalans presentats i aprovats en l’última dècada tenen un element el comú: Salut és l’àrea a què més diners es destinen. Ara bé, en els últims deu anys, el volum percentual destinat al sistema sanitari ha anat minvant. Els pressupostos de 2017, del govern del president ara a l’exili, Carles Puigdemont, fixaven un marc general de despesa de 28.835 milions d’euros. En aquells comptes, la partida destinada a Salut era de 8.806 milions d’euros. És a dir, el pressupost sanitari suposava el 30,54% del total dels comptes. El 2018 Catalunya no va tenir nous pressupostos. Arran de l’1-O, la Generalitat va estar intervinguda per l’Estat espanyol, a través de l’article 155 de la Constitució, fins al 2 de juny, en què va prendre possessió Torra, i en aquell moment l’any ja estava massa avançat. El 2019, Torra tampoc va presentar cap projecte de comptes per falta de majoria clara, motiu pel qual Catalunya va continuar funcionant amb els pressupostos de 2017 prorrogats. El 2020, l’expresident Torra sí que va aconseguir tirar endavant els comptes, els quals destinaven poc més del 30% a Salut. Va ser just abans de l’esclat de la Covid.
El setembre de 2020, el Tribunal Suprem va inhabilitar l’expresident Quim Torra acusat d’un delicte de desobediència i va posar el llavors vicepresident, Pere Aragonès, com a president en funcions. El terrabastall polític que va suposar la inhabilitació de Torra va impedir a l’executiu català presentar cap projecte de pressupostos per al 2021 i es van prorrogar els de l’any anterior. El 2022, ja amb Aragonès com a cap del Govern, l’administració catalana sí que va aconseguir aprovar nous comptes. El projecte dotava la Generalitat amb un pressupost total de 38.139 milions d’euros, dels quals 11.244 milions corresponien a Salut. És a dir, el 29,48% del conjunt dels comptes. El 2023, l’executiu d’Aragonès també va tirar endavant pressupostos, els quals s’enfilaven fins a 41.025 milions d’euros. D’aquest total, la partida destinada a Salut era del 28,5%, amb una inversió per al sistema sanitari d’11.708 milions. En qüestió de cinc anys, governs de Junts i Esquerra van anar reduint el percentatge que es destinava a Salut respecte al conjunt dels pressupostos. Ara, amb el PSC al capdavant de Palau, la situació tampoc canviaria si tiren endavant els números presentats.
Més despesa sanitària que pressupost previst
Ara bé, un altre dels factors comuns relacionats amb els comptes de Salut dels darrers anys, independentment del color del govern, és que la despesa real del sistema sanitari ha estat superior a la partida pressupostària prevista. D’acord amb les xifres publicades per l’administració catalana, la despesa per a la sanitat pública que es va registrar l’any 2017 va ser d’11.051 milions d’euros, 2.245 milions d’euros més que els pressupostos previstos per a aquesta àrea dels serveis del país. Aquesta mateixa relació percentual s’ha anat repetint cada any, situant la diferència entre la despesa real i les partides previstes per sobre dels tres milions d’euros. De fet, en alguns casos, fins i tot, com el 2020, el 2021 i el 2022 -a causa de la pandèmia-, la diferència es va situar per sobre dels quatre milions d’euros. L’any 2021, tenint en compte que els pressupostos estaven prorrogats de l’any anterior, aquesta distància es va accentuar més, però amb els següents comptes, de 2022, la diferència es va escurçar mínimament.
Ara, els pressupostos presentats per Salvador Illa tornen a perpetuar aquesta dinàmica. La partida que tindrà la conselleria de Salut en cas de superar el sedàs parlamentari serà de 13.501 milions d’euros. La despesa sanitària executada dels últims anys, però, se situa per sobre els 16.000 milions, cosa que evidencia que els recursos previstos per la Generalitat no són suficients per fer front a les complexitats del sistema. En aquest sentit, des de Metges de Catalunya, alerten que el pressupost de Salut “continua instal·lat en l’autoengany”: “El Govern es pot fer trampes al solitari, però no hi ha enginyeria comptable que amagui aquesta realitat“, argumenten des del sindicat mèdic majoritari del país, que asseguren que la despesa “real” de la sanitat pública acabarà enfilant-se per sobre dels 17.000 milions, molt per sobre del pressupost previst. Així i tot, Metges de Catalunya considera que tornar a prorrogar els comptes -com passarà si no compten amb els suports de la cambra- seria “el pitjor dels escenaris”: “És preferible un nou pressupost, encara que sigui del tot insuficient, que mantenir els comptes de 2023”, mantenen. Sigui com sigui, amb uns nous comptes aprovats o no, els responsables del Govern han anat retallant el percentatge que es destina a Salut dins del conjunt dels pressupostos del país. Una tendència a la baixa que no permet pal·liar les mancances enquistades al sector.
