La relació entre el col·lectiu de metges de Catalunya i el Departament de Salut, ara encapçalat per la consellera Olga Pané, ha estat històricament tensa. Malgrat haver assolit múltiples acords en els darrers anys, els metges són un dels grups professionals del sistema sanitari que posa més contra les cordes l’administració catalana amb les seves reclamacions. Ho va viure l’exconseller Manel Balcells durant la passada legislatura, i ara li toca viure-ho a la consellera Pané. El sindicat Metges de Catalunya, majoritari dins el sector amb prop de 13.000 afiliats, ha tornat a la càrrega aquest tram final d’any amb la convocatòria de quatre nous dies de vaga per pressionar els responsables de l’administració. Concretament, els metges estan cridats a aturar-se el 9 i 10 de desembre de 2025 i el 14 i 15 de gener de 2026.
Les protestes, però, no s’aturaran aquí: “De moment hem anunciat quatre aturades, però la nostra intenció és una mobilització continua fins a aconseguir el que reclamem”, adverteix el secretari general del sindicat, Xavier Lleonart, en conversa amb El Món. El principal detonant de la nova crisi és la reforma de l’estatut marc que està ultimant el Ministeri de Sanitat, dirigit per Mónica García, ja que els metges consideren que el seu grup professional mereix una regulació pròpia i independent de la resta de col·lectius sanitaris, com les infermeres o els tècnics superiors. De fet, aconseguir aquest espai independent és un dels principals motius de les noves jornades de vaga: “La reivindicació dels metges i les metgesses és la regulació d’un espai propi de negociació per als facultatius on es pactin de manera vinculant els aspectes assistencials, organitzatius i laborals que afecten específicament la professió mèdica”, argumenten des del sindicat.
Malgrat que la ministra García ja ha deixat clar en diverses ocasions que no contempla de cap manera crear un estatut independent per als metges, des de l’organització sindical del sector continuen insistint, ja que denuncien que, a causa de les seves condicions laborals, estan molt “sobrecarregats”. En aquest sentit, Xavier Lleonart recorda que les protestes són contra el govern espanyol, però també contra la conselleria de Salut: “La Generalitat també té potestat per fer moltes millores que no estan fent”, assevera el secretari general del sindicat. La situació, doncs, encara és més tensa: “Mantenir un servei assistencial sostingut pel sobreesforç i l’explotació dels professionals no té més recorregut”. A preguntes d’aquest diari, el Departament de Salut ha declinat fer cap comentari en relació amb les negociacions que mantenen amb el sindicat Metges de Catalunya.
El 3 d’octubre, un punt d’inflexió
En els darrers mesos, els metges ha sortit al carrer en diverses ocasions per reclamar una millora de les seves condicions laborals. Una mostra de la força del col·lectiu es va produir el passat 3 d’octubre, en què prop de 2.000 facultatius es van concentrar a les portes de la seu de la conselleria, ubicada a Travessera de les Corts, per aconseguir “condicions dignes” de treball. Entre les principals reivindicacions que van posar sobre la taula durant la protesta, destaca la de reduir la càrrega de treball i eliminar les guàrdies de 24 hores, ja que asseguren que les condicions actuals els aboquen a una forta “sobrecàrrega assistencial” difícil de sostenir amb “plantilles insuficients” i uns professionals “esgotats”: “Els metges catalans treballem 200 més que els metges de l’Aragó, per exemple. I això és un greuge que pot resoldre la conselleria de Salut”, denuncia Xavier Lleonart.
Segons explica el representant sindical, durant la jornada de vaga del 3 d’octubre, que va tenir un seguiment del 10,4% segons les xifres de Salut -mentre que el sindicat eleva el seguiment al 58%-, diversos responsables de la conselleria es van reunir amb els metges concentrats per oferir-los una resposta a les seves reivindicacions. Aquest compromís, però, no s’ha complert. “Es van comprometre a mantenir una reunió amb nosaltres, però no l’han convocat mai”, lamenta Lleonart, que assegura que des de la protesta no han pogut trobar-se ni amb la consellera Pané, ni amb el director del CatSalut, Alfredo García. A preguntes d’aquest diari, el Departament de Salut tampoc ha volgut fer cap comentari sobre els compromisos que van adquirir amb el sindicat Metges de Catalunya durant la protesta del 3 d’octubre. La manca de resposta per part de l’administració, doncs, ha abocat el col·lectiu de metges a tornar a sortir al carrer per reclamar millores de les seves condicions laborals.
La persistent lluita per la reclassificació professional
Des de fa anys, el sindicat majoritari dels metges exigeix a l’administració, tant catalana com espanyola, la creació d’un conveni propi que estableixi que els professionals del seu col·lectiu mantinguin una classificació professional i retributiva diferenciada dels altres grups d’acord amb la seva formació, que requereix sis anys d’estudis universitaris i entre quatre i cinc anys més d’especialització. En aquest sentit, els metges també reclamen que aquesta classificació professional reflecteixi la responsabilitat que tenen dins el sistema sanitari. Es tracta d’una reivindicació compartida -amb alguns matisos– per part dels altres agents del sector de la salut, com ara les infermeres, que també demanen que el nou estatut laboral les inclogui en la categoria professional A1 –un esglaó per sobre de l’actual. De fet, el passat 10 d’octubre el sindicat Metges de Catalunya es va reunir amb el seu homòleg d’infermeria per “trobar sinergies i identificar punts en comú” envers aquesta qüestió.
L’esborrany d’estatut marc amb què treballa a contrarellotge Madrid sí que inclou la recategorització de les infermeres, però no accepta les exigències del col·lectiu de metges. Per tal de demostrar el seu malestar, els facultatius d’arreu de l’estat espanyol han creat una plataforma conjunta, anomenada Agrupació per un Estatut Mèdic i Facultatiu (APEMYF), amb l’objectiu de pressionar el govern espanyol i les respectives administracions autonòmiques en relació amb la creació d’un conveni propi per als metges. De fet, les jornades de vaga convocades pel sindicat Metges de Catalunya també tindran una rèplica estatal a través de les setze entitats sindicalistes adherides a aquesta agrupació. Amb tot, davant la inactivitat que denuncien per part de l’administració, els metges continuen pressionant la conselleria de Salut per aconseguir millores fermes de les seves condicions laborals. De moment, ho faran amb quatre dies de vaga, però no descarten fer mobilitzacions sostingudes si el govern de Salvador Illa no accepta les seves reclamacions.
